Paul Cézanne

Archiu:Paul-Cezanne.jpg

Paul Cézanne

Paul Cézanne (Aix-en-Provence, 19 de giner de 1839-Aix-en-Provence, 22 d'octubre de 1906) va ser un pintor francés posimpresionista, considerat el pare de la pintura moderna i les obres de la qual varen establir les bases de la transició entre la concepció artística decimonónica cap al món artístic de el XX, nou i diferent. No obstant, mentres va viure, Cézanne va ser un pintor ignorat que va treballar en mig d'un gran aïllament. Desconfiava dels crítics, tenia pocs amics i fins a 1895 va expondre solament de forma ocasional. Va ser un «pintor de pintors», que la crítica i el públic ignoraven, sent apreciat solament per alguns impressionistes i al final de la seua vida per la nova generació.

Biografia

París

Es va inscriure en l'Acadèmia Suïssa (Académie Suisse), una acadèmia privada en la que treballava en models del natural i en la que no hi havia exàmens ni lliçons, tot això per a preparar l'examen d'ingrés en l'École dones Beaux-Arts. En el Museu del Louvre va descobrir l'obra de Caravaggio i del círcul de Velázquez, lo que va marcar profundament la seua evolució artística. Quan varen rebujar la seua candidatura a la École dones Beaux-Arts (Escola de les Belles arts), va retornar a Aix i va acceptar una ocupació en el banc del seu pare. No obstant, en 1862 va decidir tornar a París per a consagrar-se definitivament a la pintura, passant-li el seu pare una pensió de 125 francs. Va recomençar la seua amistat en Zola i va continuar els seus estudis en l'Acadèmia Suïssa, a on va conéixer a Guillaumin i a Camille Pissarro, pintor major que ell encara que poc reconegut, que vivia en la seua numerosa família en una zona rural a les afores de París. Cézanne es va sentir de colp i repent atret pels elements més radicals del món artístic parisino. Admirava sobretot al pintor romàntic Eugène Delacroix i entre els artistes més jóvens a Gustave Courbet i a Édouard Manet, que exponien obres d'estil i temes chocants per als seus contemporàneus. La polèmica entre l'art oficial i els nous pintors va dur a la creació en 1863 del Salon dones Refusés (Saló dels Rebujats), a on es mostraven obres no acceptades pel jurat oficial del Saló de París. El Saló oficial, per la seua banda, va rebujar totes les obres que va presentar des de 1864 fins a 1869. En 1864 va passar l'estiu en Aix-en-Provence, el mateix any en que se celebra una mostra de l'obra de Delacroix, lo que permet a Cézanne conéixer la seua pintura en profunditat. 1869 és l'any en el que coneix a la modele Marie-Hortense Fiquet. En 1870 el Saló va rebujar el seu Retrat de Achille Emperaire, per entendre que era inacceptable al no respectar la perspectiva ni la correcció anatòmica, jujant-ho «en el llímit de lo grotesc».

Quan va esclatar la Guerra franc-prusiana en juliol de 1870, Cézanne i Hortense varen deixar París per a anar a L'Estaque, prop de Marsella, evitant aixina l'allistament. Va ser declarat pròfuc en giner de 1871, pero la guerra va acabar en febrer i la parella va poder tornar a París en estiu. En giner de l'any següent, 1872, varen tindre al seu fill Paul en París. Es varen traslladar llavors a Auvers-sur-Oise, a on va viure en casa del Dr. Gachet. La mare de Cézanne va saber dels acontenyiments familiars, pero no el seu pare, a qui no se li va mencionar l'existència de Hortense per por d'incórrer en la seua ira. En Auvers profundisa la seua amistat en Pissarro, que vivia en Pontoise. Inicialment, era la relació d'un mestre en el seu alumne, en Pissarro eixercint una influència formativa sobre l'artiste més jove. Durant molt temps despuix, Cézanne es va descriure a sí mateixa com l'alumne de Pissarro, referint-se a ell com «Deu Pare» i dient «Tots nosatres provenim de Pissarro». Baixe la tutela de Pissarro, en el curt periodo comprés entre 1872 i 1873, Cézanne va passar dels tons obscurs als colors lluents i va començar a concentrar-se en escenes de la vida rural. A lo llarc de la següent década, les seues excursions per a pintar paisages junts del natural en Louveciennes i Pontoise, varen dur a una relació de treball en colaboració entre iguals.

Archiu:Paul Cezanne, A Modern Olympia, c. 1873-1874.jpg

Una moderna Olimpia, h. 1873-74, obra de Cézanne presentada en la primera mostra impressionista.

Deixant a Hortense en la regió de Marsella, Cézanne es movia entre París i Provença. Gràcies a Pissarro va conéixer a el "tio" Tanguy en París en l'any 1873. Es tractava d'un comerciant de colors que acceptava quadros com a pagament dels materials que venia als pintors. Encara que semblava tindre menys domini de la tècnica que els atres impressionistes, Cézanne va ser acceptat dins del grup. Va expondre en la primera mostra impressionista celebrada en l'estudi del fotógraf Nadar en 1874, es varen expondre Una moderna Olimpia, Paisage de Auvers-sur-Oise i La casa de l'aforcat. Estes obres varen ser objecte de burles, pero la tercera va aplegar a vendre's (ara en el Museu de Orsay de París).

Archiu:Paul Cézanne 031.jpg

La casa de l'aforcat, Auvers-sur-Oise (1874).

En 1875, va cridar l'atenció del coleccioniste Victor Chocquet, els encàrrecs del qual li varen proporcionar una miqueta de consol financer. Va passar l'estiu de 1876 en L'Estaque, lo que li va donar l'oportunitat de pintar dos marines. No va intervindre en la segona mostra impressionista, pero sí en la tercera (1877) celebrada en el carrer Pelletier, en setze obres, entre les que es podien trobar aquarelas, bodegones, paisages, un quadro de banyistes i un retrat del coleccioniste Chocquet. L'èxit comercial dels impressionistes era ya llimitat de per sí i dins d'este grup, les obres de Cézanne varen tindre l'acolliment més desfavorable. Les seues pintures provocaven hilaritat, indignació i sarcasme. El crític Louis Leroy va dir del retrat de Chocquet: «Este cap que sembla tan peculiar, en el color d'una bota vella, impressionaria a [una dòna embarassada] i provocaria la febra groga en el frut de la seua pancha abans de la seua entrada en el món». Cézanne no va tornar a expondre en el grup.

Provença

Cézanne va passar l'any 1878 en el Migdia francés en Hortense i el seu fill. En març, el seu pare va descobrir l'assunt de Hortense i va amenaçar en trencar en ell financerament pero en setembre va decidir pujar-li l'assignació a 400 francs. En 1879-80 va passar part de l'hivern en Melun, aprofitant per a pintar el paisage cobert de neu. Entre les obres mestres d'este periodo està la vista del Pont de Maincy. En agost de 1880 va marchar a casa de Zola en Médan, a la vora del Sena, a on va conéixer a Huysmans i va aprofitar per a pintar a l'aire lliure. El seu pare, per la vida que duya, va deixar d'enviar-li ajuda. En maig de 1881 va conéixer a Gauguin en la casa de Pissarro en Pontoise i en octubre va retornar a Aix, a on el seu pare Louis-Auguste li va fer un estudi en Jas de Bouffan. Estava en la planta superior i se li va proporcionar una gran finestra que permetia l'entrada de la llum del nort pero interrompent la llínea dels ràfols, la qual cosa encara s'aprecia. La família Cézanne va fixar definitivament la seua residència en L'Estaque i a partir de llavors solament en rares ocasions va abandonar Provença. El trasllat reflectix una nova independència respecte als impressionistes centrats en París i la preferència del pintor pel sur, la seua terra natal.

En L'Estaque va rebre la visita de Renoir (1882), qui va quedar impressionat en la bellea del paisage. Eixe any va ser l'única volta que va poder expondre en el Saló de París, gràcies a l'intervenció del seu amic i artiste Antoine Guillemet, Retrat de Louis-Auguste Cézanne, pare de l'artiste, llegint L'Événement (també conegut com El pare de l'artiste), 1866 (National Gallery, Washington). Va ser escàs el reconeiximent que va obtindre per la crítica oficial. Per llavors, va deixar de treballar en estreta relació en Pissarro. Havia conegut al pintor Monticelli en Marsella en els anys 1860 i entre 1878 i 1884 els dos artistes a sovint varen pintar paisages junts, recorrent en una ocasió durant un més el camp de Aix. En 1883 va morir Manet, notícia que va afectar a Cézanne. En decembre es varen reunir en ell Monet i Renoir en L'Estaque.

L'any 1886 va ser crucial: es va casar en Hortense i, en octubre, va morir el seu pare. Li va deixar en herència la finca que havia adquirit en 1859. Cézanne tenia quarantasset anys d'edat i per fi va conseguir l'independència econòmica, gràcies a la gran herència que va rebre, encara que va seguir mantenint l'aïllament social. És l'any de la seua ruptura en Émile Zola, en acabant de que este li usara, en gran mida, com a model per a l'artiste fracassat i tràgic Claude Lantier, en L'obra. Cézanne va sentir que la novela era indecorosa i una traïció per part del seu amic de l'infància, per lo que varen trencar la seua amistat i no varen tornar a vore's.

Archiu:Paul Cézanne, Still Life With Apples, c. 1890.jpg

Naturalea morta en pomes (1890).

Per a l'any 1888 la família estava en l'anterior mansió, Jas de Bouffan, un sòlit edifici i terrenys en edificacions anexes. Actualment és propietat de la ciutat, encara que en menys terreny, i està oberta al públic de manera llimitada. En 1889 mostra La casa de l'aforcat en l'Exposició Universal. A l'any següent, expon en Brusseles en Els XX, un grup de pintors molt actius. No obstant, el seu periodo idílic en Jas de Bouffan va ser sol temporal. Des de 1890 fins a la seua mort, es varen succeir acontenyiments perturbadores que li varen fer aïllar-se més, dedicant-se en exclusiva a la pintura. Entre 1887 i 1893, solament rep la visita d'uns pocs iniciats, com els marchants d'art J. Tanguy i Ambroise Vollard.

Els problemes varen començar en el començ de la diabetis en 1890, desestabilisant la seua personalitat fins al punt de que les relacions en uns atres varen quedar de nou afectades. Va viajar a Suïssa, en Hortense i el seu fill, potser esperant restaurar la seua relació. Cézanne, no obstant, va retornar a viure a Provença; Hortense i Paul Jr., a París. Les necessitats financeres varen obligar a Hortense a tornar a Provença pero en vivendes separades. Cézanne es va traslladar en la seua mare i la seua germana.

Archiu:Cézanne, Paul - Still Life with a Curtain.jpg

Bodegón en cortina (1895) ilustra la creixent tendència de Cézanne cap a la compressió tersa de formes i tensió dinàmica entre figures geomètriques.

Archiu:Paul Cézanne - Bouteille, carafe, broc et citrons.jpg

Botella, garrafa, gerro i llimes (1902-1906) Paul Cézanne. Museu Thyssen-Bornemisza

En 1891 va tornar al catolicisme, encara que les imàgens religioses varen ser escasses en la seua obra tardana. Cézanne sostenia que «Quan juge l'art, agarre el meu quadro i ho pose junt a un objecte obra de Deu com un arbre o una flor. Si desentona, no és art».

En 1895 es va celebrar la seua primera exposició individual, organisada per Vollard, en 100 llenços. Este marchant va promocionar l'obra de Cézanne en gran èxit durant els anys següents, conseguint que pujara la seua cotisació, com es comprova al vore els preus de les vendes Duret i Tanguy (1894) i la venda Chocquet de 1899.

En 1897 va morir la seua mare, lo que li va permetre reconciliar-se en la seua dòna. Va vendre Jas de Bouffan i va llogar un lloc en Rue Boulegon, a on va construir un estudi. També va llogar una habitació en el Château Noir, prop de Aix, a on es prepara un chicotet estudi. Va passar una temporada en Li Tholonet, en l'ala de la montanya Sainte-Victoire, fent d'ella objecte de la seua pintura, lo mateix que la pedrera de Bibémus.

Les seues pintures es varen fer ben conegudes i buscades i va obtindre el respecte d'una nova generació de pintors. A pesar del creixent reconeiximent públic i èxit financer, Cézanne va preferir treballar en l'aïllament artístic, normalment pintant en Provença. En 1900 tres dels seus llenços s'inclouen en l'Exposició Universal i tretze en una exposició organisada per Paul Cassirer en Berlín, ocasió en la que el poeta Rainer Maria Rilke va vore la seua obra per volta primera. En 1901 expon en el Saló dels Independents. Eixe mateix any, Maurice Denis presenta el seu Homenage a Cézanne, quadro en el que pot vore's un grup d'artistes (Redon, Vuillard, Bonnard i Denis) al voltant d'un bodegón pintat per Cézanne i que havia segut propietat de Gauguin.

La relació entre Cézanne i la seua dòna va seguir sent tormentosa. Necessitava un lloc en el que estar ell solament. En 1901 va comprar una miqueta de terra a lo llarc del Chemin dones Lauves («Camí de Lauves»), una carretera aïllada en el tossal de Lauves, i va encarregar que li feren allí un estudi (el atelier, actualment obert al públic), en a on encara pot vore's el atrezzo de les seues obres, tal com les va deixar. Des d'allí es veu la montanya Sainte-Victoire. Allí va pintar fins a la seua mort. Mentrestant, en 1902, va fer un borrador de testament excloent a la seua esposa de la seua herència i deixant-li-ho tot al seu fill. Aparentment la relació estava de nou trencada; es diu que ella va cremar els recorts de la seua mare.

En 1903 culmina el reconeiximent de la seua obra, apareixent en diverses exposicions. Aixina, el Saló d'autumne expon 33 llenços seus. També s'inclouen obres de Cézanne en la Secessió vienesa i en la de Berlín.

Émile Bernard, que ya en 1892 havia dedicat un artícul a Cézanne, va estar treballant en ell durant tot un més en 1904. Eixe mateix any, el Saló d'autumne li va dedicar tota una sala, en 30 quadros i dos dibuixos. En 1905 Vollard va presentar les aquarela de Cézanne. Era ya un pintor de prestigi. Se succeïen exposicions retrospectives. Molts pintors jóvens varen viajar fins a Aix-en-Provence per a vore-li treballar i demanar-li consell durant els últims anys de la seua vida. No obstant, tant el seu estil com les seues teories continuen sent misterioses i crípticas; per a uns era un pintor primitiu ingenu i per a uns atres un complicat mestre en els procediments tècnics.

Mort de Cézanne

Archiu:Cezanne casa Aix-en-Provence.jpg

Casa a on va morir Paul Cézanne on Rue Bougelon, Aix-en-Provence.

Un dia, Cézanne es va vore atrapat per una tormenta mentres treballava en el camp. Solament despuix d'haver treballat durant dos hores baix el aiguada va decidir retornar a casa; pero en el camí es va desmayar. Ho va dur a casa un conductor que passava per allí. La seua ama de claus li va fregar els braços i les cames per a restaurar la circulació; com a resultat, va recuperar la consciència. Al sendemà, pretenia seguir treballant, pero més vesprada es va tornar a desmayar. El model va demanar ajuda; ho varen ficar en el llit, en Lauves, d'a on no va tornar a eixir. Va morir uns pocs dies despuix, el 22 d'octubre de 1906, a causa d'una neumonia i va ser enterrat en l'antic cementeri en la seua amada ciutat natal de Aix-en-Provence.

Despuix de la seua mort, el seu estudi en Aix es va convertir en un monument, Atelier Paul Cézanne o els Lauves.

Estil

Cézanne va intentar conseguir una síntesis ideal de la representació naturalista, l'expressió personal i l'orde pictòric. De la mateixa manera que Zola en el realisme lliterari, Cézanne va manifestar un interés progressiu en la representació de la vida contemporànea, pintant el món tal com es presentava davant els seus ulls, sense preocupar-se d'idealisacions temàtiques o afectació en l'estil. Va lluitar per desenrollar una observació autèntica del món visible a través del método més exacte de representar-ho en pintura que podia trobar. Con este fin, ordenava estructuralment tot lo que vea en formes simples i plans de color. La seua afirmació «Vullc fer de l'impressionisme alguna cosa sòlit i perdurable com l'art dels museus», subralla el seu desig d'unir l'observació de la naturalea en la permanència de la composició clàssica. Això queda en evidència igualment en la seua pretensió de «reviure a Poussin del natural» (Vivifier Poussin sur nature).

Archiu:Montagne Sainte-Victoire, par Paul Cézanne 110.jpg

La montanya Sainte-Victoire, 1905.

Són molt característiques i fàcilment reconeixibles les seues pinzellades, a sovint repetitives, sensibles i exploratòries. Estes chicotetes pinzellades i plans de color es conjugaven per a formar camps complexos, expressant al mateix temps les sensacions de l'ull que observa i una abstracció de la naturalea observada.

Cézanne es va esforçar per comprendre i reflectir la complexitat de la percepció visual humana. Volia oferir una visió autèntica de la realitat, i per a això observa els objectes des de distints punts de vista, lo que li du a representar-los des de perspectives diferents simultàneament. L'obra de madurea de Cézanne mostra el desenroll d'un estil de pintura solificado, casi arquitectònic. L'intensitat dels seus colors, unida a l'aparent rigor de l'estructura compositiva, indiquen que, a pesar de la freqüent desesperació del propi artiste, havia sintetisat els elements bàsics de representació i expressivitat de la pintura d'un modo molt personal.

Estava interessat en la simplificació de les formes que ocorrien naturalment a les seues essència geomètrica:

Tot en la naturalea es modela segons l'esfera, el con, el cilindre. Cal deprendre a pintar sobre la base d'estes figures simples; despuix es podrà fer tot lo que es vullga. Cézanne, 1904.

Per eixemple, un tronc d'arbre pot concebre's com un cilindre, un cap humà com una esfera. Ademés, l'atenció concentrada en la que havia registrat les seues observacions de la naturalea varen donar com resultat una profunda exploració de la visió binocular, que resulta de dos percepcions visuals simultànees i llaugerament diferents, i nos proporciona una percepció de la profunditat i un coneiximent complex de les relacions espacials. Veem dos punts de vista simultàneament; Cézanne va amprar este aspecte de la percepció visual en la seua pintura en graus diferents. L'observació d'este fet, junt en el desig de Cézanne de capturar la veritat de la seua pròpia percepció, a sovint li va dur a presentar els perfils de formes para al mateix temps intentar mostrar els punts de vista distintivamente diferents de tant l'ull esquerre com el dret.

Periodos

S'han descrit varis periodos en la vida i obra de Cézanne.

El periodo obscur: París, 1861-1870

Es tracta d'un periodo caracterisat per colors obscurs i un intens us del negre, en pigments espessos, molt empastat. La seua obra diferix grandemente de les seues anteriors aquarela i esbossos de la École Spéciale de Dessin d'Aix-en-Provence en 1859, o de les seues obres posteriors. A sovint s'usen per a estes obres els térmens antisocial o violent, o també eròtiques o macabres. La seua temàtica és la figura en el paisage i comprén moltes pintures de grups de figures grans i pesades en el paisage, pintades imaginativament. A este periodo pertanyen:

Archiu:Le Meurtre, par Paul Cézanne, Yorck.jpg

L'assessinat, h. 1870.

• Retrat de Louis-Auguste Cézanne, pare de l'artiste, llegint 'l'Evénement (1866), National Gallery, Londres.
• Còpia de Menjar en casa de Simón de Veronés (1860-1870), Museu del Louvre, París.
• Pans i ous (1865), Museu d'Art de Cincinnati, Ohio.
• Retrat del tio Dominique (1866), Museu Metropolità d'Art, Nova York.
• El rapte (1867), Museu Fitzwilliam, Cambridge.
• Retrat de Achille Emperaire (1867-1868), Musée d'Orsay, París.
• L'orgia (1867-1872), Colecció particular.
• Rellonge de marbre negre (1869-1870), Colecció particular.
• Pastoral (1870), Musée d'Orsay, París.
• L'assessinat (h. 1870), Walker Art Gallery, Liverpool.

Periodo impressioniste: Provença i París, 1870-1878

Quan Cézanne va marchar a L'Estaque en 1870, va canviar els seus temes per a dedicar-se principalment al paisage. En instalar-se en 1872, en Auvers (Val-d'Oise), va començar la seua estreta relació de treball en Pissarro, qui vivia en la propenca Pontoise. Junt en Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir i uns pocs pintors més, Pissarro havia desenrollat un estil per a treballar a l'aire lliure (en plein air) de forma ràpida i a escala reduïda, que consistia en utilisar menuts tocs de colors purs, sense recórrer a esbossos preliminars ni a dibuixos. Pretenien atrapar d'eixe modo els efectes lumínicos fugaços aixina com la seua interpretació visual, també efímera, de la naturalea. Baixe l'influència de Pissarro, Cézanne va començar a abandonar les normes acadèmiques i la paleta ombrosa i fortament empastada que li caracterisava. Els seus llenços es varen fer molt més lluents, en colors clars, elegint els colors primaris i els seus complementaris, ademés de forçar-li a observar atentament la realitat. El seu tema favorit són paisages. Va treballar a partir de l'observació directa i gradualment va desenrollar un estil de pintura aéreu i llauger.

Archiu:Paul Cézanne 019.jpg

Vista de Auvers (h. 1873).

• La casa de l'aforcat, 1872-73, Musée d'Orsay, París.
• Vista de Auvers, h. 1873, Art Institute of Chicago.
• Una moderna Olimpia, 1873-74, Musée d'Orsay, París.
• Banyistes, 1874-1875, Museu Metropolità d'Art, Nova York.
• Senyora Cézanne en la butaca roja, 1877, Museu de Belles arts, Boston.
• Naturalea morta de la sopera h. 1877, Musée d'Orsay, París.
• Naturalea morta del gerro i de les frutes, h. 1877, Museu Metropolità d'Art, Nova York.

Periodo de madurea: Provença, 1878-1890

Archiu:Paul Cézanne 024.jpg

El pont de Maincy, 1879-1880.

Quan Cézanne va fixar la seua residència definitivament en Provença, a principis dels anys 1880, es va independisar dels impressionistes, centrats en París, i va demostrar la seua preferència pel sur, el seu país natal i el seu paisage. L'aïllament i la concentració, aixina com la singularitat de la seua busca, podrien senyalar-se com els responsables de l'increible evolució que va sofrir el seu estil durant les décades de 1880 i 1890. El germà de Hortense tenia una casa des de la que es vea la montanya Sainte-Victoire en Estaque. Una série de pintures d'esta montanya de 1880-1883 i unes atres de Gardanne de 1885-1888 a voltes són conegudes com el «Periodo constructiu». De 1888 a 1890 es va interessar per la figura humana, pintant una série de quadros en personages de la Comèdia de l'art, passant, a partir de 1890, a una atra série sobre Jugadors de cartes, possiblement inspirat per l'obra sobre el mateix tema de Louis Li Nain.

• El pont de Maincy (1879-1880), Musée d'Orsay, París.
• Tres banyistes (1879-1882), Museu del Petit Palais, París.
• Roques en L'Estaque (1882-1885), Museu d'Art de São Paulo.
• La montanya de Sainte Victoire (1885-1887), Museu Metropolità d'Art, Nova York.
• Vista del poble de Gardanne (1886), Barnes Foundation, Lower Merion.
• Dimarts de Carnestoltes (1888), Museu Pushkin, Moscou.
• Arlequín (1889-1890), Galeria Nacional d'Art (Washington).

Periodo final: Provença, 1890-1905

Archiu:Paul Cézanne, 1892-95, Les joueurs de carte (The Card Players), 60 x 73 cm, oil on canvas, Courtauld Institute of Art, London.jpg

Els jugadors de naïps, 1892-95, Courtauld Institute of Art, Londres. 4ª versió del mateix tema.

Archiu:Paul Cézanne 179.jpg

Bodegón en pomes i taronges, 1895-1900, Musée d'Orsay, París.

Archiu:Cezanne-Thyssen.jpg

Retrat d'un llaurador, 1905-1906, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrit

Archiu:Paul Cézanne 047.jpg

Les grans banyistes, 1906, Philadelphia Museum of Art: el triumfo de l'equilibri geomètric i l'estabilitat a la manera de Poussin.

En 1895 va fer una visita germinal a les pedreres de Bibémus i va ascendir la montanya Sainte-Victoire. El paisage laberíntico de les pedreres varen deure impressionar-li particularment, puix va llogar una cabanya allí en 1897. Es creu que estes formes varen inspirar l'estil cubiste en embrió. Cézanne es va concentrar en uns pocs gèneros, en els que era hàbil per igual: bodegones, retrats (i autorretratos), paisages i estudis de banyistes (nuets en el paisage). Respecte a l'últim, Cézanne es va vore obligat a dibuixar a partir de la seua imaginació, per la falta de models nuets disponibles. Com els seus paisages, els seus retrats es pintaven a partir de lo que era familiar, de manera que no solament la seua esposa i fill, sino també llauradors locals, chiquets, i el seu marchant, varen servir de models.

Cézanne va continuar pintant directament del natural en lluent colorit de tipo impressioniste, pero va ser simplificant de modo gradual l'aplicació de la pintura fins al punt de que semblava conseguir expressar el volum en solament unes quantes pincelar de color yuxtapostes. Més alvance els experts aplegarien a afirmar que Cézanne havia descobert un modo de representar tant la llum com les formes de la naturalea simplement per mig del color. Semblava reintroducir una estructura formal que els impressionistes havien abandonat, sense sacrificar per això la sensació i vivacitat lumínica conseguida per ells. El propi Cézanne parlava de modular el color en lloc de modelar el claroscuro de la pintura tradicional. En això es referia a que suplantava les convencions artificials de representació (modelar) per un sistema més expressiu (modular) que es trobava encara més pròxim a la naturalea o, com dia el propi artiste, "paralel a la naturalea". Per a Cézanne la solució a tots els problemes tècnics de l'impressionisme radicava en utilisar el color d'un modo més ordenat i expressiu que el dels seus companyers impressionistes.

Cézanne considerava que mai aplegava a alcançar plenament el seu objectiu, per lo que va deixar la major part de les seues obres sense acabar i va destruir moltes atres. Es llamentava del seu fracàs a l'hora de representar la figura humana i, efectivament, les grans obres en figures humanes dels seus últims anys revelen unes distorsió curioses que semblen dictades pel rigor del sistema de modulació cromàtica que ell mateixa va impondre sobre les seues pròpies representacions. Eixemple d'això són tota la série de pintures dedicades al tema dels i les banyistes.

• Els jugadors de naïps (Els Joueurs de cartes) (cinc versions entre 1890 i 1895), Musée d'Orsay, París.
• Dòna en cafetera (La Femme à la cafetière) (h. 1890-1895), Musée d'Orsay, París.
• Naturalea morta en pomes i taronges (h. 1895-1900), Musée d'Orsay, París.
• Bodegón en cebes (h. 1895-1900), Musée d'Orsay, París
• La montanya de Sainte-Victoire, vista des de Bibémus (h. 1898-1900), Museu d'Art de Baltimore, Maryland.
• Les grans banyistes (1904-1906), National Gallery, Londres.
• La Montagne Sainte-Victoire et li Château Noir (1904-1906), Museu d'Art Bridgestone, Tòquio.
• Retrat d'un llaurador (1905-1906), Museu Thyssen-Bornemisza, Madrit.
• Les grans banyistes (1906), Philadelphia Museum of Art, Pennsilvània.

Llegat

Archiu:Caps block 14 0f-anv.jpg

Billet de banc (front), 100 FF, en el retrat de Paul Cézanne, i la pintura La mar en el Estaque.

Archiu:Caps block 16 0f-rev.jpg

Billet de banc (front), 100 FF, en dos pintures de Paul Cézanne: Pomes i Galletes, i Els jugadors de cartes.

Pot dir-se que Cézanne crea el pont entre l'impressionisme de el XIX i el nou estil de principis de el XX, el cubisme.

Durant molts anys l'obra de Cézanne solament va ser coneguda pels seus antics colegues impressionistes i per uns quants artistes jóvens radicals de la llínea del postimpresionismo, entre els que s'incloïen Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Esta generació posterior va acceptar pràcticament totes les rarea de Cézanne.

La retrospectiva de Cézanne de 1907 en el Saló d'autumne va impactar grandemente la direcció que va prendre la vanguarda parisenca, donant crèdit a la seua posició com un dels artistes més influents de el XIX i al advenimiento del cubisme. Varen ser les exploracions de Cézanne de simplificació geomètrica i fenomens òptics les que varen inspirar a Picasso, Braque, Gris i uns atres per a experimentar en múltiples visions encara més complexes del mateix tema, i, en el temps, a la fractura de la forma. Hi ha una frase, atribuïda tant Matisse com a Picasso, segons la qual «Cézanne és el pare de tots nosatres». Matisse admirava la seua utilisació del color i Picasso va desenrollar l'estructura de la composició plana de Cézanne per a crear l'estil cubiste.

Un dels quadros de la seua série, Els jugadors de cartes, es va convertir en 2012 en l'obra d'art venuda públicament per més diners, en comprar-la la família real catarí per més de 250 millons de dólars.^{cita requerida}

Eponimia

L'asteroide (6674) Cezanne va ser nomenat aixina en el seu honor.

Vore també

• Montanya Sainte-Victoire (Cézanne)
• Quadros de Cézanne
• Impressionisme
• Postimpresionismo

Bibliografia

• François Fédier: de-el-art/Pensar des de l'art. Heidegger, Cézanne, Matisse, Hölderlin, Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2023. Edició, traducció, pròlec i notes de Jorge Acevedo Guerra.
• François Fédier. Cézanne. Un colpo vaig donar pennello è il pensiero, Marinotti, 2016, coll. "Il pensiero dell'art".
• Fédier, François. L'Art en vaig llibertar : Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger, Paris, Pocket, 2006, coll. "Agora".
• Fédier, François. L’art. Aristotele, Cézanne, Matisse, il pensiero in pittura, Milano: Marinotti, 2001.
• Fédier, François. Regarder Voir, Els Belles Lettres / Archimbaud, Paris, 1995.
• Fédier, François. ...Vore baix el vel de l'interpretació...: (Cézanne i Heidegger), Valparaíso (Chile) : Universitat Catòlica de Valparaíso, Institut d'Art, 1995. Trad. de Francisco Méndez Labbé.
• Conversacions en Cézanne. Edició crítica presentada per P. M. Doren, Buenos Aires: Ed. Cactus, 2016. Trad. de Pablo Ariel Ires.
• Brion, Marcel (1974). Cézanne, Thames and Hudson. ISBN 0-500-86004-1
• Chun, Young-Paik (2006), "Melancholia and Cézanne's Portraits: Faç beyond the mirror". En: Griselda Pollock (ed.), Psychoanalysis and the Image. Londres: Routledge. ISBN 1-4051-3463-5
• Gowing, Lawrence, en Adriani, Götz; Krumrine, Mary Louise; Lewis, Mary Tompkins; Patin, Sylvie; Rewald, John (1988). Cezanne: The Early Years 1859-1872. Nova York: Harry N. Abrams.
• Klingsor, Tristan. Cézanne, París: Rieder.
• Lindsay. Cezanne; his life and art, Estats Units: New York Graphic Society. OCLC 18027. ISBN 0821203401.
• Machotka, Pavel. Cezanne: Landscape into Art, Estats Units: Yale University Press. OCLC 34558348. ISBN 0300067011.
• Pissarro, Joachim (2005). Cezanne & Pissarro Pioneering Modern Painting: 1865-1885, Nova York: The Museum of Modern Art. ISBN 0870701843.
• Vollard, Ambroise. Cézanne, Anglaterra: Courier Dover Publications. OCLC 10725645. ISBN 0486247295.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Paul Cézanne.

• Cézanne en el WebMuseum (en anglés).
• École Spéciale de dessin Quan Cézanne era alumne a l'escola de dibuix de Aix-en-Provence (1859) primeres obres, aquarela, llavat, dibuixos de l'escola i antecedents...
• Paul Cezanne. pintures i la biografia