Anar al contingut

ق

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ق
Per a atres usos d'este terme vore Qaf (desambiguaació).


La 'qāf' (en àrap, قاف qāf [qaːf]) és la vigesimoprimera lletra del alfabet àrap. En àrap clàssic representa el sò d'una oclusiva uvular sorda /q/.[1] En la numeració abyad té el valor de 100.[2]

Història

[editar | editar còdic]

La lletra qaf deriva de la qop fenicia, que va donar lloc també a la q del alfabet llatí i la lletra koppa (Ϙ) en algunes versions arcaiques del alfabet grec.

Diferències de pronunciació en els diferents dialectes de l'àrap. Note's que és aproximat, per eixemple en Palestina i els palestins d'Israel solen pronunciar-la /k/, inclús en préstams de l'àrap estàndart.

En àrap estàndart modern es pronuncia com una oclusiva uvular sorda, pero varia en els dialectes:

Pronunciació

[editar | editar còdic]

Notes:

  1. Yemen occidental i meridional: dialectes Taʽizzi-Adeni i Tihamiyya (costa de Yemen), ademés del suroest (regió de Salalah) i l'est d'Oman, inclosa Mascate, la capital.
  2. [ʒ] és un alòfon en l'est d'Aràbia.
  3. En realitat, la variant [d͡ʒ] és la pronunciació preferida quan s'ensenya fòra dels països de parla àrap a on la variant local de ج s'accepta com a estàndar, és dir, [d͡ʒ], [ʒ], [ɟ] o [ɡ].
  4. En Saná, [ɡ] s'utilisa com a estàndart lliterari para ق, mentres que la pronunciació lliterària estàndar en Sudan és [ɢ] o [ɡ].

Tradicionalment en la caligrafia magrebí s'escriu en un sol punt, de manera similar a com s'escriu la lletra ف en les escritures mashrequíes:[3]

Generalment es translitera a l'escritura llatina com a q, encara que alguns treballs acadèmics usen .[4]

Pronunciació

[editar | editar còdic]

Segons Sibawayh, autor del primer llibre sobre gramàtica àrap, la lletra es pronuncia sonora ( maǧhūr), encara que alguns estudiosos sostenen que el terme maǧhūr de Sibawayh implica falta d'aspiració més que veu.[5] Com es va senyalar anteriorment, en l'àrap estàndart modern teòricament representa l'oclusiva uvular sorda /q/ com a pronunciació estàndar de la lletra, pero les pronunciacions dialèctiques varien prou:

Les tres pronunciacions principals són:


  • [q]: en la major part de Tunis, Argèlia i Marroc, el sur i l'oest de Yemen i parts d'Oman, el nort d'Iraq, parts de l'Alce (especialment els dialectes alauita i druso). De fet, és tan característic dels alauitas i drusos que els llevantins varen inventar un verp "yqaqi" /jqæqi/ que significa "parlar en una /q/". No obstant, la majoria dels demés dialectes de l'àrap utilisaran esta pronunciació en paraules depreses que es prenen prestades de l'àrap estàndart en el dialecte respectiu o quan els àraps parlen àrap estàndart modern
  • [ɡ]: en la major part de la península aràbiga, el nort i l'est de Yemen i parts d'Oman, el sur d'Iraq, algunes parts de Jordània, l'est de Síria i el sur de Palestina, l'Alt Egipte (Ṣaʿīd), Sudan, Líbia, Mauritània i, en menor mida, en algunes parts de Tunis, Argèlia i Marroc, pero també s'usa parcialment en eixos països en algunes paraules.
  • [ʔ]: en la major part de l'Alce i Egipte, aixina com en algunes localitats norteafricano com Tlemcen i Fez.

Atres pronunciacions:

  • [ɢ]: En sudanés i algunes formes de yemení, inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
  • [k]: En les zones rurals palestines a sovint es pronuncia com una explosiva velar sorda [k], inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.

Pronunciacions marginals:

  • [d͡z]: En algunes posicions en Najdi, encara que esta pronunciació s'està desvanint a favor de [ɡ].
  • [d͡ʒ]: Opcionalmente en iraquí i en àrap del Golf, a voltes es pronuncia com una africada postalveolar sonora [d͡ʒ], inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.
  • [ɣ] [ʁ]: en sudanés i alguns dialectes yemení (Yafi'i), i a voltes en àrap del Golf per influència persa, inclús en préstams de l'àrap estàndart modern o quan es parla àrap estàndart modern.

Gaf velar

[editar | editar còdic]

No se sap ben quàn es pronuncia la pronunciació de Qāf Plantilla:Grafia com velar [ɡ] ocorria o la provabilitat de que estiga relacionat en la pronunciació de jīm Plantilla:Grafia com africada [d͡ʒ] , pero en la península aràbiga, que és la terra natal de la llengua àrap, hi ha dos conjunts de pronunciacions, o be la Plantilla:Grafia representa [d͡ʒ] i la Plantilla:Grafia representa [ɡ] que és la pronunciació principal en la major part de la península, llevat en l'oest i el sur de Yemen i parts d'Oman, a on la Plantilla:Grafia representa [ɡ] i Plantilla:Grafia representa [q].

La combinació de l'àrap estàndar (MSA) de Plantilla:Grafia com [d͡ʒ] i Plantilla:Grafia com [q] no ocorre en cap dialecte modern natural en la península aràbiga, lo que mostra una forta correlació entre la palatalisació de Plantilla:Grafia a [d͡ʒ] i la pronunciació de Plantilla:Grafia com [ɡ].

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Corrent, Federico (1980). «Lliçó 1.ª: Fonologia», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 19-29. ISBN 84-7472-017-6.
  2. Corrent, Federico (1980). «Lliçó 3.ª: Grafonomía», Gramàtica àrap, Madrit: Institut hispà-àrap de cultura. Ministeri de Cultura, pp. 41-51. ISBN 84-7472-017-6.
  3. al-Banduri. «الخطاط المغربي عبد العزيز مجيب بين التقييد الخطي والترنح الحروفي» (en arabic). Al-Quds. Consultat el 2019-12-17.
  4. i.g., The Encyclopaedia of Islam, Second Edition
  5. Al-Jallad (2020). A Manual of the Historical Grammar of Arabic (Draft), p. 47.


Referències

[editar | editar còdic]