Dependència del camí
La dependència del camí (del anglés path dependence) és un concepte, model teòric i enfocament analític utilisat principalment en les ciències socials, l'economia, la ciència política i la sociologia històrica per a explicar cóm les decisions, acontenyiments i institucions del passat condicionen el desenroll i les possibilitats futures d'un sistema.[1]
La teoria sosté que certs processos històrics generen trayectòries difícils de modificar, per factors com els costs de canvi, la consolidació institucional, l'adaptació dels actors socials o l'acumulació progressiva de ventages. En conseqüència, decisions adoptades en etapes primerenques poden influir de manera duradora sobre l'evolució posterior d'institucions polítiques, sistemes econòmics, tecnologies o estructures socials, inclús quan existixquen alternatives considerades més eficients.[2]
El concepte va adquirir rellevància en l'anàlisis institucional i econòmic durant el XX, particularment a partir dels treballs d'autors com Paul A. David i Douglass North, els qui varen estudiar cóm determinades configuracions tecnològiques i institucionals persistien a lo llarc del temps per dinàmiques històriques acumulatives.[3] Un eixemple freqüentment citat és la permanència del teclat QWERTY, la difusió històrica del qual hauria condicionat la seua continuïtat pese a l'existència de dissenys alternatius.
En el camp de la ciència política, la dependència del camí és utilisada per a explicar la persistència de sistemes polítics, models administratius, règims jurídics o pràctiques institucionals. Des d'esta perspectiva, les institucions tendixen a reproduir-se per mig de mecanismes de continuïtat històrica, generant processos d'estabilitat i resistència al canvi.[4]
El concepte es relaciona en nocions com la histéresis, entesa com la dependència de l'estat actual d'un sistema respecte dels seus estats previs, aixina com en les teories del institucionalismo històric i de l'evolució social.
Usos
[editar | editar còdic]La teoria de la dependència del camí ha segut aplicada en disciplines com l'economia, la ciència política, la sociologia i els estudis sobre innovació tecnològica per a explicar processos en els quals les decisions inicials condicionen de manera duradora els resultats posteriors.[2]
En economia, este enfocament sosté que determinats processos no convergixen necessàriament cap a un únic punt d'equilibri predeterminat, sino que el resultat final depén de la trayectòria històrica seguida, incloent decisions prèvies, condicions inicials i acontenyiments contingents.[5] Esta perspectiva contrasta en alguns postulats de l'economia neoclàssica, que assumixen l'existència d'equilibris alcanzables en independència del recorregut històric.
Un dels mecanismes associats a la dependència del camí és la retroalimentación positiva (positive feedback), per mig de la qual una ventaja inicial tendix a reforçar-se progressivament. Entre estos mecanismes es troben fenomens com el bandwagon effect o comportament d'adheriment a l'actor, producte o estàndart dominant. Tals dinàmiques contribuïxen a consolidar convencions socials, estructures institucionals o tecnologies específiques.[3]
Un eixemple freqüentment citat és l'adopció de normes de circulació vial. Mentres que en la majoria dels països es conduïx per la dreta, en uns atres —com el Regne Unit, Japó o Austràlia— es manté la circulació per l'esquerra. Encara que abdós configuracions són tècnicament viables, l'elecció històrica inicial va tendir a perpetuar-se pels elevats costs econòmics i socials associats a un eventual canvi.
Un atre cas àmpliament estudiat és la denominada guerra de formats de cintes de vídeo entre els sistemes Betamax i VHS durant les décades de 1970 i 1980. Diversos autors sostenen que la consolidació del format VHS va respondre parcialment a efectes de ret, decisions empresarials acumulatives i dinàmiques de mercat que varen reforçar la seua expansió progressiva.[5] Atres anàlisis, no obstant, atribuïxen el predomini de el VHS a factors vinculats en les preferències dels consumidors i característiques tècniques del producte.
En ciència política, la dependència del camí va ser utilisada inicialment en l'estudi comparat de les polítiques del Estat del benestar.[6] Posteriorment, el concepte es va estendre a l'anàlisis d'atres polítiques públiques, institucions estatals i processos de reforma política. Des d'esta perspectiva, les decisions adoptades en etapes fundacionals condicionen l'evolució posterior de les institucions i llimiten el ranc de transformacions possibles en conjuntures futures.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pierson, Paul (2004). Politics in Clave: History, Institutions, and Social Analysis, Princeton University Press. ISBN 9780691127088.
- ↑ 2,0 2,1 North, Douglass C. (1990). Institutions, Institutional Change and Economic Performance, Cambridge University Press. ISBN 9780521397346.
- ↑ 3,0 3,1 (1985).The American Economic Review.75(2)
- 332-337.
- ↑ 4,0 4,1 Mahoney, James (2010). Colonialism and Postcolonial Development: Spanish America in Comparative Perspective, Cambridge University Press. ISBN 9780521768412.
- ↑ 5,0 5,1 Arthur (1994). Increasing Returns and Path Dependence in the Economy, University of Michigan Press. ISBN 9780472064861.
- ↑ (2000).The American Political Science Review.94(2)
- 251-267.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dependencia del camino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.