Derek Walcott

Derek Alton Walcott (Castries, 23 de giner de 1930-17 de març de 2017)[1] va ser un poeta, dramaturc i artiste visual santalucense, guanyador del Premi Nobel de Lliteratura en 1992.[2]
Trayectòria
[editar | editar còdic]La seua experiència de creiximent en una illa volcànica aïllada, una excolonia anglesa va tindre una forta influència en la vida de Walcott i el seu treball. Les seues yayes havien segut descendents d'esclaus. El seu pare un bohemio pintor de aquarela, va morir quan Derek i el seu germà bessó Roderick tenien pocs anys de vida. La seua mare es va canviar al poble en a on estava l'escola metodista. Despuix d'estudiar en St. Mary's College en la seua illa nativa i en la University of the West Indies en Jamaica. Al mateix temps continuava escrivint poesia i als 18 anys, va debutar en 25 Poemes i despuix publica el seu segon poemari, Epitaph for the Young (1949), en el subtítul de XII Vores en homenage a Ezra Pound. Es va mudar en 1953 a Trinitat, a on va treballar com a crític de teatre i d'art.[3] En 1959, va fundar el Trinitat Theatre Workshop que va produir molts dels seus treballs inicials. Com a poeta la seua consagració va vindre en la colecció de poemes, Green Night (1962).[4][5]
En la seua formació varen tindre una importància fonamental els clàssics anglesos com John Milton, John Donne i el restant de metafísics i els dramaturcs Marlowe i Shakespeare, els nortamericans Robert Lowell i Elizabeth Bishop, i també T. S. Eliot, W. H. Auden i Dylan Thomas.[6]
Va ser contractat com a professor per l'Universitat de Boston en els Estats Units, a on va fundar el Teatre dels dramaturcs de Boston en 1981. Eixe any també va rebre una beca de la Fundació MacArthur. Walcott va ensenyar lliteratura i escritura en l'Universitat de Boston durant més de dos décades, publicant nous llibres de poesia i obres de teatre regularment i retirant-se en 2007. Es va fer amic d'atres poetes, entre ells el rus Joseph Brodsky, que va viure i va treballar en els Estats Units, despuix de ser exiliat en la década de 1970, i l'irlandés Seamus Heaney, que també va ensenyar en Boston.
Poc a poc es va ser convertint en una de les veus fonamentals de la poesia caribenya i la seua Collected Poems 1948-1984 (1986) va ser aclamat per crítica i llectors.
En 1990 es publica el poema épico Omeros que va causar un gran impacte, es va traduir a multitut d'idiomes i està considerat una de les obres poètiques bàsiques de la lliteratura contemporànea. Despuix de la repercussió de la publicació de Omeros, en 1992 va rebre el Premi Nobel de Lliteratura.[2]
En 2009, Walcott va començar una estància de tres anys en l'Universitat d'Alberta com a poeta en residència. També va ser professor de Poesia en l'Universitat de Essex entre 2010 i 2013.
Posteriorment a ser guanyador del premi Nobel, va rebre molts reconeiximents lliteraris durant el curs de la seua carrera, inclós un Obie Award en 1971 pel seu joc Dream on Monkey Mountain, un MacArthur Foundation "genius" award, un Royal Society of Literature Award, the Queen's Medal for Poetry, the inaugural OCM Boques Prize for Caribbean Literature, the 2011 T. S. Eliot Prize per al seu llibre de poesies White Egrets and the Griffin Trust For Excellence In Poetry Lifetime Recognition Award en 2015.
Obra
[editar | editar còdic]
La seua obra es troba intensament relacionada en el simbolisme dels mits i en la seua relació en la cultura, no obstant; la mateixa va ser desenrollada en forma independent a les escoles del realisme màgic que emergien per eixa mateixa época en Sudamérica i Europa. És especialment conegut pel seu poema épico Omeros, (1990) considerat el millor treball de Walcott, una història alusiva, i reescrita de l'història i tradició homérica, sobre la tradició d'un viage pel mar Carib i més allà fins a Àfrica, Nova Anglaterra, l'Oest Nortamericà, Canadà, i Londres (en abundants referències a les illes gregues).
Walcott ha publicat més de vint dramas, que en la seua majoria han segut montats per la Taller de Teatre de Trinitat, aixina com en un gran número d'atres escenaris. Moltes tracten sobre la liminalidad de les Índies Orientals durant el periodo poscolonial. Alguns temes recurrents en les seues obres són l'epistemologia, l'ontologia, l'economia, la política, i lo social.
La seua obra presenta una gran riquea verbal, visual i conceptual que reflectix les costums, les tensions i l'història d'una regió colonisada. En ella són evidents els aportes amerindios, europeus (en particular anglesos i holandesos) i africans, els quals són per a l'autor la base de la riquea cultural del Carib; dins d'este context, cal resaltar l'importància que tenen per a l'autor el simbolisme dels mits i la seua relació en la cultura.
Walcott treballa en la tradició poètica en llengua anglesa, en els clàssics i en els poetes moderns.[7] Les seues poesia es caracterisa per la plasticidad de les imàgens i la força moral del discurs. Des del punt de vista formal fa recalcament en el ritme i una mètrica molt elaborada que conseguixen una poesia elegant i d'alt nivell intelectual.
Walcott és autor d'una vasta obra que inclou més de quinze llibres de poesia i al voltant de trenta obres de teatre. Dins dels seus texts destaquen Una atra vida (1973), El regne del caimito (1979), El testament d'Arkansas (1987) i, en 1990 el seu principal text, Omeros, un poema épico basat en la Odissea.
Somi en la montanya de la mona 1970 és la més famosa de les seues obres de teatre.
En 2006 va rebre el Premi Grinzane Cavour.
Omeros
[editar | editar còdic]El poema épico de Walcott, Omeros, es va publicar en 1990 i va ser aclamat per la crítica. El poema reflectix molt vagament i es referix a Homero i a alguns dels personages principals de la Ilíada. Alguns dels personages principals del poema són els peixcadors de l'illa, Aquiles i Héctor, l'oficial jubilat anglés Major Plunkett i la seua esposa Maud, la criada Helen, el cego Seven Sigues (que representa simbòlicament a Homero) i el propi autor.
Encara que la narrativa principal del poema té lloc en l'illa de Santa Lucía, a on Walcott va nàixer i es crie, l'autor també inclou escenes ambientades en Brookline (Massachusetts), a on Walcott vivia i ensenyava en el moment de la composició del poema. El personage de Aquiles imagina un viage des d'Àfrica en un barco d'esclaus que es dirigix cap a les Américas. També, en la part quinta del poema, Walcott narra algunes de les seues experiències d'un recorregut per vàries ciutats al voltant del món, entre les quals es conten Lisboa, Londres, Dublín, Roma i Toronto.
Composta en una variant de la terza rima, l'obra explora els temes que recorren l'obra de Walcott: la bellea de les illes, la càrrega colonial, la fragmentació de l'identitat caribenya i el paper del poeta en un món postcolonial.
Omeros ha segut elogiat críticament "com el major guany de Walcott". El llibre va rebre elogis de publicacions com The Washington Post i The New York Claves Book Review, que va elegir a Omeros com un de les seues "Millors Llibres de 1990".
Apreciació crítica
[editar | editar còdic]El treball de Walcott ha rebut elogis dels grans poetes, com per eixemple Robert Greus, qui va escriure que Walcott "maneja l'anglés en una comprensió més profunda de la seua màgia interna que la majoria, si no tots, dels seus contemporàneus", i Joseph Brodsky, qui va elogiar el treball de Walcott, el qual va senyalar: "durant casi quaranta anys les seues llínees palpitantes i implacables varen aplegar en l'idioma anglés com maremotos, coagulando en un archipèlec de poemes".
La majoria de les crítiques del treball de Walcott són molt positives. Per eixemple, en la revista The New Yorker en l'artícul The Poetry of Derek Walcott, Adam Kirsch va alabar l'obra de Walcott descrivint el seu estil de la següent manera:
"Combinant la gramàtica de la visió en la llibertat de la metàfora, Walcott produïx un estil bell que és també un estil filosòfic. La gent percep el món en canals dobles, el vers de Walcott sugerix, a través dels sentits i a través de la ment, i cada u està constantment filtrat en l'atre. El resultat és un estat de pensament màgic perpetu, una espècie de món d'Alicia en el País de les Maravelles en el que els conceptes tenen cossos i paisages sempre capaços d'alçar-se i començar a parlar."
El poeta Andrés Sánchez Robayna[8] diu de la seua obra: "La radical plasticidad de la seua visió del món va poder ser observada des del seu primer llibre, 25 Poems, en 1948, i va quedar confirmada en 1962 en l'edició de la seua primera gran recopilació poètica, In a Green Night (En una nit verda), títul procedent d'un vers del metafísic anglés Andrew Marvell en el que este parla de les relluents taronges de les Bermudes com a llànties dorades en la nit verda de l'arbre (like golden lamps in a green night). Poques imàgens més apropiades per a simbolisar una obra poètica caracterisada per l'abundància, la varietat, el colorit de la cornucopia."
Martín López-Vega[9] diu del seu estil: "si alguna cosa distinguix a Walcott és el seu fraseo, inconteniblemente épico, que transforma qualsevol experiència, per banal que siga, en una arrebatada d'intensitat que envol al llector, atrapat en una poesia que apela als cinc sentits com a pocs autors han segut capaços abans. Als sis sentits, caldria dir en realitat, puix a la sensualitat pluriforme del seu vers cal afegir la seua capacitat per a apelar al nostre sentit de l'història."
Teju Cole[10] diu de la seua poesia: "És poesia escrita en mà de pintor, una pinzellada pacient despuix d'una atra. L'aspiració inicial de Walcott va ser pintar, habitar el "món virginal, mai pintat" del Carib i ocupar-se de la "tasca de donar noms a les coses". Va deprendre els rudimentos de la pintura a l'aquarela, que es va convertir en el més sério dels seus pasatiempos. A lo llarc dels anys, les cobertes dels seus llibres han exhibit les seues destres i delicades representacions pictòriques d'escenes campestres tropicals. Pero l'eixercici més profunt i significatiu va ser la poesia. Va traslladar als seus poemes la sensibilitat pacient i acumulativa d'un pintor realiste. Les seues composicions són piles enormes de embriagadora descripció, sempre alerta a les exigències de la mètrica i la forma, que utilisen en freqüència la rima consonant o asonante i grans capes d'adjectius que concreten el bosqueig del sustantiu. Com a models sol citar a pintors més que a poetes: Pissarro, Veronés, Cézanne, Manet, Gauguin i Millet circulen per les pàgines. I acull el detall observat en la mateixa passió en que ho faria un pintor flamenc. Com va escriure en el poema "Ple estiu", chancejant solament a miges, "La sanc holandesa que hi ha en mi es dibuixa en detall".
Principals publicacions traduïdes
[editar | editar còdic]- Somi en la montanya de la mona (teatre, 1970).
- El burlador de Sevilla (1974). Trad. de Keith Ellis. Madrit: Got Trencat, 2014.
- Una atra vida (1973). Trad. de Luis Ingelmo. Ed. bilingüe. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2017.
- Raïms de mar negra en la Terra humida seca-transparent (1976)
- El regne del caimito (1979).
- El viager afortunat (1981). Trad. de Vicente Araguas. Madrit: Huerga i Fierro, 2003. ed. anglés-castellà.
- Estiu. Midsummer (1984). Trad. de Vicente Araguas. Madrit: Huerga i Fierro,1999, ed. anglés-castellà.
- El testament d'Arkansas (1987). Trad. d'Antonio Resines i Herminia Beviá. Madrit: Visor, 1994.
- Omeros (1990). Trad. de Ferran Estellés. Valéncia: Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1993, ed. anglés-català. Trad. de José Luis Rivas: Barcelona: Círcul de Llectors, 1995, i Barcelona: Anagrama, 2002.
- Illes. Trad. de José Carlos Llop. Granada: Comares, 1993. Antologia; ed. anglés-espanyol.
- La veu del crepúscul. Trad. de Catalina Martínez Muñoz. Madrit: Aliança, 2000. Ensaig.
- L'abundància. Trad. de Jenaro Talens. Madrit: Visor, 2001.
- L'odissea. Trad. de Jenaro Talens. Madrit: Visor, 2005.
- Poemes triats. Trad. de José Luis Rivas. Madrit: Got Trencat, 2009.
- Poemes. Trad. de José Carlos Llop. Granada: Festival Internacional de Poesia de Granada, 2010.
- Garcetas blanques. Trad. de Luis Ingelmo. Ed. bilingüe anglés-espanyol. Madrit: Bartleby, 2010.[11]
- Ple estiu. Poesia selecta. Trad. de José Luis Rivas. Madrit: Got Trencat, 2012.
- La llum del món. Trad. de Mariano Antolín Temps. Granada: Valparaíso, 2017.
| Predecessor: |
1992 |
Successor: |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Va morir poeta caribeny i Nobel de Lliteratura Derek Walcott». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2017. Consultat el 17 de març de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 «Derek Walcott - Biographical» (en en). nobelprize.org. Consultat el 18 de març de 2017.
- ↑ British Puchner, Martin. The Norton Anthology of World Literature. 4th ed., f, W.W. Norton & Company, 2013.Council. «Derek Walcott – British Council Literature». contemporarywriters.com.
- ↑ "Derek Walcott", Academy of American Poets.
- ↑ «Derek Walcott – a mighty poet has fallen».
- ↑ «[1]». Consultat el 22 de març de 2017 (en és).
- ↑ «Biografia de Derek Walcott» (en és). www.biografiasyvidas.com. Consultat el 22 de març de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 22 de març de 2017 (en és).
- ↑ «Derek Walcott, el poeta dels sis sentits». www.elcultural.com. Consultat el 22 de març de 2017.
- ↑ «La poesia de Derek Walcott. 1948-2013». www.elcultural.com. Consultat el 22 de març de 2017.
- ↑ «Garcelas blanques de Derek Walcott». www.emanantial.com.ar.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina de Derek Walcott en el Nobel i-Museum (en anglés)
- Pàgina en varis poemes de Derek Walcott traduïts a l'espanyol
- Pàgina en informació sobre Derek Walcott i el poema Archipèlecs traduït a l'espanyol
- Extensa entrevista de David Horta a Derek Walcott en Lletres Lliures
- Bitàcola en reflexions sobre el poemari Garcetas blanques (trad. de Luis Ingelmo; Madrit, Bartleby, 2010) i una chicoteta selecció de poemes extrets d'eixe llibre
- Resenya del poemari Garcetas blanques en el suplement "El Cultural" del periòdic El Món (26 de novembre de 2010), en la que s'inclou també un poema extret del llibre
- Entrevista emesa en Ona Regional de Múrcia a Luis Ingelmo, traductor de Garcetas blanques, el 21 de novembre de 2010
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derek Walcott» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Persones de Castries
- Becaris MacArthur
- Doctors honoris causa per l'Universitat d'Alcalà
- Escritors de Santa Lucía
- Escritors en anglés del sigle XX
- Escritors en anglés del sigle XXI
- Bessons
- Escritors moderns de ficció relacionada en la mitologia grega
- Orde del Mèrit (Jamaica)
- Santalucianos laureados en el Premi Nobel de Lliteratura
- Graduats honoraris del Trinity College Dublin
- Laureados en el Premi Nobel de Lliteratura per idioma anglés
- Laureados en el Premi Nobel 1992
- Patrimoni de l'Humanitat
