Anar al contingut

Destilació fraccionada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La destilació fraccionada és un procés físic utilisat en química para separar mescles (generalment homogénees) de líquits per mig de la calor, i en un ampli intercanvi calorífico i másico entre vapors i líquits.[1][2] S'ampra quan és necessari separar soluciones de substàncies en punts d'ebullició distints pero propencs.[3] Una de les fonts més importants de matèries primeres és el petròleu, processat en grans cantitats en les refineria.[4]

La principal diferència que té en la destilació simple és l'us d'una columna de fraccionament. Això facilita l'intercanvi de calor entre els vapors (que cedixen) i els líquits (que reben). Eixe intercanvi produïx un intercanvi de massa, a on els líquits en menor punt d'ebullició es convertixen en vapor, i els vapors de substàncies en major punt d'ebullició passen a l'estat líquit.[5]

La destilació fraccionada servix per a separar una mescla homogénea composta per dos líquits en un punt d'ebullició pròxim.[6]

Vore també: Destilació

Història

[editar | editar còdic]

La destilació fraccionada era coneguda des d'antic i la destilació fraccionada de substàncies orgàniques ya va eixercitar un paper important en les obres del sigle IX atribuïdes a l'alquimiste islàmic Jabir ibn Hayyan (c. 721-c. 806/816), com per eixemple en el Kitāb al-Sabʿīn ('El Llibre dels Setanta'), traduït al llatí per Gerardo de Cremona (c. 1114-1187) en el títul Liber de septuaginta.[7] Els experiments de Jabir en la destilació fraccionada de substàncies animals i vegetals, i en menor mida també de substàncies minerals, varen constituir el tema principal de el D'anima in art alkimiae, una obra originalment àrap falsament atribuïda a Avicena que va ser traduïda al llatí i que es convertiria en la font alquímica més important para Roger Bacon (c. 1220-1292).[8]

Funcionament

[editar | editar còdic]
Archiu:Colonna di distillazione a piatti.png
Esquema de funcionament d'una columna de destilació de plats en campanes.

Es coloca la mescla en un matraz de vidre. En calfar-se, la substància de menor densitat s'evaporarà primer, i part de les atres substàncies s'evaporaran també. La primera substància es gela i es condensa de nou en el flasco. Este líquit es calfa després gradualment pels atres vapors ascendents fins a vaporizarse de nou. No obstant, la composició d'este nou vapor no és la mateixa que en el vapor inicial (vore la Llei de Raoult): és més concentrada en el component més volàtil. Per les successives condensació i evaporament que sofrix la substància més volàtil, en alcançar el condensador esta es condensará primer casi totalment.[9]


La columna fraccionadora que s'usa en més freqüència és l'anomenada torre de burbujeo, en la que les plaques estan dispostes horisontalment, separades uns centímetros, i els vapors ascendents pugen per unes càpsules de burbujeo a cada placa, a on burbujean a través del líquit. Les plaques estan escalonades de manera que el líquit fluïx d'esquerra a dreta en una placa, després cau a la placa d'avall i allí fluïx de dreta a esquerra.[10] L'interacció entre el líquit i el vapor pot ser incompleta degut a que es pot produir bromera i arrastre de manera que partix del líquit siga transportat pel vapor a la placa superior. En este pas, poden ser necessàries cinc plaques per a fer el treball de quatre plaques teòriques, que realisen quatre destilació.[11] Un equivalent barat de la torre de burbujeo és l'anomenada columna apilada, en la que el líquit fluïx cap a avall sobre una pila d'anells de fanc o trocitos de canonades de vidre.[12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Perry, Robert H.; Green, {{{nom2}}} (1984). «13 (Distillation)», Perry's Chemical Engineers' Handbook, 7.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-049841-9.
  2. Seader, J. D.; Henley, {{{nom2}}} (1998). «9 (Distillation)», Separation Process Principles, 1.ª edició, John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-58626-5.
  3. Geankoplis, Christie J. (2003). «10 (Distillation)», Transport Processes and Separation Process Principles, 4.ª edició, Prentice Hall. ISBN 978-0-13-101367-4.
  4. Gary, James H.; Handwerk, {{{nom2}}} (2001). «3 (Distillation)», Petroleum Refining: Technology and Economics, 4.ª edició, CRC Press. ISBN 978-0-8247-0482-7.
  5. King, C. Judson (1980). «10 (Distillation)», Separation Processes, 2.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-034612-3.
  6. Treybal, Robert E. (1981). «9 (Distillation)», Mass-Transfer Operations, 3.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-066175-2.
  7. Kraus, Paul (1942–1943). Jâbir ibn Hayyân: Contribution à l'histoire dones idées scientifiques dans l'Islam. I. Li corpus dones écrits jâbiriens. II. Jâbir et la science grecque, Cairo: Institut Français d'Archéologie Orientale. OCLC 468740510. ISBN 9783487091150. Vol. II, p. 5. On the attribution of the Latin translation to Gerard of Cremona, see “The Coherence of the Arabic-Latin Translation Program in Toledo in the Twelfth Century” (2001). Science in Context 14 (1–2): 249–288. doi:10.1017/S0269889701000096. p. 280; Min al-kīmiyāʾ ad alchimiam. The Transmission of Alchemy from the Arab-Muslim World to the Latin West in the Middle Ages” (2020). Micrologus 28: 87–141. pp. 106, 111.
  8. «Alchemy, Assaying, and Experiment», Instruments and Experimentation in the History of Chemistry, Cambridge: MIT Press, pp. 35–54. ISBN 9780262082822. p. 44. On the D'anima in art alkimiae, see further Li De anima alchimique du pseudo-Avicenne. Vol. 1: Étude. Vol. 2: Édition critique et traduction annotée (vol. 76), Florence: SISMEL/Edizioni del Galluzzo. ISBN 978-88-8450-716-7.
  9. McCabe, Warren L.; Smith, {{{nom2}}}; Harriott, {{{nom3}}} (2005). «26 (Distillation)», Unit Operations of Chemical Engineering, 7.ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-284823-6.
  10. Stichlmair, Johann G.; Fair, {{{nom2}}} (1998). «5 (Tray Columns)», Distillation: Principles and Practice, Wiley-VCH. ISBN 978-0-471-25241-2.
  11. Kister, Henry Z. (1990). «4 (Tray Efficiency)», Distillation Operation, McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-034910-0.
  12. Foust, Alan S. (1980). «Distillation Equipment», Principles of Unit Operations, 2.ª edició, John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-26897-0.