ق

ق

La 'qāf' (en àrap, قاف qāf [qaːf]) és la vigesimoprimera lletra del alfabet àrap. En àrap clàssic representa el sò d'una oclusiva uvular sorda /q/. En la numeració abyad té el valor de 100.

Història

La lletra qaf deriva de la qop fenicia, que va donar lloc també a la q del alfabet llatí i la lletra koppa (Ϙ) en algunes versions arcaiques del alfabet grec.

Us

Diferències de pronunciació en els diferents dialectes de l'àrap. Note's que és aproximat, per eixemple en Palestina i els palestins d'Israel solen pronunciar-la /k/, inclús en préstams de l'àrap estàndart.

En àrap estàndart modern es pronuncia com una oclusiva uvular sorda, pero varia en els dialectes:

• En l'àrap egipcíac septentrional, i també en l'àrap llevantí esta lletra es pronuncia cóm la hamza, o oclusiva glotal /ʔ/, pero és la pronunciació normal és preservada en algunes paraules significatives.
• En l'àrap hiyazí i najdí, i en l'àrap Sa'aneu (l'àrap de Sa'idi, al sur del Alt Egipte) i en algunes formes de l'àrap yemení, freqüentment li la pronuncia com una plosiva velar sonora /ɡ/.
• En l'àrap palestí, es pronuncia com una oclusiva velar sorda /k/.
• En els Emirats Àraps Units, es pronuncia com una africada postalveolar sonora /dʒ/.

Pronunciació

Notes:

1. Yemen occidental i meridional: dialectes Taʽizzi-Adeni i Tihamiyya (costa de Yemen), ademés del suroest (regió de Salalah) i l'est d'Oman, inclosa Mascate, la capital.
2. [ʒ] és un alòfon en l'est d'Aràbia.
3. En realitat, la variant [d͡ʒ] és la pronunciació preferida quan s'ensenya fòra dels països de parla àrap a on la variant local de ج s'accepta com a estàndar, és dir, [d͡ʒ], [ʒ], [ɟ] o [ɡ].
4. En Saná, [ɡ] s'utilisa com a estàndart lliterari para ق, mentres que la pronunciació lliterària estàndar en Sudan és [ɢ] o [ɡ].

Tradicionalment en la caligrafia magrebí s'escriu en un sol punt, de manera similar a com s'escriu la lletra fā ف en les escritures mashrequíes:

Generalment es translitera a l'escritura llatina com a q, encara que alguns treballs acadèmics usen ḳ.

Pronunciació

Segons Sibawayh, autor del primer llibre sobre gramàtica àrap, la lletra es pronuncia sonora ( maǧhūr), encara que alguns estudiosos sostenen que el terme maǧhūr de Sibawayh implica falta d'aspiració més que veu. Com es va senyalar anteriorment, en l'àrap estàndart modern teòricament representa l'oclusiva uvular sorda /q/ com a pronunciació estàndar de la lletra, pero les pronunciacions dialèctiques varien prou:

Les tres pronunciacions principals són:

• [q]: en la major part de Tunis, Argèlia i Marroc, el sur i l'oest de Yemen i parts d'Oman, el nort d'Iraq, parts de l'Alce (especialment els dialectes alauita i druso). De fet, és tan característic dels alauitas i drusos que els llevantins varen inventar un verp "yqaqi" /jqæqi/ que significa "parlar en una /q/". No obstant, la majoria dels demés dialectes de l'àrap utilisaran esta pronunciació en paraules depreses que es prenen prestades de l'àrap estàndart en el dialecte respectiu o quan els àraps parlen àrap estàndart modern
• [ɡ]: en la major part de la península aràbiga, el nort i l'est de Yemen i parts d'Oman, el sur d'Iraq, algunes parts de Jordània, l'est de Síria i el sur de Palestina, l'Alt Egipte (Ṣaʿīd), Sudan, Líbia, Mauritània i, en menor mida, en algunes parts de Tunis, Argèlia i Marroc, pero també s'usa parcialment en eixos països en algunes paraules.
• [ʔ]: en la major part de l'Alce i Egipte, aixina com en algunes localitats norteafricano com Tlemcen i Fez.

Atres pronunciacions:

• [ɢ]: En sudanés i algunes formes de yemení, inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
• [k]: En les zones rurals palestines a sovint es pronuncia com una explosiva velar sorda [k], inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.

Pronunciacions marginals:

• [d͡z]: En algunes posicions en Najdi, encara que esta pronunciació s'està desvanint a favor de [ɡ].
• [d͡ʒ]: Opcionalmente en iraquí i en àrap del Golf, a voltes es pronuncia com una africada postalveolar sonora [d͡ʒ], inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
• [ɣ] [ʁ]: en sudanés i alguns dialectes yemení (Yafi'i), i a voltes en àrap del Golf per influència persa, inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.

Gaf velar

No se sap ben quàn es pronuncia la pronunciació de Qāf Plantilla:Grafia com velar [ɡ] ocorria o la provabilitat de que estiga relacionat en la pronunciació de jīm Plantilla:Grafia com africada [d͡ʒ] , pero en la península aràbiga, que és la terra natal de la llengua àrap, hi ha dos conjunts de pronunciacions, o be la Plantilla:Grafia representa [d͡ʒ] i la Plantilla:Grafia representa [ɡ] que és la pronunciació principal en la major part de la península, llevat en l'oest i el sur de Yemen i parts d'Oman, a on la Plantilla:Grafia representa [ɡ] i Plantilla:Grafia representa [q].

La combinació de l'àrap estàndar (MSA) de Plantilla:Grafia com [d͡ʒ] i Plantilla:Grafia com [q] no ocorre en cap dialecte modern natural en la península aràbiga, lo que mostra una forta correlació entre la palatalisació de Plantilla:Grafia a [d͡ʒ] i la pronunciació de Plantilla:Grafia com [ɡ].

Vore també

• Alfabet àrap
• Q (lletra llatina)
• Qop (lletra fenicia)
• Kuf (lletra hebrea)