ق

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La 'qāf' (en àrap, قاف qāf [qaːf]) és la vigesimoprimera lletra del alfabet àrap. En àrap clàssic representa el sò d'una oclusiva uvular sorda /q/.[1] En la numeració abyad té el valor de 100.[2]
Història
[editar | editar còdic]La lletra qaf deriva de la qop fenicia, que va donar lloc també a la q del alfabet llatí i la lletra koppa (Ϙ) en algunes versions arcaiques del alfabet grec.
Us
[editar | editar còdic]
En àrap estàndart modern es pronuncia com una oclusiva uvular sorda, pero varia en els dialectes:
- En l'àrap egipcíac septentrional, i també en l'àrap llevantí esta lletra es pronuncia cóm la hamza, o oclusiva glotal /ʔ/, pero és la pronunciació normal és preservada en algunes paraules significatives.
- En l'àrap hiyazí i najdí, i en l'àrap Sa'aneu (l'àrap de Sa'idi, al sur del Alt Egipte) i en algunes formes de l'àrap yemení, freqüentment li la pronuncia com una plosiva velar sonora /ɡ/.
- En l'àrap palestí, es pronuncia com una oclusiva velar sorda /k/.
- En els Emirats Àraps Units, es pronuncia com una africada postalveolar sonora /dʒ/.
Pronunciació
[editar | editar còdic]Notes:
- Yemen occidental i meridional: dialectes Taʽizzi-Adeni i Tihamiyya (costa de Yemen), ademés del suroest (regió de Salalah) i l'est d'Oman, inclosa Mascate, la capital.
- [ʒ] és un alòfon en l'est d'Aràbia.
- En realitat, la variant [d͡ʒ] és la pronunciació preferida quan s'ensenya fòra dels països de parla àrap a on la variant local de ج s'accepta com a estàndar, és dir, [d͡ʒ], [ʒ], [ɟ] o [ɡ].
- En Saná, [ɡ] s'utilisa com a estàndart lliterari para ق, mentres que la pronunciació lliterària estàndar en Sudan és [ɢ] o [ɡ].
Tradicionalment en la caligrafia magrebí s'escriu en un sol punt, de manera similar a com s'escriu la lletra fā ف en les escritures mashrequíes:[3]
Generalment es translitera a l'escritura llatina com a q, encara que alguns treballs acadèmics usen ḳ.[4]
Pronunciació
[editar | editar còdic]Segons Sibawayh, autor del primer llibre sobre gramàtica àrap, la lletra es pronuncia sonora ( maǧhūr), encara que alguns estudiosos sostenen que el terme maǧhūr de Sibawayh implica falta d'aspiració més que veu.[5] Com es va senyalar anteriorment, en l'àrap estàndart modern teòricament representa l'oclusiva uvular sorda /q/ com a pronunciació estàndar de la lletra, pero les pronunciacions dialèctiques varien prou:
Les tres pronunciacions principals són:
- [q]: en la major part de Tunis, Argèlia i Marroc, el sur i l'oest de Yemen i parts d'Oman, el nort d'Iraq, parts de l'Alce (especialment els dialectes alauita i druso). De fet, és tan característic dels alauitas i drusos que els llevantins varen inventar un verp "yqaqi" /jqæqi/ que significa "parlar en una /q/". No obstant, la majoria dels demés dialectes de l'àrap utilisaran esta pronunciació en paraules depreses que es prenen prestades de l'àrap estàndart en el dialecte respectiu o quan els àraps parlen àrap estàndart modern
- [ɡ]: en la major part de la península aràbiga, el nort i l'est de Yemen i parts d'Oman, el sur d'Iraq, algunes parts de Jordània, l'est de Síria i el sur de Palestina, l'Alt Egipte (Ṣaʿīd), Sudan, Líbia, Mauritània i, en menor mida, en algunes parts de Tunis, Argèlia i Marroc, pero també s'usa parcialment en eixos països en algunes paraules.
- [ʔ]: en la major part de l'Alce i Egipte, aixina com en algunes localitats norteafricano com Tlemcen i Fez.
Atres pronunciacions:
- [ɢ]: En sudanés i algunes formes de yemení, inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
- [k]: En les zones rurals palestines a sovint es pronuncia com una explosiva velar sorda [k], inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
Pronunciacions marginals:
- [d͡z]: En algunes posicions en Najdi, encara que esta pronunciació s'està desvanint a favor de [ɡ].
- [d͡ʒ]: Opcionalmente en iraquí i en àrap del Golf, a voltes es pronuncia com una africada postalveolar sonora [d͡ʒ], inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
- [ɣ] [ʁ]: en sudanés i alguns dialectes yemení (Yafi'i), i a voltes en àrap del Golf per influència persa, inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
Gaf velar
[editar | editar còdic]No se sap ben quàn es pronuncia la pronunciació de Qāf Plantilla:Grafia com velar [ɡ] ocorria o la provabilitat de que estiga relacionat en la pronunciació de jīm Plantilla:Grafia com africada [d͡ʒ] , pero en la península aràbiga, que és la terra natal de la llengua àrap, hi ha dos conjunts de pronunciacions, o be la Plantilla:Grafia representa [d͡ʒ] i la Plantilla:Grafia representa [ɡ] que és la pronunciació principal en la major part de la península, llevat en l'oest i el sur de Yemen i parts d'Oman, a on la Plantilla:Grafia representa [ɡ] i Plantilla:Grafia representa [q].
La combinació de l'àrap estàndar (MSA) de Plantilla:Grafia com [d͡ʒ] i Plantilla:Grafia com [q] no ocorre en cap dialecte modern natural en la península aràbiga, lo que mostra una forta correlació entre la palatalisació de Plantilla:Grafia a [d͡ʒ] i la pronunciació de Plantilla:Grafia com [ɡ].
Vore també
[editar | editar còdic]- Alfabet àrap
- Q (lletra llatina)
- Qop (lletra fenicia)
- Kuf (lletra hebrea)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
- ↑ al-Banduri. «الخطاط المغربي عبد العزيز مجيب بين التقييد الخطي والترنح الحروفي» (en arabic). Al-Quds. Consultat el 2019-12-17.
- ↑ i.g., The Encyclopaedia of Islam, Second Edition
- ↑ Al-Jallad (2020). A Manual of the Historical Grammar of Arabic (Draft), p. 47.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ق» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.