Detecció i correcció d'errors
En matemàtiques, informàtica i teoria de l'informació, la detecció i correcció d'errors és una important pràctica per al manteniment i integritat de les senyes a través de diferents procediments i dispositius com a mijos d'almagasenament confiables.[1] Es considera com a precursor d'este tipo de tecnologies l'Acme Comodity and Phrase Code usat en els telegrames
Introducció
[editar | editar còdic]La comunicació entre vàries computadoras produïx contínuament un moviment de senyes, generalment per canals no dissenyats per a este propòsit (llínea telefònica), i que introduïxen un soroll extern que produïx errors en la transmissió textual.
Per lo tant, devem assegurar-nos que si dit moviment causa errors, estos puguen ser detectats. El método per a detectar i corregir errors és incloure en els blocs de senyes transmeses bits adicionals denominats redundància.
S'han desenrollat dos estratègies bàsiques per a manejar els errors:
- Incloure suficient informació redundante en cada bloc de senyes per a que es puguen detectar i corregir els bits erròneus. S'utilisen còdics de correcció d'errors.
- Incloure solament l'informació redundante necessària en cada bloc de senyes per a detectar els errors. En este cas el número de bits de redundància és menor. S'utilisen còdics de detecció d'errors.
Si considerem un bloc de senyes format per m bits de senyes i r de redundància, la llongitut final del bloc serà n, a on n = m + r.
Història
[editar | editar còdic]En l'antiguetat clàssica, els copistas de la Bíblia hebrea eren pagats pel seu treball segons el número de llínees de vers. Com els llibres en prosa de la Bíblia casi mai es varen escriure en puntadas, els copistas, per a estimar la cantitat de treball, tenien que contar les lletres.[2] Açò també va ajudar a garantisar la precisió en la transmissió del text en la producció de còpies posteriors.[3][4] Entre els sigles VII i X d. C., un grup d'escrigues judeus va formalisar i va ampliar açò per a crear la Masora Numèrica per a garantisar una reproducció precisa del text sagrat. Incloïa conteos del número de paraules en una llínea, secció, llibre i grups de llibres, anotant el punt mig d'un llibre, estadístiques d'us de paraules i comentaris.[2] Els estàndarts es varen tornar tals que una desviació inclús en una sola lletra en un roll de la Torá es considerava inacceptable.[5] L'efectivitat del seu método de correcció d'errors va ser verificada per la precisió de la còpia a través dels sigles demostrada pel descobriment dels Pergamins de la Mar Morta en 1947–1956, que daten de c. 150 a. C.-75 d. C..[6]
El desenroll modern dels còdics de correcció d'errors s'atribuïx a Richard Hamming en 1947.[7] Una descripció del còdic de Hamming va aparéixer en A Mathematical Theory of Communication de Claude Shannon[8] i va ser generalisat ràpidament per J. J. Golay.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ G. J. Simmons, "A survey of Information Authentication". Contemporary Cryptology, The science of information integrity, ed. GJ Simmons, IEEE Press, New York, (1992)
- ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Basics of Biblical Hebrew Grammar: Second Edition, Zondervan. ISBN 978-0-310-55882-8.
- ↑ Greek for the Rest of Us: Using Greek Tools Without Mastering Biblical Languages, Zondervan, p. 289. ISBN 978-0-310-28289-1.
- ↑ Mishneh Torah, Tefillin, Mezuzah, and Sefer Torah, 1:2. Example English translation: Eliyahu Touger. The Rambam's Mishneh Torah, Moznaim Publishing Corporation.
- ↑ Brian M. Fagan. The Oxford Companion to Archaeology, Oxford University Press. ISBN 0195076184.
- ↑ (1983).«From Error-Correcting Codes through Sphere Packings to Simple Groups».The Mathematical Association of America.
- ↑ (1948).«A Mathematical Theory of Communication».Bell System Technical Journal.27(3)
- 379–423.doi:10.1002/j.1538-7305.1948.tb01338.x.
- ↑ (1949).«Notes on Digital Coding».Proc.I.R.E. (I.E.E.E.).37
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Detección y corrección de errores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.