Devinc

En economia i contabilitat, el devinc és el principi pel qual tot ingrés o despesa naix en l'etapa de compromís, considerant-se en este moment ya com a increment o decremento patrimonial a efectes contables i econòmics. És un dret ganado que encara no s'ha cobrat o una obligació contreta que encara no s'ha pagat.

El principi del devinc establix el criteri d'imputació temporal d'ingressos i despeses en funció de la corrent real de bens i servicis, en lloc de fer-ho atenent a les corrents monetàries que es produïxquen. L'aplicació del principi del devinc a la contabilitat proporciona una informació més fiable i rellevant que el principi de caixa. Este criteri és un dels Principis de Contabilitat Generalment Acceptats a nivell internacional.

Reconéixer les operacions baix este criteri implica que l'operació es deu registrar en el moment en que ocorre el fet econòmic que la genera, en independència de si va ser contractat, facturat, pagat o cobrat, o de la seua formalisació per mig d'un contracte, factura o qualsevol un atre document.

En Espanya, el Pla General de Contabilitat establix el devinc com un dels principis obligatoris en el registre contable d'ingressos i despeses, establint-ho de la següent manera:

L'imputació d'ingressos i despeses deurà fer-se en funció de la corrent real de bens i servicis que els mateixos representen i en independència del moment en que es produïxca la corrent monetària o financera derivada d'ells.

La despesa reportat implica:

• Una modificació qualitativa i quantitativa en la composició del patrimoni de la respectiva jurisdicció o entitat, originada per transaccions en incidència econòmica i financera en l'eixercici.
• El sorgiment d'una obligació de pagament per la recepció de conformitat de bens o servicis oportunament contractats per haver-se complit els requisits administratius disposts per als casos de despeses sense contraprestació.
• La liquidació de la despesa i la simultànea emissió de la respectiva orde de pagament del compliment dels prevists anteriorment.
• L'afectació definitiva dels crèdits presupostaris assignats corresponents.

El devinc en el Dret tributari

En el Dret tributari, el devinc d'un impost expressa el moment en que s'entén realisat el fet imponible i el moment en el que naix l'obligació tributària encara que esta no siga encara exigible. El moment del devinc marca els elements de fet rellevants per a l'aplicació del tribut, aixina com la llegislació aplicable a la determinació del deute tributari

Eixemples

Eixemple

Dins de la contabilitat, que té en conte el principi de lo reportat, és important el temps, ya que sempre que s'analisen situacions la llínea del temps colabora en la comprensió del tema.

Si una empresa contracta un empleat que treballa durant un més (per eixemple, giner) i li paga el sòu els primers dies de febrer, la despesa es deu reconéixer com un resultat del més en que el treball es reporta, és dir giner, sense importar si es va pagar o no. És dir, es registrarà la despesa assignada a comercialisació o administració del sòu i registrar el deute pendent de pagament. Els primers dies del més següent, en el moment del pagament, es dona de baixa el passiu i la disminució de la caixa o el banc, segons corresponga

Eixemple 2

Imaginem que es tracta d'un servici prestat en l'eixercici 2009, en concret si comprem tres lliures de cadera, en el més de decembre (al tancament de dit més es va culminar el servici, no havent-se produït en anterioritat cap atre supòsit que motive l'emissió del comprovant de pagament). Ara be, l'empresa ho va registrar contablemente en el més de giner de 2010, toda vez que la factura o el comprovant de pagament va ser emés també en giner de 2010. En este escenari, ¿afronta alguna contingència l'empresa usuària del servici?. Segons pareix, sí. Això, por cuanto la despesa, en correspondre al més de decembre de 2009, va deure registrar-se en dit més (decembre). Adicionalment a això, cal afirmar que l'empresa tampoc podrà deduir dit despesa en l'eixercici 2010, toda vez que la despesa era coneguda prèvia i oportunament per l'empresa usuària i ademés haurà de prendre en conte que la data d'emissió del comprovant de pagament ha segut emés en data giner de l'eixercici 2010 i no pel més de decembre de l'eixercici 2009, podem advertir lo contraproduent, fiscalmente parlant per a una empresa que esta reba un comprovant de pagament en el qual es consigne una data d'emissió que, en rigor, de cóm l'introduïx, s'ajuste a l'oportunitat prevista per la normativa específica (RCP) i que per això no permeta la sustentació de la despesa respectiva, situació que exigix a les empreses redoblar els seus esforços de solicitar als proveïdors l'emissió dels comprovants de pagament d'acort a la normatividad vigent (RCP) i al final de contes estar supeditats a la decisió que prenga l'aludit proveïdor.

Eixemple 3

La venda, com a fet generador, es registra en el moment de la facturació, sense considerar si s'ha cobrat o no.

Eixemple 4

Lloguers pagats per avant, és quan una persona necessita llogar un immoble per a desenrollar la seua activitat; al moment del pagament realisa el registre corresponent al lloguer pagat reflectint el dret d'us que es reportarà als trenta dies una volta que transcorre el determini d'us de l'immoble, registrant la despesa corresponent a l'àrea assignada.

Contràriament existixen lloguers cobrats per avant, a on disponem d'immobles per a renda, d'igual manera es registrarà l'obligació de prestar en us l'immoble pel temps abonat i després es reportarà reflectint l'ingrés pel temps transcorregut.