Dejuni en el cristianisme
Dejuni en el cristianisme és la pràctica del dejuni observada en vàries denominacions cristianes. En algunes no és una pràctica exigida, per ser considerada una observança externa, en el cas de la qual es permet als creents practicar-ho individualment per voluntat pròpia.
Fonaments
[editar | editar còdic]Antic Testament
[editar | editar còdic]Degut a que el cristianisme prové de forma directa del judaisme; el dejuni cristià compartix moltes característiques en el dejuni judeu. Es pot trobar numeroses referències del dejuni judeu en la Bíblia hebrea (Antic Testament),[1] com en el llibre de Isaías, 58:3-7. En essència, representa l'afligiment de l'ànima causada pel no satisfer les necessitats o desijos de la carn.
Atres eixemples mencionats en el AT són:
- Moisés va dejunar quaranta dies i nits quan va estar en el mont en Deu (Èxodo 34:28).
- El rei David va dejunar quan el fill de la seua unió adúltera en Betsabé va emmalaltir de mort com a castic per l'adulteri de David i la seua participació en la mort de l'espós de Betsabé, Urías el heteo. 2 Samuel 12:15-25.
- El llibre de Daniel, 1:8-16, descriu un dejuni parcial (permetre el consum exclusiu de certs tipos de menjar i beguda), i els seus efectes en la salut d'els qui ho practiquen. Daniel i els seus tres amics varen realisar este dejuni, consumint exclusivament llegums i aigua, rebujant els aliments considerats impuros que el rei Nabucodonosor II va impondre als hebreus de la cort.
- Ester: Jove hebrea que va viure durant el periodo del imperi persa, en el regnat d'Asuero (Se li identifica en el rei Jerjes I). Despuix de guanyar el favor del rei per la seua bellea, descobrix a conspiradores que convencen al rei d'exterminar a tots els judeus de l'imperi. Ester llavors demana a tots els judeus que oren i dejunen junt a ella durant tres dies (Ester 4:16), al final dels quals solicitaria audiència en el rei, per a persuadir-li dels seus plans contra el poble judeu. Al final, el poble és lliurat de l'aniquilació.
Nou Testament
[editar | editar còdic]Jesús ensenya en el Nou Testament sobre el dejuni en Mateo 6,16-18, i Ell mateixa va fer dejuni per 40 dies i 40 nits, mencionat en Mateo 4,2.
- Abans d'iniciar el seu ministeri d'aproximadament tres anys de duració, Jesús es retira a la soletat del desert, dejunant per quaranta dies, després dels quals va ser tentat tres voltes pel diable (Mateo 4:2).
- Jesús va advertir als seus seguidors sobre dejunar per a ser vists per uns atres, i va brindar indicacions per a que el dejuni anara en privat (Mateo 6:16-18).
- Entre els milacres més cridaners de Jesús, estan la sanitat de malalts i endemoniados. En Mateo 17:14-21 s'aprecia que certs mals solament poden ser sanats en oració i dejuni.
En el cristianisme primitiu, la pràctica del dejuni era prou habitual, com reporten el Llibre dels Fets dels Apòstols 10, 30; 13, i, 14,23
Saulo de Tarso, conegut després com l'apòstol Pablo, va dejunar durant tres dies despuix de haver segut cegat per una visió, camí a la ciutat de Damasc (Fets 9:9).
Sant Pablo també aborda el tema del dejuni en algunes de les seues epístoles, com en la dels Corintios 6,5 i 11,27.
Dejuni Místic
[editar | editar còdic]El dejuni místic, és la pràctica espiritual que ha segut caracterisat per sobreviure, en abstinència absoluta de la pren corporal d'aliments i begudes prenent solament l'alimentació espiritual de l'Eucaristía.
En el context de la tradició mística catòlica,i ha registrat i documentat. que varis místics, a través dels sigles, han vixcut varen viure per llarcs periodos sense aliments sòlits, ni líquits, sostenint-se únicament de l'Eucaristía diària. Estos casos, ha segut examinats per meges i autoritats eclesiàstiques. Estos casos ocorren a on s'ha considerat una gràcia especial que demostra la fe en la presència real de Jesús en l'Eucaristía.[2]
A lo manco 12 místics s'han registrat i documentat que açò ha succeït.
- Alejandrina María dona Costa (1904-1955), de Portugal. Una vivaz dòna que va quedar paralítica als 14 anys despuix de tirar-se per una finestra per a salvar-se de ser violada per tres hòmens. En la seua terrible condició va créixer enormement en santitat, i va viure els últims 13 anys de la seua vida sense menjar ni beure, pero rebia la Comunió cada dia.
- Antonieta de Vitis. (1936-2004) Mística d'Itàlia,salentina que va rebre els estigmes se li atribuïxen curació extraordinàries i per 54 va dejunar solament l'Eucaristía.[3][4]
- Catalina de Siena. (1347) Mencionada en cròniques de dejuni extrem per 7 anys.[5]
- Dominica Lazzari (+1848)
- Elizabeth de Reute (1421) Més de 10 anys.[6]
- Floripes Dornelas de Jesús. (1913-1999) De Brasil, coneguda com "Lola". Siervo de Deu que va viure 60 anys alimentant-se únicament de l'Eucaristía despuix d'un accident.[7]
- Luisa Piccarreta. (1865). D'Itàlia. Va viure baix l'inedia per 64 anys. Va escriure 36 volums de les seues experiències místiques.[8]
- Ludwina de Schiedman (1380-1433), 28 anys[9]
- María de Sant Josep. (1875-1967) De Veneçola. Va viure 10 anys en dejuni, alimentant-se només de l'Eucaristía.[10]
- Marthe Robin. (1902-1981) de França. Va viure més de 50 anys alimentant-se exclusivament de l'Eucaristía.[11]
- Nicolás de Flüe. (1417-1487) de Suïssa. Va viure 20 anys sense menjar.[12]
- Rosa María Andriani (1786-1845), 28 anys.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Walter A. Elwell, Evangelical Dictionary of Theology, Baker Academic, USA, 2001, p. 438
- ↑ «L'inedia: viure solament de l'Eucaristía» (en és). elobservadorenlinea.com. Consultat el 2026-03-21.
- ↑ «Esta dòna va viure durant 54 anys alimentada només en l'Eucaristía» (en és). Aleteia.org | Espanyol - valors en ànima per a viure feliç. Consultat el 2026-03-21.
- ↑ «Antonietta De Vitis, a recent Italian mystic who lived solely off the Eucharist». Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «The Eucharistic Miracles of St. Catherine of Siena» (en en). Beloved Dreamer. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «Isabel Achler, Beata» (en és). Catholic.net. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «Client Challenge». és.scribd.com. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Lidwina, la santa que s'alimentava solament de l'Eucaristía» (en és). Aleteia.org | Espanyol - valors en ànima per a viure feliç. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «seu-papa-en-esta-promesa-a-deu La Beata María de Sant Josep “va resucitar” al seu papa en esta promesa a Deu» (en és). ACI Prensa. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. evangeliodeldia.org. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «Nicolás de Flüe, confesor (1417-1497)» (en és). Oració i Llitúrgia. Consultat el 2026-03-22.
- ↑ «Gómez Rojí i Teresa Neumann (1)» (en és). Religió en Llibertat. Consultat el 2026-03-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ayuno en el cristianismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.