Purea (concepte moral)

Erro al crear miniatura:

Astrea, una deidad venerada per la seua purea i justícia. Filla d'Astreo, deu del crepúscul, i d'Eos, deesa de l'aurora, simbolisava el costat lluminós i esperançador de l'humanitat.

La purea (del llatí puritia, derivat de purus, "pur") com a concepte moral, indica la qualitat interior d'estar lliure de culpa o pecat.

La purea sol definir-se com contrapost a alguna cosa, impurea, contaminació, brutea, tant física com espiritualment. Referint-se en este concepte a aspectes morals de la ment o l'esperit com a contraposició al pecat, maldat o desviació moral.

L'utopia, moltes voltes està ensoñada en la busca d'una suposta purea original, tant dels sers humans com de les seues cultures, pobles i antepassats, més o menys lluntans. Aldous Huxley, en Un món feliç, aplega fins al somi de la purea infantil, concedint a la mare una purea virginal. En l'utopia es marca el advenimiento de la dòna idealizada, al mateix temps verge i mare.

Els conceptes de purea i impurea, mostren importants marcadors socials, regles i motivacions que determinen, per eixemple, en regles variables segons el context, en quí es pot menjar, qué menjar (tabú alimentari) o en quí casar-se (castes), per lo que contribuïxen notablement a l'orde moral. La purea s'associa freqüentment a les idees religiosas, mesclades en llocs i estats sacres que necessiten una demarcació i protecció a on fluïxen la purea i poder espiritual.

Cristianisme

Erro al crear miniatura:

Lucas Cranach el Vell, detall del rostre de María, mare de Jesús.

En la terminologia cristiana, purea indica, en sentit general, integritat moral, honestitat, absència de malícia. Aplicada al camp de la castitat, expressa el domini dels impulsos del cos, en especial referència als desijos sensuals.

Un dels títuls que els cristians atribuïxen a María, mare de Jesús és el de Panagia, que significa "Tota pura".

La "purea del cor" és indicada per Jesús, en el Sermón de la Montanya, com una qualitat que nos permet "vore" a Deu.

Per al teòlec Raimon Panikkar, la purificació del cor consistix en “no tindre por ni d'un mateix ni dels demés. En açò radica la nova inocència.”

Atres religions

Els conceptes morals de purea i purea de cor també es troben en el judaisme, islam i sufisme, aixina com en el budisme, taoisme i tantrisme.

En l'àmbit hinduista, Mahatma Gandhi considerava la purea com una condició per la que lluitar, per mig d'un constant eixercici d'auto-purificació de pensaments, paraules i accions, per a emancipar-se del propi ego, vore Deu cara a cara i aixina identificar-se en tot lo que viu, per a que s'ame a cada criatura, inclús la més modesta, com a sí mateixa.