Anar al contingut

Desmoche d'arbres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El desmoche és la pràctica de retirar la copa sancera dels arbres, branques grans o troncs, deixant tocones o branques laterals massa chicotetes per a que puguen rebrotar. Algunes espècies d'arbres tenen major provabilitat de recuperar-se del desmoche que unes atres. Existixen alternatives al desmoche que poden ajudar a conseguir els mateixos objectius sense danyar els arbres.[1]

Archiu:164th St 77th Rd td (2019-05-20) 03.jpg
Este arbre va ser desmochado per a donar pas a cables elèctrics i telefònics.

Cada any es poden indiscriminadament arbres grans, tant en zones urbanes com a rurals, lo que causa un estrés significatiu i problemes de seguritat estructural.[2] S'ha demostrat per mig d'enquestes que el coneiximent de la persona promig sobre el conte dels arbres és llimitat.[3]

Un atre error comú és creure que un arbre desmochado es beneficia d'una major penetració de la llum. Llevar una gran part de la copa d'un arbre pot tindre efectes perjudicials. Al desmochar un arbre, la corfa recent formada pot ser susceptible a cremades solars. L'exposició prolongada pot danyar greument la corfa, creant aixina un hàbitat atractiu per als organismes que causen descomposició. La presència de poliporos (estructures fructíferes de foncs) en la corfa exterior pot ser evidència de descomposició. La pèrdua de fulls reduïx la capacitat de l'arbre per a fotosintetizar i produir aliment. Si un arbre gran no produïx suficients sucres per a alimentar les raïls, morirà llentament per inanició.[4]

Al desmochar un arbre, este reacciona creixent brots adventicios a partir de la ferida, coneguts com chupones. Encara que l'arbre pot produir una gran cantitat d'estos brots, són susceptibles a numerosos problemes. Entre ells, atacs d'insectes com pulgones, orugas, i patógenos. Un atre problema, és que els tocones de les branques d'a on emergixen els chupones rara volta formen un durícia complet. Açò significa que qualsevol patógeno que ataque a un chupón pot entrar a l'arbre directament a través de la ferida oberta. Si la fusta comença a podrir-se, podria crear una conexió dèbil entre els chupones en desenroll i l'arbre principal, lo que podria provocar el trencament d'una branca. Si un arbre no pot detindre els foncs, estos poden alcançar el tronc i, en última instància, matar-ho.[4]


Una atra raó comuna de desmoche, és que un arbre pot bloquejar la vista al paisage, donar ombra al jardí o interferir en la captació d'energia solar. Com a resultat, l'arbre mai recupera per complet la seua forma natural inicial.[2]

Precaucions

[editar | editar còdic]

Les ferides de poda extenses, com les que queden en els arbres despuix del desmoche, poden convertir-se en punts d'entrada per a patógenos i provocar una descomposició extensa. La descomposició debilita o destruïx gradualment la salut i l'estabilitat física dels arbres al llarc determini, sobretot en aquelles espècies que són menys eficaces a detindre la descomposició.cita requerida

Archiu:Severely pruned tree in Havant Park - geograph.org.uk - 1149214.jpg
Este arbre gran va ser desmochado i moltes branques primes varen començar a créixer posteriorment.

Si un arbre sobreviu a la poda, el recrecimiento de teixit en el lloc de la ferida original sol ser abundant. Estos nous troncs múltiples estan menys adherits que la copa original, en part per l'alvanç de la descomposició en el lloc de la ferida. A mida que estos troncs, débilment adherits, aumenten de tamany, es tornen més propensos a caure de l'arbre. El vent pot aumentar este risc. Els arbres prèviament podats poden presentar riscs significatius i deuen ser inspeccionats per un arbolista calificat.

L'atractiu estètic també es veu compromés pel desmoche, ya que es perden les formes naturals dels arbres.[1][5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. 2,0 2,1 «Tree Topping – What You Don't Know is Killing Your Trees – Growing A Greener World TV». Consultat el 2015-09-08.
  3. Arboriculture & Urban Forestry.25(4)
    193–199.doi:10.48044/jauf.1999.028.
  4. 4,0 4,1 Journal of Arboriculture.12(2)
    50–52.
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».