Depressió tèrmica

Les depressió tèrmiques són àrees de baixa pressió no associades a un front que apareixen durant l'estació templada sobre els continents, en regions subropicales, com prop del desert de Sonora, en la Taula del Centre de Mèxic, en el Sàhara, sobre el noroest d'Argentina, en Austràlia, en la península Ibèrica i en la replanell tibetà. Estes depressió es generen com a resultat de l'intensa calor comparada en l'entorn que les rodeja. En terra ferma, per la radiació solar, té lloc un ràpit i intens calfament de les capes inferiors de l'atmòsfera, l'aire de la qual es fa menys dens que l'aire fret circumdant. Este fenomen, combinat en l'ascens de l'aire calent, dona lloc a la formació d'una zona de baixa pressió. Les àrees elevades poden accentuar la força d'una depressió tèrmica, ya que es calfen més ràpidament que l'atmòsfera circumdant a la mateixa altitut. Sobre l'aigua, les depressió tèrmiques es formen en hivern, ya que l'aire que es troba sobre la superfície aquàtica és més fret que l'aigua, la qual manté una temperatura més templada. Estes depressió solen tindre circulacions dèbils i poden estendre's fins a altures de 3100 metros. En les regions occidentals i meridionals de Norteamérica, el nort d'Àfrica i el surest d'Àsia són lo suficientment intenses com per a provocar condicions de monsó estiuenc. Aixina mateix, el seu desenroll terra adins favorix la formació d'oragets marins, i, quan estos oragets interactuen en una topografia accidentada prop de la costa, poden contribuir a la mala calitat de l'aire.