Honestitat
La honestitat (del llatí honestĭtas)[1] és la qualitat de honest,[2] adjectiu en els significats de «decent, decoroso, recatado, pudoroso, raonable, just, probo, recte i honrat». D'esta última sinonímia pot deduir-se l'associació de honestitat i honradea, virtut o qualitat del home honrat i signe de «rectitud d'ànim i integritat en l'obrar».[3]
La honradea segons Marque Tuli Cicerón
[editar | editar còdic]_trailer_6.jpg){kind=link}
Per al filòsof romà Marque Tuli Cicerón, la honradea es manifesta en el compliment de les obligacions que es troben presents en totes les activitats de la vida humana, en contraposició a lo útil, en plaure i al sofriment (al contrari que en els epicúreos) i representa el fi mateix al que deu aspirar el ser humà per a ser recte.[5]
La honestitat segons Confucio
[editar | editar còdic]Segons Confucio, el honestitat és un dels valors i components més importants d'una personalitat saludable en el teu entorn i en els demés.cita requerida
En el seu nivell més superficial, el Li, són totes aquelles accions realisades per una persona a l'objecte d'elaborar la societat ideal, i destinades a complir els seus desijos, ya siga a curt determini (mal) o a llarc determini (ben). Admetre que es busca la gratificació immediata, en tot, pot contribuir a transformar un acte mal en un diferent, de la mateixa manera que ocultar les intencions a llarc determini pot empijorar una bona acció. Un principi fonamental en esta teoria és la de que una bona persona deu mostrar els seus sentiments comuns com en el seu rostre, de manera que facilite la coordinació de tots en la consecució de millores a llarc determini. Esta sinceritat, que comprén inclús a la pròpia expressió facial, ajuda a conseguir el honestitat en un mateixa, i a que les activitats humanes resulten més predibles, amigables i plaenteres. En esta primera versió, el honestitat es conseguix buscant únicament el propi benefici.
En un nivell més profunt que el Li es troba el Yi, o la bondat. En este nivell no es perseguix ya el propi interés, sino el principi moral de la justícia, basat en la reciprocitat. També ací és important l'aspecte temporal de les accions, pero en este cas com a lapsus de temps. Aixina, per eixemple, ya que els pares dediquen els tres primers anys de vida dels seus fills sol a cuidar-los, els fills deuen guardar luto els tres primers anys despuix de la mort dels pares. En este nivell un és honest sobre les seues pròpies obligacions i deures, inclús quan no hi ha ningú que els juge o que es veja immediatament afectat. Esta part del còdic moral es relaciona en el cult als antepassats, que Confucio va fer normatiu.
El nivell més profunt de honestitat és el Ren, des del qual sorgixen el Yi i per tant també el Li. La moral de Confucio es basa en l'empatia i la comprensió dels demés, lo que requerix una autocomprensió prèvia, de la que naixen les normes morals, més que d'un còdic ètic previ, otorgat per alguna divinitat. La versió confucionista del imperatiu categòric consistia en tractar als inferiors com t'agradaria que els teus superiors et tractaren a tu. La virtut es basa en la harmonia en els demés, i en l'acceptació de que en algun moment de les nostres vides tots estem a merced de atres persones. El honestitat consistix per lo tant en posar-se en el lloc hipotètic de la pròpia vida futura, i la de les generacions passades i venidores, i elegir no fer o dir res que puga mancillar el honor o la reputació de la família.cita requerida
En part per una comprensió incompleta d'estes nocions més profundes de honestitat en Occident, és comuna en les civilisacions orientals denominar "bàrbars" a aquells que no les coneixen i les complixen, pese a que en ocasions estes cultures asiàtiques impliquen uns nivells d'ambigüitat i paciència.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ honestitat en el DLE
- ↑ honest en el DLE
- ↑ honradea en el DLE
- ↑ Traducció castellana, en Wikisource:¡Amics, romans, compatriotes, presteu-me atenció! ¡Vinc a inhumar a César, no a enaltir-li! ¡El mal que fan els hòmens els sobreviu! ¡El be queda freqüentment sepultat en els seus ossos! ¡Siga aixina en César! El noble Brut vos ha dit que César era ambiciós. Si ho va anar, era la seua una falta, i greument ho ha pagat. En la venia de Brut i els demés —puix Brut és un home honrat, com són tots ells, hòmens tots honrats— vinc a parlar en el funeral de César. Era el meu amic, per a mi lleal i sincer, pero Brut diu que era ambiciós, i Brut és un home honrat. Infinits captius va dur a Roma, els rescats dels quals varen omplir el tesor públic. ¿Semblava açò ambició en César? Sempre que els pobres deixaren sentir la seua veu lastimera, César plorava. ¡L'ambició deuria ser d'una substància més dura! No obstant, Brut diu que era ambiciós, i Brut és un home honrat. Tots vàreu vore que en les Lupercales li vaig presentar tres voltes una corona real, i la va rebujar tres voltes. ¿Era açò una ambició? No obstant, Brut diu que era ambiciós, i, certament, és un home honrat. ¡No parle per a desaprovar lo que Brut va parlar! ¡Pero estic ací per a dir lo que sé! Tots li vàreu amar alguna volta, i no sense causa. ¿Quina raó, llavors, vos deté ara per a no dur-li luto? ... Si estiguera dispost a excitar a la gresca i a la còlera a les vostres ments i cors, seria injust en Brut i en Casio, els qui, com tots sabeu, són hòmens honrats. ¡No vullc ser injust en ells! ¡Preferixc ser-ho en el mort, en mi i en vosatres, abans que en eixos hòmens tan honrats! ... Tem agraviar als honrats hòmens els punyals dels quals varen traspassar a César. ¡Ho tem!
- ↑ Cicerón, Marque Tuli. «Lliure I, capítul II a V», Els oficis o els deures, Porrúa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Honestidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.