Justícia

Erro al crear miniatura:

La justícia és representada alegóricamente per la Dama de la Justícia, una dòna en els ulls embenats que sosté una balança en una mà i una espasa en l'atra.

La justícia (del llatí iustitĭa, que, a la seua volta; ve de ius —dret— i significa en la seua accepció pròpia «lo just») té vàries accepcions en el Diccionari de la llengua espanyola. Va nàixer de la necessitat de mantindre l'harmonia i resoldre els conflictes entre els integrants d'una societat. És el conjunt de pautes i criteris que establixen un marc per a les relacions entre persones i institucions, autorisant, prohibint i permetent accions específiques en l'interacció d'estos.

Etimologia

Aparte de la que s'ha donat en l'entrada de l'artícul, al no estar d'acort certs autors en esta raïl etimològica es posen de manifest les diferents opinions al respecte: Per un costat, la raïl es vincula en atres noms de significat com són: iurare, o iuramentum. No obstant, els romans distinguien perfectament entre l'àmbit jurídic —ius— i el religiós o moral —fas—. La primera d'estes formes, ius, derivaria del proto-indoeuropeo h₂yew- i estaria emparentada en la raïl sánscrita yoh, com a procedent d'una deidad o d'alguna cosa sagrat; uns atres estimen que deriva també de la raïl sáncrita yu, que es relaciona en un «víncul obligatori».

Este conjunt de criteris o regles tenen un fonament cultural i, en la majoria de les societats modernes, un fonament formal, que intervenen dins del mateix concepte i que s'expliquen de la següent manera:

• El fonament cultural es basa en un consens ampli en els individus d'una societat sobre lo bo i lo mal i atres aspectes pràctics de cóm deuen organisar-se les relacions entre persones. Se supon que en tota societat humana, la majoria dels seus membres tenen una concepció de lo just i es considera una virtut social'actuar d'acort en eixa concepció.
• El fonament formal és el codificat en vàries disposicions escrites, aplicades per juges i persones especialment designades, que tracten de ser imparcials sobre els membres i institucions de la societat i els conflictes que apareguen en les seues relacions.

Concepte

El concepte de justícia pot explicitar-se des de diversos punts de vista: l'ètic, moral, com a virtut, filosòfic, religiós, del dret i varis més. Alguns d'ells s'exponen a continuació.

Des del punt de vista filosòfic

Correspon a la filosofia moral i a la ètica l'estudi de la justícia des del punt de vista filosòfic. En elles es definix com a justícia la virtut cardinal que residix en la voluntat per mig de la qual, la persona està inclinada a donar a cada u lo seu, ya siga de manera individual, com a societat o com a grups de persones, membres de la societat. Per a comprendre millor esta definició és necessari fer alguns aclariments:

• La justícia és una virtut i «lo propi de tota virtut i hàbit és ser una disposició que inclina d'un modo ferm i permanent als seus actes».
• La justícia, com es va indicar, és una virtut cardinal, una virtut principal, ya que sobre ella gira la vida moral de la persona.
• És una virtut que residix en la voluntat, és dir, en la «gana racional» com indica Sant Tomás d'Aquino; no és just qui «coneix» lo que és recte sino qui obra rectamente. Per tal raó, la justícia està en una facultat apetitiva i al no poder radicar en la gana sensible, residix en la gana racional, és dir, en la voluntat.
• És una virtut en la que, en inclinar a donar a cada u lo seu, predomina la objectivitat.

Sentit propi i metafòric de la justícia

El sentit propi de la justícia exigix que hi haja un dèbit exigible, que existixquen persones distintes ya que es pot ser just o injust respecte a un atre, que deu ser una persona distinta i independent al que practica la justícia, o l'injustícia i, finalment, que hi haja igualtat entre abdós persones. Per lo tant, les relacions de justícia entre uns i uns atres són sempre bilaterals.

Concepte de justícia en el dret romà

El terme justícia ve de iustitia. El juriste Domicio Ulpiano la va definir aixina:

La paraula justícia va designar, originalment, la conformitat d'un acte en el dret positiu, no en un ideal suprem i abstracte de lo just. A dit concepte objectiu correspon, en els individus, una especial activitat inspirada en el desig d'obrar sempre conforme a dret; des d'este punt de vista, Ulpiano va definir la justícia, segons el text transcrito. Es creu que el juriste es va inspirar en la filosofia grega de pitagórico i estoicos. Resulta, aixina que la iustitia és una voluntat que implica el reconeiximent de lo que s'estima just i bo (aequum et bonum). En observar l'adequar-se a la llei en les accions humanes, els principis jurídics es concentren de manera constant i perpètua. De tal modo, la justícia pert el seu contingut abstracte, de valor ideal i estàtic, transformant-se en una pràctica concreta, dinàmica i ferma que permanentment ha de dirigir les conductes.

Concepte en la versió grega dels Setanta

El terme «justícia» en la versió dels Setanta té la mateixa significació primària que en el text hebreu si be està influïda per la mentalitat grega ya que els térmens helènics que s'usen: dikē i dikaiosýnē, es referixen a la virtut de la justícia purament humana ya que ordena la convivència en els àmbits jurídics i morals entre les persones. No obstant s'ha produït l'efecte invers: existixen veus gregues —dikē, dikaiosýnē, krísis, kríma i varis més— per a representar en ells uns conceptes religiosos del Antic Testament que, en principi venien expressats en hebreu com sedek, la meuašpāt, sigauāqāh, etc. El motiu d'este canvi d'accepcions és, simplement, el que la semblança entre els térmens siga major o menor. Per a la millor comprensió dels vocablos grecs que expressen conceptes religiosos, es deuen interpretar segons els seus significats hebreus.

Concepte des del punt de vista cristià

La paraula «justícia» apareix més de doscentes voltes en qualsevol traducció de la Bíblia. No obstant, la paraula justícia té significats i matisos diferents a l'espanyol o atres llengües modernes. En ella supera l'àmbit moral o del dret ya que profundisa l'àmbit més profunt de lo religiós: la relació entre Deu i l'home i entre els hòmens entre sí precisament per la seua dimensió religiosa. El concepte de justícia té cada volta major amplitut i transcendència. Est és el valor profunt de la justícia en el moment de la Aliança de Deu en els hòmens. Este primer significat de «la justícia» està en l'entorn de la fidelitat, de la sinceritat, de la conformitat del compliment de l'Aliança de Deu en els hòmens.

Etimologia bíblica

En les llengües semíticas, la raïl trilítera ص د ق (Ṣ-D-Q) s'usa per a expressar la paraula justícia si ben els estudiosos tenen diverses opinions del significat d'esta raïl. El primer és «fidel, just»; segons la segona opinió pot significar «durea, solidea, conformitat en la norma»; segons la tercera és «véncer». En lo que sí estan d'acort els etimologistas és que cap d'elles pot considerar-se més o menys vàlida que les atres dos.

La justícia en l'Antic Testament

En tot el Antic testament, sobretot en el text hebreu original, hi ha unes referències constants a este terme que és «l'acció de Deu que vol salvar a l'home» al que se li revelarà poc a poc els designis salvíficos de que Deu havia establit en el poble elegit, en el poble d'Israel, especialment ratificats en el moment de la Aliança en el Mont Sinaí a on varen quedar concretats els llaços vinculants: les promeses de Deu i els compromisos del poble. Deu oferix el compromís de la salvació al poble i est assumix la fidelitat al pacte. La justícia de Deu és salvació i benevolència i en l'home, la seua fidelitat personal. La justícia veterotestamentaria comporta unes exigències , molt conegudes, entre els hòmens i en la societat que estan arreplegades i especificades en els Dèu Manaments. La justícia que comporta l'Aliança no és una mera relació jurídica sino la que emana de la relació del dò gratuït de Deu per a en els hòmens que és el dò de la salvació.

La justícia en el Nou Testament

El concepte fonamental de la justícia en el Antic Testament, despuix transmesa al Nou Testament, no va sofrir modificació alguna ni pels escrits extracanónicos del judaisme ni per l'influència helenística. A partir de la revelació en tota la seua plenitut feta per Jesucristo, també adquirix el concepte religiós de la justícia una dimensió molt més profunda que en l'Antic Testament.

Conceptes posteriors de la justícia

Erro al crear miniatura:

El Palau de Justícia de Paraguay, en Asunción.

La justícia s'ocupa en sí de l'apropiat ordenament de les coses i persones dins d'una societat. Com a concepte ha segut objecte de reflexió filosòfica, llegal i teològica i de debat a través de la història. Un número de qüestions importants sobre la justícia han segut feroçment debatudes a través de l'història occidental: ¿Qué és justícia? ¿Quina demanda dels individus i societats? ¿Quin és la distribució apropiada de riquea i recursos en la societat?: ¿igualtat, meritocracia, d'acort a l'estatus, o alguna atra possibilitat? Hi ha moltes respostes possibles a estes preguntes de diverses perspectives en l'espectre polític i filosòfic. D'acort a moltes teories de justícia, és de suma importància: John Rawls, en particular, clama que «La justícia és la primera virtut de les institucions socials, aixina com la veritat és als sistemes del pensament». La justícia pot ser pensada com a distinta i més fonamental que la benevolència, la caritat, misericòrdia, generositat o la compassió. La justícia ha segut tradicionalment associada en conceptes de fe, reencarnació o divina providència, és dir, en una vida d'acort al pla còsmic. L'associació de justícia en l'equitat ha segut històrica i culturalment rara i tal volta és una innovació moderna.

Un estudi en la UCLA en el 2008 ha indicat que les reaccions a l'igualtat estan «cablejades» en el cervell i que, «l'igualtat està activant la mateixa part del cervell que respon al menjar en les rates... Açò és congruent en la noció de que el ser tractats de manera igualitaria satisfà una necessitat bàsica». Una investigació conduïda durant el 2003 en Emory University, Geòrgia, que involucra a mones capuchinos va demostrar que atres animals cooperatius també posseïxen tal sentit i que «l'aversió a la inequidad tal volta no siga únicament humana». indicant que les idees sobre igualtat i justícia puguen ser instintives en naturalea i en la societat. En ellenguage comú, el terme justícia arrastra en si l'intuïció de que «les persones deuen rebre el tracte que es mereixen» i, en este sentit, conserva encara tot el seu vigor la definició d'Ulpiano: «Donar a cada u lo seu». Des del punt de vista individual, segons Aranguren, la virtut de la justícia és l'hàbit consistent en la voluntat de donar a cada u lo seu. La justícia pot ser la base per a restablir la convivència. Esta, es rig pel principi de la compensació i la reparació als ulls de la comunitat. D'igual manera, es planteja que la denúncia de les violacions i la busca de justícia han contribuït a ampliar l'espai de dits grups. Restablir els mecanismes de justícia no solament resulta fonamental per a donar cara a les violacions dels drets humans, sino que també funge com una forma de prevenció i d'ajudar a enfrontar els conflictes del present, que l'estela de la guerra deixa com a herència.

Justícia com a virtut

Igualment la justícia ha segut entesa com virtut humana, pot ser definida com l'art de fer lo just i de «donar a cada u lo seu» (en llatí: suum quique tribuere contingut en el Ars Iuris), bàsicament açò nos diu que la justícia és la virtut de complir i respectar el dret, és l'exigir els seus drets, és otorgar els drets a un individu. Per a diversos autors la justícia no consistix en donar o repartir coses a la humanitat,^{cita requerida} sino el saber decidir a qui li pertany eixa cosa per dret. La justícia és ètica, equitat i honradea.^{cita requerida} És la voluntat constant de donar a cada u lo que li correspon. És aquell sentiment de rectitud que governa la conducta i fa acatar degudament tots els drets dels demés. Totes les virtuts estan compreses en la justícia. En definitiva, la verdadera justícia és l'art de donar lo just o fer donar lo just a un individu, basant-se en els principis de l'art del dret, sense tindre cap tipo de discriminació o preferència cap a cap persona; de lo contrari s'estaria donant una justícia falsa i això no seria «donar a cada u lo seu», sino «donar a ello que li toque», depenent de la seua classe social o raça, entre uns atres.^{cita requerida}

Teorización sobre la justícia

La justícia no és el donar o repartir coses a la humanitat, sino el saber decidir a qui li pertany eixa cosa per dret. La justícia és ètica, equitat i honestitat. És la voluntat constant de donar a cada u lo que li correspon. És aquell referent de rectitud que governa la conducta i nos constriñe a respectar els drets dels demés.

La justícia és per a mi allò la protecció de la qual pot florir la ciència i junt en la ciència, la veritat i la sinceritat. És la justícia de la llibertat, la justícia de la pau, la justícia de la democràcia, la justícia de la tolerància.

Hans Kelsen

Un atre nivell d'anàlisis ho constituïx el fet d'entendre la justícia com a valor i fi del dret (més que com a virtut subjectiva) al que podem conceptuar juntament en Norberto Bobbio com «aquell conjunt de valors, bens o interessos per a la protecció dels quals o increment els hòmens recorren a eixa tècnica de convivència a la que cridem dret». Ara be sobre el ben jurídic tutelat pel dret, o siga, el conjunt de condicions protegides per les normes jurídiques, es pot considerar des d'una perspectiva absoluta iusnaturalista dins de la qual tot dret és just i si no és just no és dret. Pero des d'una òptica iuspositivista el dret és condició (sine qua senar) de la justícia i al mateix temps, esta és una mida de valoració del dret, per lo que podem dir que un dret positiu determinat pot ser «just o injust» d'acort en un ideal subjectiu de justícia. Totes les virtuts estan compreses en la justícia. En definitiva, la verdadera justícia és l'art de donar a cada u lo seu, o be, fer a un individu donar lo seu a un atre, això en base en els principis de la ciència del dret, la qual cosa deu fer-se sense discriminar ni mostrar preferència alguna per ningú, ya que totes les persones deuen ser tractades per igual per a, poder estar en condicions d'aplicar la justícia a plenitut.

Diego Serra

En referir-se a Diego, l'afirma que est ha sostingut que una persona actua autónomamente quan els principis de la seua acció són elegits per ella com l'expressió més adequada possible de la seua naturalea de ser racionalliure i igual. Els principis bàsics en els quals actua no són adoptats a causa de la seua posició social o dels seus dots naturals, o en funció del particular tipo de societat en la qual viu, o d'allò que ell vol tindre. Actuar sobre la base d'estos principis significaria actuar de manera heterónoma. El vel d'ignorança priva a la persona, en la posició originària, dels coneiximents que la posarien en condicions d'elegir principis heterónomos. Les parts apleguen juntes a la seua elecció, en quant persones racionals lliures i iguals, coneixent solament aquelles circumstàncies que fan sorgir la necessitat de principis de justícia.

Teories i definicions sobre la justícia

Entre moltes atres teories sobre la justícia, destaquem la dels filòsofs:

• Platón: la justícia com a harmonia social. En el seu llibre República, Platón propon per a l'organisació de la seua ciutat ideal, a través del diàlec de Sócrates, que els governants d'esta ciutat es transformen en els individus més justs i sabio, o siga en filòsofs, o be, que els individus més justs i sabio de la comunitat, és dir, els filòsofs, es transformen en els seus governants.
• Aristóteles: la justícia com a igualtat proporcional: Donar a cada u lo que és seu, o lo que li correspon. Diu que lo que li correspon a cada ciutadà té que estar en proporció en la seua contribució a la societat, les seues necessitats i els seus mèrits personals.
• Tomás d'Aquino: la llei natural. Diu que els ciutadans han de tindre els drets naturals, que són els que Deu els dona. Estos drets varen ser anomenats posteriorment drets humans.
• Per als utilitaristas les institucions públiques es componen d'una forma justa quan conseguixen maximizar l'utilitat agregada (en el sentit de felicitat). Segons esta teoria, lo just és lo que beneficia al major número de persones al mateix temps.
• Ulpiano: justícia és la constant i perpètua voluntat de donar-li a cada qui lo que li correspon.
• John Rawls: definix la justícia com a equitat, que consistix bàsicament en el principi d'iguallibertat, el principi de justa igualtat d'oportunitats i el principi de diferència.
• Cicerón: «La justícia és un hàbit de l'ànima, que observat en l'interés comú otorga a cada cuala seua dignitat».
• Sant Agustín: "No és lliure el que obra per por al castic, sino el que obra per amor a la justícia" In ps. 67,15.

Contemporáneamente han sorgit teories de la justícia de nivell fique, en el sentit de que intenten l'harmonisació o convivència de diferents teories de la justícia. Eixemple d'este tipo d'enfocaments és el de Gabriel Stilman en «Justícia de justícia», a on se sosté que «una societat justa és la que sintetisa democràticament les concepcions personals de la justícia dels seus membres. A eixa amalgama baix el principi democràtic podem cridar-la concepció general de la justícia, o justícia de justícia.».

Justícia distributiva

Un aspecte interessant de l'organisació de les societats és cóm es detentan els recursos disponibles, els bens produïts i la riquea disponible. En principi, en la majoria de societats s'han manejat dos conceptes parcialment incompatibles sobre qué és una distribució justa dels bens i la riquea:

• La justícia segons la necessitat, sosté aquells que tenen majors necessitats d'un ben deuen posseir assignació majors.
• La justícia segons el mèrit, sosté que aquells que més contribuïxen a la producció de bens i riquea deuen tindre també una major proporció dels mateixos. Ademés de la necessitat i el mèrit, atres concepcions de la justícia distributiva atenen a que les persones alcancen un llindar de suficiència. Segons el suficientisme, una situació millora, o és més correcte promoure-la, quan algú que es trobava per baix d'un nivell considerat suficientment bo pansa a situar-se per damunt d'ell; una volta que una persona ha alcançat eixe llindar, resulta indiferent que la seua situació seguixca millorant. A diferència de les posicions igualitaristas o maximizadoras, el suficientisme no atén a la distància que separa a els qui estan millor d'els qui estan pijor, ni a maximizar la situació dels menys aventajats com a tal, sino únicament a si els individus es troben per damunt o per baix dellindar de suficiència.

Una objecció habitual senyala que la suficiència, per sí sola, tira comparacions contraintuitives. Si dos polítiques conseguiren situar a una població per damunt dellindar —una de manera a penes ajustada i una atra elevant el benestar molt més—, el suficientisme consideraria abdós resultats equivalents, puix en els dos tot lo món alcança el nivell suficient. Com el segon resultat sembla clarament millor, els seus crítics conclouen que la suficiència, de ser un criteri acceptable, tindria que combinar-se en algun atre criteri.

El suficientisme pot formular-se de més d'una manera. Segons una versió, una situació és millor quants més individus alcancen ellindar i pijor quants menys ho fan; segons una atra versió, més intuïtiva, una situació és millor quants menys individus queden per baix dellindar i pijor quants més queden. Abdós formulació coincidixen quan el número d'individus és fix, pero poden divergir quan varia: una població numerosa en moltes persones per damunt dellindar, pero moltes més per davall, pot quedar millor valorada que una atra població menor en menys persones per damunt, pero també menys per davall, segons la primera versió, mentres que la versió centrada en els qui estan pijor la valora pijor. Existixen ademés atres concepcions suficientistas que atenen a factors adicionals, com la proporció de la població que es troba per damunt o per baix de dit llindar.

Justícia i dret

La justícia és un dels principis generals del dret: a ella recorre el llegislador quan vol establir un estatut jurídic programàtic i també el juge en tindre que donar solució a les controvèrsia jurídiques que carixen d'un estatut jurídic que els donen solució; es diu que dits actors en el seu corresponent orde jurídic o polític actuen en justícia quan naixen per a protegir i satisfer els drets bàsics dels individus, fonamentant la seua autoritat en l'eixercici de les seues obligacions en els mateixos drets. Un atre nivell d'anàlisis és entendre la justícia com a valor i fi del dret (més que com a virtut subjectiva) al que podem conceptuar juntament en Norberto Bobbio com «aquell conjunt de valors, bens o interessos per a la protecció dels quals o increment els hòmens recorren a eixa tècnica de convivència a la que cridem dret». Ara ben en quant el «ideal de justícia» o siga, eixe conjunt de condicions protegides pel dret es pot considerar des d'una perspectiva absoluta iusnaturalista dins de la qual cosa tot dret és just i si no és just no és dret. Pero des d'una perspectiva iuspositivista el dret és condició de la justícia i al mateix temps esta és una mida de valoració del dret, per lo que podem dir que un dret positiu determinat és just o és injust d'acort a un ideal de justícia subjectiu. El Digesto, un dels components de l'obra de recopilació del dret romà realisada per Justiniano (el Corpus Iuris Civilis), comença aixina (D.1.1.1):

Representació de la justícia

Artícul principal → Dama de la Justícia.

La justícia es representa en una dòna que du els ulls embenats, una balança en una mà i una espasa en l'atra. Els ulls embenats pretenen destacar que la justícia no mira als hòmens, sino els fets, és dir, que la justícia és igual per a tots els hòmens. La balança representa el juí que determinarà colocant a cada costat de la balança els arguments i proves. L'espasa expressa que la justícia castigarà en mà dura als trobats culpables.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Dama de la Justícia
• Diu
• Ètica
• Filosofia moral
• Filosofia social
• Justícia social
• Teories de la justícia
• Guerra jurídica

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Justícia en Viquidites. Erro al crear miniatura: Justícia en el Viccionari. Plantilla:RAER

• monografias. com/trabajos14/hanskelsen/hanskelsen. shtml ¿Qué és la justícia? per Hans Kelsen
• antroposmoderno. com/antro-version-imprimir. php? id_articulo=682 Alain Badiou: La filosofia com a política de la justícia per Angelina Uzín Olleros
• pucp. edu. pe/item/1311 Drets humans i justícia pucp. edu. pe/item/1311 archivat en Wayback Machine. per Luis Eduardo Bacigalupo
• archive. org/web/20071018041851/http://www. islamoriente. com/articulos/aqaed/nuevo-kalam/nuevo-kalam_01. htm El nou kalam i la justícia: Una Comparació en el Pensament Occidental per a. N. Baqirshahi
• archive. org/web/20070724123029/http://www. bioeticaunbosque. edu. co/publicaciones/biosyethos25_bioetica. htm Bioética, Justícia i Salut per Departament de Bioética
• polog. org/3/index-es. htm#fcs Justícia social. Veus des del Sur Discussió intercultural