Dejuni
Es diu dejuni a l'acte d'abstindre's total o parcialment de menjar o beure,[1] per un periodo determinat.
Pot realisar-se per diversos motius, pero els principals són religiosos, com manifestació (en este cas li'l sol cridar folga de fam), o com tècnica curativa en la naturopatía associat o no a infusions de plantes medicinals, medicines naturistes.[2][3]
Recentment, vàries investigacions (moltes en rates) han trobat multitut de beneficis dels estats de dejuni o per lo general, de cetosis. Estos s'han realisat majorment en condicions de dejuni intermitent o restricció calòrica, i van des de neurològics[4][5] i prevenció de l'alzheimer[6] a metabòlics, cardiovasculars[7] i cerebrovasculares.[8]
Dejuni religiós
[editar | editar còdic]El dejuni per raons espirituals i religioses ha segut part de les tradicions humanes des de la prehistòria. Es menciona en el Upanishad, en el Mahabhárata, en la Bíblia (tant en el Antic Testament com en el Nou Testament), en el Talmud, i en el Corán.
Depenent de la tradició, la pràctica del dejuni pot prohibir actes sexuals (o qualsevol desig sexual), masturbació. Una atra pràctica relacionada és la abstinència, en que s'evita ingerir certs grups alimenticis, com la carn.
Quan es pren un menut desdejuni en un dels dies, se li crida a este parvo o parvedad.
Dejuni judeu
[editar | editar còdic]Per als judeus el Yom Kippur és el dia judeu de l'arrepenediment, considerat el dia més sant i més solemne de l'any. El seu tema central és l'expiació i la reconciliació. El menjar, la beguda, el bany, i les relacions conjugals estan prohibides. El dejuni comença en l'ocàs, i termina en anochecer del dia següent.
Dia d'expiació
[editar | editar còdic]Era dia anual de dejuni per als israelitas:
Despuix de la destrucció del Temple i de l'exili en Babilonia es varen instituir a lo manco quatre dies de dejuni: el dejuni en el quart més (el dia nové de Tammuz, quan les muralles de Jerusalem varen ser preses pels babilonios); el dejuni del quint més (quan el Temple va ser incendiat del sèptim al dècim dia del més); el dejuni del sèptim més (en memòria de l'assessinat de Guedalías en l'any nou) Jer 41, 1-2; i el dejuni del dècim més (el nové dia quan Jerusalem va ser sitiat pels Babilonios (Zac 8,19).
Dejuni personal
[editar | editar còdic]Els salms inviten freqüentment al dejuni personal en ocasions de dificultat: Salms 35, 69, 109. Vore també Daniel 9:3; 10:3; Esdras 10:6; Nehemías 1:4
La pràctica del dejuni era freqüent en el judaisme del primer sigle i apareix en el Nou Testament, especialment en els discípuls de Juan Bautista (Mc 2,18). Jesús dejunava (Cf Mt 4) i la seua advertència a no manipular esta pràctica per a atraure atenció (Cf Mt 6,17-18; Lc 18,12) no deu interpretar-se com un rebuig. Com els profetes, Jesús va emfatisar la contrición i l'arrepenediment com l'essència del dejuni.
Dejuni islàmic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sawm.
En el islam, el dejuni o sawm (صَوْم [ṣawm]) del més de ramadà, és el quart pilar de l'islam i una de les característiques de l'islam més conegudes entre els no musulmans. La paraula ramadà designa, fòra de la llengua àrap, més el propi dejuni que el més.
El dejuni es recomana durant atres moments de l'any, pero durant el ramadà és estrictament obligatori para tot el que puga realisar-ho. S'efectua durant tots els dies del més des de la aurora fins a la posada de sol. Modifica sensiblement la vida dels musulmans mentres dura: es viu més de nit i la gent es junta per a compartir la ruptura del dejuni. Molts emigrants musulmans tornen als seus països d'orige per a dejunar en els seus, en part perque consideren que el dejuni és més dur si s'està en un mig no musulmà. També canvia l'alimentació i es preparen aliments específics de gran aporte energètic.
Té sis condicions:Plantilla:Demostrar
- Estar atent al començ del més seguint les fases de la lluna. El més de ramadà escomença en el nové quarto creixent (هلال hilāl) de l'any, i cal procurar vore-ho en la seua primera nit. El més que precedix a ramadà és shaabán. Si la nit del 29 de shaabán és nuvolada i no es pot saber si ha aparegut o no la lluna de ramadà (i lo rellevant és vore-la), es considera que shaabán complix el seu dia número trenta i no s'escomença a dejunar fins al dia següent, que serà necessàriament primer de ramadà perque cap més llunar pot tindre més de trenta dies. Qui no hi haja vist personalment la lluna, pero li confirma la seua eixida algú digne de confiança (عدل ‘adl) que haja segut testic de l'aparició del creixent, està obligat a dejunar al sendemà. Si la lluna es veu en una regió i no en una atra que li siga confrontant i lo prou pròxima com per a tindre coneiximent del fet, el dejuni és obligatori en abdós. Si l'atra regió és lluntana, cada país té la seua pròpia lluna.
- L'intenció (نِيَّة niyya). El musulmà deu fer un acte d'intenció la primera nit que precedix al dejuni (cada nit en l'opinió dels més exigents) per a fer vàlit el dejuni. L'intenció consistix que prenga clarament la decisió de dejunar al sendemà (o el restant del més, segons els que no exigixen una intenció diària) complint en l'obligació de guardar ramadà. L'intenció deu ser concreta: no n'hi ha prou en decidir dejunar, sino complir estrictament en el ritual del dejuni de ramadà.
- Abstindre's (إمساك imsāk) de fer aplegar alguna cosa a propòsit a l'estòmec sabent que s'està en dejunes. Ingerir alguna cosa, sòlit o líquit, anula el dejuni. Com beure i fumar es diuen igual en àrap, s'entén que l'abstenció inclou el tabac. Si no es fa a propòsit o si es fa per oblit, no anulen la validea del dejuni. Cal estar pendent del moment exacte en que comença el dejuni cada dia per a no ingerir res en la barrera que separa el temps de menjar i el temps de dejunar, aixina com al final en la posada del sol per a no trencar el dejuni abans del seu moment exacte, puix això anula la seua validea.
- Abstindre's de mantindre relacions sexuals (جماع ǧimā‘) mentres dura el dejuni. El ŷimā‘ es referix a la penetració, encara que no hi haja plaure sexual ni eyaculació. Si la relació sexual té lloc durant la nit i s'amanecer sense haver fet abans la ablución major, l'estat de Ŷanāba (el que deriva d'haver mantingut relacions sexuals) no anula la validea del dejuni.
- Abstindre's de la masturbació (إستمناء istimnā). Provocar una eyaculació durant el dia anula la validea del dejuni.
- Abstindre's de provocar-se bossadas (إستقاء istiqā). La bossada no premeditada no anula el dejuni, si be es deu procurar expulsar-ho, ben evitant tornar a engolir-ho. Engolir les mucosidades que es generen en els pulmons o en la gola no anula el dejuni, perque és pràcticament inevitable.
Estan exents de complir en el dejuni els chiquets, els malalts, els viagers, les dònes durant el periodo de la menstruació i les dònes embarassades que deuen complir-ho quan puguen.
Dejuni cristià
[editar | editar còdic]Degut a que el cristianisme prové de forma directa del judaisme, el dejuni cristià compartix moltes característiques en el dejuni judeu.
Les característiques del dejuni varien entre les denominacions, el catolicisme distinguix entre "dejuni" (que involucra un menjar de tamany normal, la qual cosa es pot suplementar si és necessari en dos menuts menjars [#colació], les quals, juntes, no poden sumar el tamany d'un menjar normal) i "abstinència" (cap carn roja). El periodo de dejuni més conegut és la quaresma, el qual té uns 40 dies de duració. En l'actualitat, l'Iglésia catòlica prescriu com a dies de dejuni obligatori el Dimecres de cendra i el Divendres sant, recomanant el dejuni personal. Prop de la mitat dels protestants carixen de la tradició del dejuni. En iglésies evangèliques i denominacions per a-denominacionales, el dejuni es practica freqüentment, molts dels quals ho porten a terme en abstinència total d'aliments durant un lapsus, ingerint solament aigua.[10]
El dejuni cristià ha segut utilisat de diverses maneres a través de l'història.
L'ensenyança del dejuni és presa principalment del dejuni realisat per Jesucristo durant els seus quaranta dies en el desert, despuix d'haver segut batejat.[11]
En la iglésia primitiva el dejuni era un periodo de recolliment, normalment constava de dos dies de dejuni semanals, ya que era costum dels judeus devots dejunar eixa cantitat de dies, encara que per a realisar una diferenciació observaven dies distints. Els judeus observaven el dejuni els dilluns i dijous, mentres que els cristians els dimecres i divendres.[12]
cal aclarir que els cristians primitius no varen practicar el dejuni com a requisit religiós, pero sí dejunaven en ocasions especials. Per eixemple, quan es va apartar a Bernabé i Pablo per a l'obra misional en Àsia Menor, va haver dejuni i oració. També es varen oferir oracions “en dejunis” quan es varen nomenar càrrecs de responsabilitat. (Fets dels Apòstols 13:2,3; 14:23.) Per tant, els cristians primitius no estaven baix el mandat de dejunar, pero tampoc se'ls prohíbía fer-ho. (Romans 14:5, 6.)
Durant els primers anys del sigle III els que es preparaven per a ser batejats realisaven un dejuni durant el divendres i el dissabte, i el seu batisme tenia lloc en la matinada del dumenge, de manera anàloga a la resurrecció de Jesús.[13]
En la declaració del cristianisme com a religió oficial de l'estat pel Edicte de Tesalónica, el dejuni va començar a declinar en força, degut a que en l'Europa Occidental no era ben vist el dejuni i la falta de somi pel sol fet de castigar el cos. Açò va canviar durant les creuades, conta l'història que Pedro Bartolomé va indicar als creuats que dejunaren per cinc dies, i despuix atacaren als seus enemics.[14]
El dejuni deu realisar-se en la finalitat de buscar la presència de Deu, alimentar l'esperit i aixina poder tindre control sobre la naturalea carnal. (Gálatas 5:16-17) És d'aclarir que la Bíblia ensenya que no és correcte dejunar en la finalitat de ser vist per uns atres i aparentar ser espirituals. (Mateo 6:16)
El dejuni per als membres de L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies és una pràctica normal el qual té una duració de 24 hores si el que realisa el dejuni soporta el sacrifici; els membres de l'Iglésia dejunen per sugerència dels seus líders una volta al més, el qual té lloc per recomanació la primera fi de semana del més i est és començat al migdia del dissabte i termina al migdia del dumenge; durant este temps els membres s'abstenen de tot tipo de menjar i beguda. Es recomana que tant chiquets com a dònes embarassades o lactants no practiquen el dejuni, aixina com molt vells, malalts o en algun estat de salut especial.
Els Sants dels Últims Dies (SUD) ajuden en propòsits, be siga donar gràcies per les bendicions rebudes o demanar algun tipo de bendició. Consideren el dejuni una forma especial i poderosa de demanar i donar gràcies a Deu. El temps de dejuni s'inicia i culmina en una oració en la que es declara l'o els propòsits del dejuni. Durant el temps de dejuni oren i lligen les escritures vàries voltes. Els membres dejunen per un periodo de dos menjars i els recursos no usats durant el dejuni, o siga, els diners són considerats com a ofrena de dejuni, la qual entreguen de forma generosa i voluntària als líders locals de la congregació, i és usada per a ajudar als germans necessitats de la congregació i/o de la comunitat. També és pràctica comuna entre els mormones dejunar qualsevol dia del més i de la semana i més d'una volta per més.
Existixen diversos tipos de dejuni per a algunes, pero no totes diverses branques de Cristianisme:CR
- Dejuni normal. Abstinència d'aliments, sense eliminar l'aigua, per un periodo llimitat.
- Dejuni parcial. Consistix en una dieta llimitada, a on es deixen fora tot tipo de darreries i frutes, carns, vins i "manjares", i es canvia per una dieta a on solament hi ha llegums i verdures. Eixemple d'açò és Daniel 10:2-3.
- Dejuni mig. Solen fer-los els membres que per problemes de salut no poden aguantar un dejuni complet, este dejuni generalment es fa en els matins; és dir que només es menja un menjar al dia.
Dejuni en el hinduismo
[editar | editar còdic]En l'Índia el misticisme és prolífero. El respiracionismo o inedia ha segut una pràctica coneguda com l'abstinència d'aliments durant un temps superior al que pot resistir el cos humà.
Efectes adversos
[editar | editar còdic]Síndrome de realimentación
[editar | editar còdic]El síndrome de realimentación és una alteració metabòlica que es produïx com a resultat de la reinstitución de la nutrició en persones i animals que estan morts de fam, greument malnutridos o metabólicamente estressats per una malaltia greu. Quan s'ingerix massa aliment o suplement nutricional líquit durant els quatre a sèt dies inicials despuix d'un episodi de malnutrición, la producció de glucógeno, grassa i proteïna en les cèlules pot causar concentracions baixes de sèrum de potassi, magnesi i fosfat. [15][16] El desequilibri electrolític pot causar síntomes neurològics, pulmonars, cardíacs, neuromusculars i hematológicos, molts dels quals, si són lo prou greus, poden causar la mort.
El síndrome de realimentación pot produir-se quan una persona no menja durant varis dies seguits, normalment a partir de 4-5 dies sense ingerir aliments. [17]
Càlculs biliars
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Càlculs biliars.
El dejuni pot aumentar el risc de desenrollar càlculs biliars en algunes persones. Es creu que açò ocorre per la disminució del moviment de la vesícula biliar al no haver aliments que digerir, #lo que pot fer que la bilis es concentre en excés en colesterol, combinat en la secreció extra de colesterol en la bilis per part del fege a mida que el cos metaboliza el greix durant la pèrdua ràpida de pes, #lo que agrava encara més la situació. [18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ RAER. «Definició de dejuni, RAER». http://www.rae.es/. Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ Dr. Medina Fonts: Vegetarismo. Medicina Natural. Espanya: Libsa, 1993. ISBN 84-7630-237-1.
- ↑ Dr. Francisco Tomás Verdú Vicente: El dejuni com a teràpia, dins de Dejuni i Plenitut, editat per Hnos. de Sant Joan de Deu
- ↑ Brain research reviews.59(2)
- 293-315.ISSN 0165-0173.doi:10.1016/j.brainresrev.2008.09.002.Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ Ageing research reviews.5(3)
- 332-353.ISSN 1568-1637.doi:10.1016/j.arr.2006.04.002.Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ Neurobiology of Disease.26(1)
- 212-220.doi:10.1016/j.nbd.2006.12.019.Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ Ahmet, I., Wan, R., Mattson, M. P., Lakatta, I. G., & Talen, M. (2005). Cardioprotection by intermittent fasting in rats. Circulation, 112(20), 3115-3121.
- ↑ 'The Journal of Nutritional Biochemistry'.16(3)
- 129-137.doi:10.1016/j.jnutbio.2004.12.007.Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Lockward, A. 2003. Nou diccionari de la Bíblia. Editorial Unilit: Miami. p. 126. Les iglésies protestants es basen en varis texts, els quals causen controvèrsia en els catòlics sobre el dejuni des dels 2 punts de vista, alguns d'estos versículs són: (1 Corintios 10.25, 1 Timoteo 4.1-5, Colosenses 2.14-17, Romans 14.23, Fets 10.11-15, Fets 11. 5-10).
- ↑ Bíblia. Evangelio segons Mateo. Cap. 4 vore. 2.
- ↑ González, J. L. 2003. Història del cristianisme : Tom 1. Editorial Unilit: Miami, Fla. p. 35
- ↑ González, J. L. 2003. Història del cristianisme: Tom 1. Editorial Unilit: Miami, Fla. p. 115
- ↑ González, J. L. 2003. Història del cristianisme : Tom 1. Editorial Unilit: Miami, Fla. p. 385
- ↑ Mehanna HM, Moledina J, Travis J. “Síndrome de realimentación: qué és, i cóm previndre-ho i tractar-ho”. BMJ 336 (7659): 1495-8. doi:. PMID 18583681.
- ↑ “Ingesta calòrica restringida front a ingesta calòrica estàndar continuada durant el tractament del síndrome de realimentación en adults en estat crític: a randomised, parallel-group, multicentre, single-blind controlled trial” . The Lancet Respiratory Medicine 3 (12): 943-952. doi:. ISSN 2213-2619. PMID 26597128.
- ↑ Webb GJ, Smith K, Thursby-Pelham F, Smith T, Stroud MA, Da Silva AN (2011). “Complicacions de la realimentación d'emergència en l'anorèxia nerviosa: série de casos i revisió”. Acute Medicine 10 (2): 69-76. doi:. PMID 22041604.
- ↑ «Consells dietètics per a pacients en càlculs biliars» (en en-gb).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cahill Jr, G. F., Herrera, M. G., Morgan, A., Soeldner, J. S., Steinke, J., Levy, P. L., ... & Kipnis, D. M. (1966). Hormone-fuel interrelationships during fasting. Journal of Clinical Investigation, 45(11), 1751.
- Krebs, H. A., & Johnson, W. A. (1937). Metabolism of ketonic acids in animal tissues. Biochemical Journal, 31(4), 645.
- Owen, O. I., Morgan, A. P., Kemp, H. G., Sullivan, J. M., Herrera, M. G., & Cahill Jr, G. F. (1967). Brain metabolism during fasting. Journal of Clinical Investigation, 46(10), 1589.
- Longo, V. D., & Mattson, M. P. (2014). Fasting: molecular mechanisms and clinical applications. Cell metabolism, 19(2), 181-192.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ayuno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.