Talmud

Erro al crear miniatura:

Talmud

El Talmud (Plantilla:Lang-he-n [talmūd], «instrucció, ensenyança») és una obra que arreplega principalment les discussions rabínicas sobre lleis judeues, tradicions, costums, narracions i dits, paràboles, històries i llegendes. És un immens còdic civil i religiós, elaborat entre el III i el V per erudits hebreus de Babilonia i la Terra d'Israel.

Existixen dos conegudes versions del Talmud: el Talmud de Jerusalem (Talmud Yerushalmi), que es va redactar en la província romana cridada per llavors Síria Palestina, i el Talmud de Babilonia (Talmud Bablí), del com tracta este artícul i que va ser redactat en la regió de Babilonia, en Mesopotamia. Abdós versions varen ser redactades a lo llarc de molts sigles per generacions d'erudits provinents de moltes acadèmies rabínicas establides des de l'Antiguetat.

El valor numèric del nom YeHOShuA (יהושע, Joshua), més cinc unitats per a cada lletra en el nom, és igual a 396. De la mateixa manera, la paraula MiShNaH (משנה, Llei Oral; lliteralment, "repetició"), més unitat per a tota la paraula, és igual a 396. Joshua, l'estudiant principal de Moisés, significa el Llibre de Deuteronomio, que a voltes es diu Mishneh Torah, ya que repetix moltes de les lleis de la Torá. Ellibre de Deuteronomio contínuament exhorta als judeus a enfortir-se en el servici de Deu, no a afluixar les seues devoció. Esta és la devoció de Joshua, l'estudiant: inculcar en uns atres les ensenyances del seu mestre per a motivar-els a servir a Deu

Najman de Breslav, Likutey Halakhot III

Per al judaisme són importants tant la tradició oral com la tradició escrita. Coneguts com la Llei Escrita, la Torá i el Talmud, tenen el seu orige últim en tradicions orals. Havent segut compilados, redactats i escrits, conformen la tradició escrita del judaisme, si ben varis conceptes expressats en el Talmud d'un modo evident provenen de hagadot i midrashim, és dir, relats i narracions propis de la tradició oral hebrea. El Talmud estén, discutix, qüestiona, explica i complementa al Tanaj, pero no pot, per definició, contradir a la part més important o essència de la mateixa, a la Torá.

Composició

Estructura interna del Talmud

El Talmud està dividit en dos parts, la Mishná i la Guemará. La Mishná a la seua volta està formada per 6 órdens (sedarim) cada una d'estes órdens està a la seua volta formada per uns tractats talmúdicos cridats (masejtot).

Órdens del Talmud: (sedarim)

• Zeraim. Llavors; és tot lo relacionat en l'agricultura, diezmos, bendicions i donacions.
• Moed. Festivitat; relacionat en les festivitats judeues.
• Nashim. Dònes; és lo relacionat en la vida matrimonial i divorç.
• Nezikín. Danys; és tot lo relacionat en la llei tant civil com criminal.
• Kodashim. Santitat; és lo relacionat en els cults del Temple de Jerusalem.
• Tohorot. Purea; és lo relacionat en la purea ritual.

Talmud de Jerusalem

Artícul principal → Talmud de Jerusalem.

Existixen dos versions del Talmud: El de Jerusalem i el de Babilonia. El sistema de redacció del Talmud partix d'en una série de lleis basades en la tradició oral de la Torá que va ser redactada en un llibre cridat Mishná als autors del qual se'ls coneix com "Tanaim". Esta és idèntica tant en el Talmud de Jerusalem com en el Talmud de Babilonia. La Guemará són les discussions de sabio coneguts com "Amoraim" que expliquen la Mishná, i les seues explicacions varen ser escrites en arameo. En estes explicacions està la diferència entre el Talmud de Jerusalem i el de Babilonia, més les dos apleguen a la mateixa conclusió solament que per camins distints.

• Erro al crear miniatura:
  Primera pàgina d'el "Tractat Berajot", el primer que es troba en el Talmud. Note's que el text original figura en el centre de la pàgina, mentres que les notes i interpretacions subsecuentes són dispostes al voltant del mateix.

Agadá

Artícul principal → Agadá.

La Agadá és el conjunt de texts exégetas no llegislatius en la lliteratura clàssica rabínica. La Agadá (en hebreu: אַגָּדָה) es referix als texts exegéticos no legalistas presents en la lliteratura rabínica clàssica del judaisme, particularment registrada en el Talmud i els Midrashim. En general, la Agadá és un compendio dels texts rabínicos que incorpora el folore, les anècdotes històriques, les exhortaciones morals i els consells pràctics en diverses esferes que van des dels negocis fins a la medicina. La Agadá i les tradicions rabínicas oferixen un marc per a l'interpretació de la llei escrita. En este context, l'opinió generalisada de la lliteratura rabínica és que la Agadá és un mig per a la transmissió de les ensenyances religioses fonamentals. La Agadá es referix també al conjunt dels texts i les llegendes talmúdicas que no formen part necessàriament de l'Halajá o llei judeua.

Baraita

Artícul principal → Baraita.

Existien atres tradicions tanaíticas contemporànees a la Mishná. La Guemará freqüentment es referix a les mateixes a fi de comparar-les en el contingut de la Mishná i d'esta forma recolzar o refutar les proposicions dels Amoraim. Totes estes fonts tanaíticas no midráshicas són conegudes com baraitot (lit. material extern, "Treballs referits a la Mishná"; sing. baraita, en hebreu: ברייתא).

Guemará

Artícul principal → Guemará.

En els tres sigles posteriors a la redacció de la Mishná, rabinos de la terra d'Israel i Babilonia varen analisar, varen debatre i varen discutir eixe treball. Estes discussions formen la Guemará (hebreu: גמרא). La paraula Guemará significa "finalisació" (de l'hebreu גמר: terminar, completar) o be "deprendre" (del arameo: "estudiar"). La Guemará posa foc en elucidar i elaborar les opinions dels Tanaim. Els rabinos de la Guemará són coneguts com Amoraim (sing. Amorá, hebreu: אמורא). Una bona part de la Guemará consistix en anàlisis llegal. El punt de partida generalment és una afirmació llegal trobada en la Mishná. L'afirmació és llavors analisada i comparada en atres afirmacions utilisades com a interpretacions bíbliques, i presentades en la forma d'una discussió (freqüentment anònima i a voltes metafòrica) entre dos rabinos disputantes, denominats el maskshan (cuestionador) i el tartzan (respondedor). Una atra funció de la Guemará és identificar la correcta base bíblica per a una llei en particular presentada en la Mishná i el procés llògic de conectar entre abdós fonts: esta activitat és coneguda com talmud molt abans de l'existència d'el "Talmud" com a text.

Hagadá

Artícul principal → Hagadá.

L'hagadá comprén texts que no són llegals, sino que tenen caràcter exegético, homilético, ètic, històric i/o proverbial. Referent a la qüestió temàtica el Talmud es dividix en Halajá (texts de caràcter llegal) i Hagadá (paràboles i històries). La tradició oral va ser coneguda a través d'escrits atribuïts a Moisés i a uns atres tants autors, esta ha segut bolcada en el Talmud, que debido a ello constituïx un text fonamental per a la comprensió i l'estudi del judaisme rabínico.

Halajá

Artícul principal → Halajá.

El Talmud és un document que comprén molts temes. Tradicionalment, els seus continguts són classificats en dos grans categories: halajá i hagadá. L'halajá està directament relacionada en la pràctica de la llei judeua.

Midrash

Artícul principal → Midrash.

Ya que ordena les seues lleis per assunt i no segons el seu context bíblic, la Mishná presenta cada tema en major profunditat i orde que el Midrash, i inclou una major selecció de temes halájicos. Per açò, l'organisació temàtica de la Mishná es va convertir en el marc organisatiu del Talmud complet. Pero no tots els tractats de la Mishná tenen el seu corresponent tractat en el Talmud. Ademés, l'orde dels tractats del Talmud diferix a voltes de l'orde dels mateixos en la Mishná.

Mishná

Artícul principal → Mishná.

La Mishná és una compilació d'opinions llegals i debats. Les declaracions de la Mishná són típicament lacónicas, registrant breus opinions del debat dels rabinos sobre un tema, o registrant només una resolució no atribuïda que, segons pareix, representa una opinió de consens. Els rabinos mencionats en la Mishná es coneixen com Tanaim.

Tosefta

Artícul principal → Tosefta.

Les baraitot citades en la Guemará són generalment cites de la Tosefta (un compendio halájico tanaítico paral a la Mishná) i els Midrash Halajá (específicament Mejiltá, Sifrá i Sifré). Algunes baraitot, no obstant, són conegudes solament per tradicions citades en la Guemará, i no són part de cap atra colecció.

Tractats menors

Artícul principal → Tractats menors.

Ademés dels Sis Órdens (seguint l'estructura de la Mishná), el Talmud conté una série de tractats posteriors, usualment impresos al final de l'Orde de Nezikín (danys). Estos no estan dividits en Mishná i Guemará.

Història

Erro al crear miniatura:

Relleu que representa al rabino Ashi ensenyant en l'Acadèmia Talmúdica de Sura, Babilonia, sigle IV despuix de Crist.Beth Hatefutsoth, Tel Aviv.

Erro al crear miniatura:

Mestre talmúdico. Relleu en la Menorá de la Kneset, Jerusalem. Eixemple d'art judeu escultòric. Obra realisada per Benno Elkan en 1956.

Originalment, la llei oral era transmesa d'una generació a la següent de modo oral, sense que es tinguera cap versió escrita dirigida al públic, encara que els sabio tenien apunts privats. Despuix de la destrucció del temple de Jerusalem i el decliu econòmic i polític de la comunitat judeua en Israela continuïtat de la transmissió oral estava en perill, per lo que Rabí Yehuda, el Príncip, va fer la redacció escrita de la Mishná al voltant de l'any 200 de la nostra era. Vàries acadèmies rabínicas, tant en Israel com en Babilonia, estaven dedicades a l'estudi i discussió de la Mishná. Estes discussions en ser recopilades de forma escrita formen la Guemará. Existixen dos edicions de la Guemará: la de Jerusalem que es va terminar de redactar de forma escrita al voltant de l'any 400, i la de Babilonia, la recopilació final de la qual es va portar a terme per Ravina i Rav Ashi, dos sabio d'el V.

Comentaris

A partir de la redacció del Talmud s'han escrit lliteralment centenars de comentaris que expliquen els texts i també continuen les discussions que es troben en ells. Els primers comentaris varen ser escrits pels Gueonim, rabinos dels primers sigles posteriors a la redacció del Talmud. En algunes ocasions varen fer esmenes al text de la Guemará que s'inclouen en les edicions modernes. En l'Edat Mija apareixen els comentaristes denominats Rishonim (en hebreu, els primers) entre els quals figuren sabio d'Espanya, França, Itàlia i Alemània. Potser el més conegut d'ells va ser el rabino Shlomo Itzjaki (Rashi), originari de Troyes, França, els comentaris curts del qual són casi indispensables per a entendre el text talmúdico i que figuren en els màrgens de totes les edicions modernes del Talmud. Tosafot (en hebreu: בעלי התוספות) és un nom pel qual es coneix a varis comentaristes medievals del Talmud. Els seus comentaris apareixen en la majoria de les edicions de dita obra, en el marge opost als comentaris de Rashi. En els màrgens de totes les edicions es troben els comentaris denominats Tosafot escrits pels alumnes de Rashi i que consistixen freqüentment en discussions parals a les de la Guemará. Entre els més famosos talmudistas medievals espanyols figuren Abraham ibn Daud (Rabad I), Moshé ben Maimón (Maimónides), originari de Còrdova, el rabino Shlomo ben Adret (Rashba), el rabino Moisés ben Najmán, conegut també com Najmánides, el rabino Joseph ibn Migash, el rabino Isaac Alfasi, que va contribuir a l'establiment de la supremacia del Talmud de Babilonia sobre el Talmud de Jerusalem (vigent fins a l'actualitat), i el rabino Jonah ben Abraham de la ciutat de Girona. Als talmudistas postmedievals se'ls denomina Ajaronim (en hebreu, els últims) i freqüentment les seues obres consistixen en metacomentarios d'obres medievals.

Edicions impreses

La primera edició impresa del Talmud va ser portada a terme per Daniel Bomberg en Venècia en 1520-23. En 1728 es va publicar en Praga una edició reescrita i expurgada de tots els comentaris hostils al cristianisme, a càrrec del rabino Jonathan Eibeschütz i del jesuïta Franciscus Haselbauer, que va ser molt controvertida. Una atra edició important va ser la de Slavita a principis d'el XIX. L'edició més famosa, i que encara hui dia és usada casi universalment, és la de la viuda i germans Romm de Vilna (en l'actual Lituània), que data de finals d'el XIX i es coneix com el Vilno Shas que incloïa, ademés, molts comentaris que no havien segut publicats fins a llavors. Una edició més recent és la del rabino Adin Steinsaltz, que inclou una traducció al hebreu modern i notes erudites. El Talmud s'ha traduït en la seua totalitat a varis idiomes pero encara no existix una versió completa en espanyol. La primera traducció del Talmud al castellà va consistir en fragments inclosos en l'antologia Bellees del Talmud de 1919. El seu autor, Rafael Cansinos Assens, es va basar en edicions franceses i angleses, a les que va traduir de manera lliure i abreviada, en la finalitat de promocionar el Talmud i difondre-ho en el món cultural espanyol.

La primera edició completa del Talmud en espanyol està sent desenrollada per l'editorial Tashema. La mateixa inclou la traducció i explicació de la Mishná i la Guemará junt als comentaris de Rashi i Tosafot. El primer tom es va publicar en 2012; per a 2023 es troben publicats 19 toms.

Revelació del Talmud. Crítiques interreligiosas

Entre els membres de la religió judeua sempre hi ha hagut controvèrsia sobre la revelació del Talmud, lo que ha facilitat el sorgiment del Judaisme reformiste i les seues ramificacions, aixina com la gran majoria dels cismes resultants, precisament entre els diferents grups israelitas. Si be la religió judeua s'ha mantingut estable en la fe en tots els grups, l'orige de la revelació divina seguix sent un tema de discussió que s'ha estés més allà del context judeu.

כי לו תשכח מפי זרעו - Perque si s'oblida de la seua descendència…

La tradició més rigorosa afirma que tota la Torá, i per lo tant també el Talmud, va ser revelada per Deu a Moisés, i açò es verifica en el propi Talmud, en la colecció dels Pirkei Avot. Molts escèptics dubten que Moisés poguera haver inclós tot el coneiximent de la Torá, puix no creuen que un sol home poguera haver comprés lo escrit fins ara pels judeus més sapients, a saber, els Jajamim i els profetes judeus. Est és el nuc que cal desnugar: el Pentateuco informa que el número de membres del poble judeu corresponia a 600.000 individus en el moment de l'èxodo d'Egipte abans de la revelació de la Torá en el Mont Sinaí i açò es correspon en les pròpies lletres de la Torá, un fet que constituïx precisament la raïl mateixa d'Israel. Donada esta situació, es podria supondre que, per eixemple, elinaje dels Rabinos citats en el Talmud podria ser molt major fins a el XXI ademés del dels profetes judeus i els atres, precisament els Rabinos sobre els quals està escrit en les discussions del Talmud.

Rabinos i talmudistas en la pintura de Schleicher

Carl Schleicher [esp. Shléijer] va ser un pintor austríac decimonónico, que va viure entre 1825 i 1903. Va desenrollar obra plàstica en estil costumiste, generalment en Viena i cap a 1860-1870. Part del seu treball està íntimament relacionat en o inclús pertany al art asquenazí. L'intercanvi d'idees i interpretacions entre els rabinos talmudistas va ser un tema al que li va dedicar una considerable cantitat de quadros a l'oli. Carregades de material anecdòtic, tals pintures constituïxen un valiós registre dels usos i costums dels judeus asquenazíés en Europa, la cultura dels quals i acervo són coneguts com el Yiddishkayt.

• Erro al crear miniatura:
  Trágicomico és l'efecte que produïx Una controvèrsia qualsevol a partir del Talmud, a on Schleicher ha retratat les diferents actituts dels talmudistas: convicció i asertividad, oposició i rebuig, atenció i sorpresa.
• Erro al crear miniatura:
  En Escena judeua I, Schleicher presenta un vell rabino donant la seua interpretació de determinat assunt a través d'una hagadá provinent del Talmud.

El Talmud i el seu estudi en l'art judeu

En l'art judeu el tema en qüestió es manifesta en la pintura a l'oli, el dibuix, el gravat i l'escultura.

• Erro al crear miniatura:
  Adolf Behrman, Talmudistas, c. 1910-1915.
• Erro al crear miniatura:
  L'ensenyança d'Hil. Relleu, Menorá de la Kneset
• Erro al crear miniatura:
  Misticisme hebreu: Johanan ben Zakai. Relleu, Menorá de la Kneset.

Bibliografia

• Steinsaltz, Adin, Introducció al Talmud, Riopiedras Edicions, 2000
• Carmel, Aryeh, Aiding Talmud Study, Feldheim, Jerusalem, 1998
• Cansinos Assens, Rafael, Bellees del Talmud, Arca Edicions, 2006, en un estudi bibliogràfic de Talmud d'Uriel Macías Kapón. Edició archive. org/web/20140606214518/http://www. cansinos. com/content/bellezas-del-talmud en format digital

Vore també

• Filosofia judeua
• Beth Hatefutsoth
• Daf Yomi
• Hagadá
• Hil
• Història dels judeus

Enllaços externs

• google. es/books? id=l9HeBF8-B0cC&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s The Babylonian Talmud, Vol. 2 of 9 (anglés), en Google Books.

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Talmud.
• Dafyomi - Estudi diari de Talmud en espanyol dafyomi. es/ archivat en Wayback Machine.
• talmud. it/? lang=es Progetto traduzione Talmud babilonese

• [[Archiu:{{#switch:Judaisme|20px|Vore el portal sobre Judaisme]] Portal:Judaisme. Contingut relacionat en Judaisme.