Descafeinización
La descafeinización o descafeinación és l'acte de llevar la cafeïna del café, mat, cacao, té i atres materials que continguen cafeïna. Pese a que gaseosas sense cafeïna són de tant en tant mencionades com "descafeinadas", estan preparats simplement eliminant a la cafeïna de les seues fòrmules de fabricació.
El café conté més de 400 substàncies químiques que li donen el gust i l'aroma a la beguda final, açò en la pràctica vol dir que cap procés físic o reacció química llevaran només la cafeïna deixant atres substàncies químiques en les seues concentracions originals.
Processe
[editar | editar còdic]El procés de descafeinizacion pot realisar-se en tres métodos diferents:
Tractament en aigua
[editar | editar còdic]Els grans de café humits s'empapen en aigua mesclada en extracte de café vert al que se li ha reduït prèviament la cafeïna, encara que també es realisa el llavat solament en aigua. Un fenomen d'òsmosis atrau la cafeïna de l'alta concentració dels grans a la baixa concentració del dissolvent. Els grans ya descafeinados se sequen en aire calent. Sobre l'aigua en la cafeïna dissolta, es bombeja esta a través d'un filtre de carbó actiu que absorbix la cafeïna, pero deixa atres composts adicionals que afigen sabor al café, aixina ya està llista per a utilisar-se en nous grans. És l'aigua mesclada en extracte de café vert que es nomenava a l'inici.
Método del clorur de metileno
[editar | editar còdic]Este método ampra clorur de metileno com a dissolvent químic. Els grans verts s'humixen en aigua per a que la superfície del gra es torne porosa, i es deixen en amere en clorur de metileno fins que la cafeïna s'haja dissolt. El dissolvent s'elimina per mig d'un evaporador i despuix es llaven els grans. Despuix d'això se sequen en aire calent. El clorur de metileno es reutilisa per a posteriors processos de descafeinado.
Tractament en diòxit de carbono
[editar | editar còdic]Es fa circular diòxit de carbono entre els grans, dins de tambors que funcionen a una pressió de 250 a 300 atmòsfera. A estes pressions, el CO2 adquirix propietats úniques que li conferixen una viscosidad similar a la d'un líquit i la capacitat de difusió d'un gas, lo que li permet penetrar en els grans i dissoldre la cafeïna. El CO2 ric en cafeïna es canalisa a través d'un filtre de carbó vegetal que l'absorbix, permetent que este torne al circuit i als tambors. Els grans ya descafeinados se sequen en aire calent.
Dels tres processos el llavat en clorur de metileno és el més utilisat per la seua relació cost/resultat, no obstant, els cafens descafeinados d'alta calitat sofrixen un procés de descafeinado per diòxit de carbono.
Per a la seua realisació se solen usar fruts de la varietat Coffea arabica cultivats a gran altitut (SHG en la seua denominació en anglés) per la seua baixa concentració en cafeïna en relació en atres varietats com Coffea canephora que poden contindre el doble de cafeïna.
Història
[editar | editar còdic]Friedlieb Ferdinand Runge va realisar el primer aïllament de la cafeïna pura a partir dels grans de café en 1820. Ho va fer açò en acabant de que el poeta Goethe li'l demanara despuix de vore el seu treball sobre l'extracte de belladona.[1] Encara que Runge va poder aïllar el compost, no va deprendre molt sobre la química de la pròpia cafeïna, ni va intentar utilisar el procés comercialment per a produir el café descafeinado.
El primer procés comercialment encertat de la descafeinización va ser inventat pel comerciant alemà Ludwig Roselius i alguns companyers de treball en 1903 i després patentat en 1906.[2] En 1903, Ludwig va entropeçar accidentalment en este método quan una càrrega seua de grans de café es va empapar en aigua de mar i va perdre gran part de la seua cafeïna sense perdre molt gust.[3] El procés original de descafeinización implicava el tractament dels grans de café en vapor de diversos àcit o bases, i després usant benceno per a eliminar la cafeïna.[4] El café descafeinado d'esta manera es va vendre com Kaffee HAG per l'empresa Kaffee Handels-Aktien-Gesellschaft (Companyia de comerç de café) en la major part d'Europa, com a Café Sanka en França i més tarde com a café de la marca Sanka en els Estats Units. Café HAG i Sanka són marques mundials de Kraft Foods. Pels problemes de salut relacionats en el benceno (que es reconeix hui com un carcinógeno[5]), el benceno ya no s'utilisa com un dissolvent comercialment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The World of Caffeine, Weinberg and Bealer, Routledge, 2001
- ↑ US patent 897840, Johann Friedrich Meyer, Jr., Ludwig Roselius, Karl Heinrich Wimmer, "Preparation of coffee", issued 1908-09-01
- ↑ <https://illumin.usc.edu/204/where-does-my-decaf-menja-from
- ↑ «Ludwig Roselius (1874-1943)». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 20 d'agost de 2012.
- ↑ International Agency for Research on Cancer. «Chemical agents and related occupations, Volume 100F. A review of human carcinogens.». International Agency for Research on Cancer. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Descafeinización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.