Anar al contingut

Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dia del Llistó Negre (abreviat BRD per les seues sigles en anglés Black Ribbon Day), oficialment conegut en l'Unió Europea com el Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme[1] és un dia internacional de recort per a les víctimes dels règims totalitaris, específicament els règims estalinista, comunistes, nazis i fascistes.[2] Reconegut formalment per l'Unió Europea el 2 d'abril de 2009,[3] l'Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa i varis atres països, s'observa el 23 d'agost i simbolisa el rebuig de el "extremisme, l'intolerància i l'opressió".[4][5][6] L'objectiu del dia del recort és preservar la memòria de les víctimes de deportacions i exterminis massius, a el hora que es promouen els valors democràtics en l'objectiu de reforçar la pau i l'estabilitat en Europa.[7] És un dels dos dies de commemoració o observances oficials de l'Unió Europea, junt en el Dia d'Europa.[5] Baixe el nom de "Black Ribbon Day" també és un dia de recort oficial de Canadà, els Estats Units i atres països.[8] l'Unió Europea ha utilisat abdós noms un al costat de l'atre.


El dia del recort té el seu orige en les protestes de l'era de la Guerra Freda en els països occidentals contra l'Unió Soviètica que varen cobrar prominència en els anys previs a les revolucions de 1989 i que varen inspirar la Via Bàltica de 1989, una gran manifestació en la que dos millons de persones varen unir les seues mans per a demanar el fi de l'ocupació soviètica. Les comunitats canadenques i occidentals de refugiats de l'Unió Soviètica varen contribuir decisivament a establir el dia del recort en 1986. Václav Havel, Joachim Gauck i un grup de lluitadors per la llibertat i ex presos polítics de centre i est d'Europa ho varen propondre com un dia de recort europeu oficial. Durant una conferència organisada pel govern chec, va ser designat formalment pel Parlament Europeu en 2008/2009 com "un Dia de Recort a nivell europeu per a les víctimes de tots els règims totalitaris i autoritaris, que es commemorarà en dignitat i imparcialitat"[2] Les institucions de l'Unió Europea ho observen anualment des de 2009.[9][10] Resolució de 2009 sobre la consciència europea i el totalitarisme, copatrocinada pel Partit Popular Europeu, l'Aliança dels Demócrates i Lliberals per Europa , L'Aliança Lliure Europea-Verdes i l'Unió per l'Europa de les Nacions, varen demanar la seua implementació en tota Europa. L'establiment del 23 d'agost com a dia internacional de commemoració de les víctimes del totalitarisme també va ser respalat per la Declaració de Vilnius de 2009 de l'Assamblea Parlamentària de la OSCE[11] En el Dia del Llistó Negre en 2020, 50.000 manifestants varen unir les seues mans per a formar un "Freedom Way" i demanar la democràcia en Bielorússia.

El 23 d'agost es va elegir per a que coincidira en la data de la firma del Pacte Ribbentrop-Mólotov, un pacte de no agressió de 1939 entre l'Unió Soviètica i l'Alemània nazi que contenia un protocol que dividia a Romania, Polònia, Lituània, Letònia, Estònia i Finlàndia en designades esferes d'influència soviètica i alemana. El tractat va ser descrit pel president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, en 2010 com "la colusió de les dos pijors formes de totalitarisme en el història de l'humanitat". El dia del recort és part d'una resposta europea comuna a la desinformació russa que busca negar els crims de guerra soviètics i atres atrocitats i justificar les invasions i ocupacions soviètiques, i ha segut atacat pel govern rus de Vladímir Putin per la seua condena del estalinismo. En 2019, el Parlament Europeu va destacar l'importància del 23 d'agost per a fer retrocedir la "guerra de desinformació de Rússia contra l'Europa democràtica".

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Anti-Nazi-Comunism.jpeg
l'esvástica nazi i la hoz i el martell comuniste tachats.

Revolucions de 1989

[editar | editar còdic]

Tant la data del 23 d'agost com a dia commemoratiu com el nom "Dia del Llistó Negre" es varen originar en les protestes celebrades en els països occidentals contra l'Unió Soviètica en la década de 1980, que varen cobrar protagonisme en els anys previs a les revolucions de 1989.


Les comunitats canadenques i occidentals de refugiats de l'Unió Soviètica varen ser fonamentals per a establir el Dia del Llistó Negre com "un dia de protesta contra l'Unió Soviètica" durant la Guerra Freda en 1986.[12] Markus Hess, del Consell Central d'Estònia en Canadà, el més tarde president del Consell d'Europa Central i Oriental de Canadà, va propondre el nom Dia de la Cinta Negra i el concepte d'usar cintes negres com a forma de protesta en 1985. Va reunir a representants de les comunitats afectades i va formar el Comité del Dia Internacional del Llistó Negre. L'idea de David Somerville d'utilisar l'aniversari de la firma del Pacte Molotov Ribbentrop com a Dia del Llistó Negre va ser acceptada pel comité en febrer de 1986. El comité va llançar la seua campanya per al primer Dia del Llistó Negre organisant comités en 21 ciutats al voltant del món. Els comercials de televisió que descriuen el Pacte Molotov Ribbentrop i els seus protocols secrets i les seues conseqüències es varen transmetre a nivell nacional en Canadà. El 23 d'agost de 1986, es varen portar a terme manifestacions del Dia del Llistó Negre en 21 ciutats d'occident, incloses Nova York, Ottawa, Londres, Estocolm, Seattle, Los Àngeles, Perth, Austràlia i Washington D. C.. Les manifestacions varen ser coordinades pel Comité del Dia Internacional del Llistó Negre, que va obrir oficines en Toronto. Markus Hess va ser elegit president i David Somerville va ser elegit vicepresident del Comité del Dia Internacional del Llaç Negre. Baixe el seu liderage, el moviment es va expandir anualment i per a 1991, es varen portar a terme manifestacions en 56 ciutats.[13][12]

En 1987, les protestes del Dia del Llistó Negre es varen estendre als països bàltics, i varen culminar en la Via Bàltica en 1989, un fet històric durant les revolucions de 1989, en el que dos millons de persones varen unir les seues mans per a formar una cadena humana, per a protestar contra la continuada Ocupació soviètica.[1][14]

Proclamació del Parlament Europeu, respal de la OSCE i adopció oficial de la llegislació nacional

[editar | editar còdic]
Archiu:Vaclav Havel cropped.jpg
L'establiment del Dia Europeu en Recort de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme va ser propost per Václav Havel (en la foto), Joachim Gauck i un grup de lluitadors per la llibertat i ex presos polítics d'Europa Central i Oriental.


L'Audiència pública europea sobre crims comesos per règims totalitaris va ser organisada per la Presidència eslovena del Consell de l'Unió Europea i la Comissió Europea en abril de 2008. El seu objectiu era millorar el coneiximent i la consciència pública sobre els crims totalitaris.[15][16]

La data del 23 d'agost va ser adoptada com a dia oficial de recort de les víctimes del totalitarisme per organismes internacionals i varis països en acabant de que fora proposta per la Declaració de Praga de 2008, iniciada pel govern chec i firmada per (entre uns atres) Václav Havel, Joachim Gauck , Vytautas Landsbergis, Emanuelis Zingeris i Lukasz Kaminski el 3 de juny de 2008. La declaració va concloure la conferència Consciencia europea i comunisme, una conferència internacional que va tindre lloc en el Senat chec del 2 al 3 de juny de 2008, organisada pel Comité d'Educació del Senat. Ciència, Cultura, Drets Humans i Peticions, baix els auspicis de Alexandr Vondra, vice primer ministre de la República Checa per a Assunts Europeus.[17]

El 2 d'abril de 2009, una resolució del Parlament Europeu sobre la consciència europea i el totalitarisme, en la que demanava, als seus Estats membres i atres països per a implementar el Dia Europeu en Recort de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme, es va aprovar per 533 a 44 i 33 abstencions.[2]


El 3 de juliol de 2009, l'Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa (OSCE) va adoptar la "Declaració de Vilnius", que va recolzar el 23 d'agost com el dia internacional de commemoració de les víctimes del totalitarisme i va instar als seus Estats membres a aumentar la consciència sobre els crims totalitaris. La resolució, que va ser adoptada casi per unanimitat, va declarar que Europa hi havia "experimentat dos importants règims totalitaris, nazi i estalinista, que varen provocar genocidi, violacions dels drets humans i llibertats, crims de guerra i crims contra l'humanitat", va instar a tots els membres de la OSCE a prendre una "posició unida contra tot govern totalitari de qualsevol trasfondo ideològic" i va condenar "la glorificació dels règims totalitaris, inclosa la celebració de manifestacions públiques glorificando el passat nazi o estalinista."[11]

En acabant de que el Parlament Europeu proclamara el Dia Europeu en Recort de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme, el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, va destacar l'atenció insuficientment prestada al totalitarisme soviètic i als crims de guerra soviètics i va agrair als governs de Lituània Letònia i Estònia pels seus esforços per a informar millor a Europa Occidental. Pöttering va traure a colació l'estudi clàssic sobre totalitarisme d'Hannah Arendt, que va desenrollar " els criteris de base científica per a descriure el totalitarisme", concloent que "abdós sistemes totalitaris (estalinismo i nazisme) són comparables i terribles", va dir Pöttering.[18] Joseph Daul, president del grup del Partit Popular Europeu va declarar:

2009 és un any profundament simbòlic, ya que celebrem tant el 60º aniversari de la creació de la OTAN i l'inici de la guerra freda, com el 20º aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, que ho va posar fi. És per açò que hem propost llançar un dia de recort a nivell europeu que ajudarà a Europa a tractar el seu llegat totalitari, tant dels nazis com dels comunistes.[19]


En decembre de 2010, els ministres de Relacions Exteriors de sis Estats membres de la UE afectats per l'ocupació i la dictadura comunista varen demanar a la Comissió Europea que convertira "l'aprovació, negació o menyspree dels crims comunistes" en un delicte en tota la UE. "Junt a l'enjuïciament i castic dels criminals, la negació de tot crim internacional deu ser tractat en els mateixos estàndarts, per a evitar condicions favorables per a la rehabilitació i renaixença d'ideologies totalitàries", varen escriure els cancellers.[20][21] El ministre de Relacions Exteriors chec, Karel Schwarzenberg, va comparar la negació dels crims comunistes en la negació dels crims nazis i va dir que "existix una preocupació fonamental ací de que els sistemes totalitaris no es medixquen en el mateix estàndart".[22]

El 10 de juny de 2011, el Consell de Justícia i Assunts d'Interior de la UE, és dir, els ministres de Justícia i Assunts d'Interior de tots els Estats membres de la UE, varen adoptar unes conclusions en les que declaraven, entre atres coses, que reafirmaven "l'importància de conscienciar sobre els crims comesos pels règims totalitaris, de promoure una memòria compartida d'estos crims en tota l'Unió i subrallar l'important paper que açò pot eixercitar en la prevenció de la rehabilitació o la renaixença de les ideologies totalitàries ", i va destacar" el Dia Europeu en Recort de les Víctimes dels Règims Totalitaris (23 d'agost), "invitant" als Estats membres a considerar cóm commemorar-ho".[23]


El 23 d'agost de 2011, la presidència polaca del Consell de l'Unió Europea (presidència de l'Unió Europea) va organisar una conferència en motiu de el "Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes dels Règims Totalitaris". La presidència de la UE va citar les conclusions del consell de justícia i assunts d'interior del 10 de juny i el programa d'Estocolm de la UE, que emfatisa que "el recort de l'història compartida és necessari per a comprendre l'Europa contemporànea". Els funcionaris europeus varen adoptar la "Declaració de Varsòvia" per al Dia Europeu en Recort de les Víctimes dels Règims Totalitaris.[24][25] La Declaració de Varsòvia promet que el sofriment de les víctimes dels règims totalitaris "no s'afonarà en l'oblit".[26] La declaració establix que "els crims dels règims totalitaris en Europa deuen ser reconeguts i condenats, independentment del seu tipo i ideologia". El ministre de Justícia Krzysztof Kwiatkowski va dir que "la Declaració de Varsòvia és un acort unànim de tots els estats membres de la UE de que tenim que fer tot lo possible per a evitar que qualsevol règim totalitari revixca en tots els països que formen la gran família europea".[27]

La comissària de Justícia de la UE, Viviane Reding, va declarar en eixa ocasió:


Els règims totalitaris són la negació de la dignitat humana i la violació de tots els drets fonamentals de les nostres societats construïdes sobre la democràcia i el respecte de l'estat de dret. Devem oferir a les víctimes d'eixos crims i a les seues familiars simpatia, comprensió i reconeiximent del seu sofriment. Cada víctima de qualsevol règim totalitari té la mateixa dignitat humana i mereix justícia, recort i reconeiximent de tots nosatres.[9]

El 23 d'agost de 2014, la comissionada de Justícia de la UE Martine Reicherts va emfatisar que el Pacte Molotov-Ribbentrop "de l'Alemània nazi baix Hitler i l'Unió Soviètica baix Stalin aplanaria el camí per a la guerra més brutal fins al dia de hui, lo que conduiria a molts anys de por, horror i dolor per a les víctimes d'estos règims", afirmant que el Dia del Recort de les víctimes de tots els règims totalitaris i autoritaris a escala europea és un recordatori de que no devem assumir" la dignitat, la llibertat, la democràcia, l'imperi de la llei i els drets humans "per supost, i que" la pau, la democràcia i els drets fonamentals no són un fet. Tenim que defendre'ls, tots els dies de l'any ".[28]

En 2017, la Presidència de la UE d'Estònia va acollir la Conferència Internacional sobre el Dia Europeu en Recort de les Víctimes del Comunisme i el Nazisme en Tallin, a on tots varen observar el dia del recort els ministres de justícia de l'Unió Europea.[29]

En motiu del Dia Europeu de Recort de les Víctimes de l'Estalinismo i el Nazisme en 2018, huit països de la UE varen firmar una declaració conjunta sobre "l'investigació contínua dels delictes comesos pel règim comuniste a través de les forces de l'orde nacionals i l'intensificació de la cooperació transnacional en este àmbit.[30]


Els governs de Polònia, Romania, Letònia, Lituània i Estònia varen emetre una declaració conjunta en 2019, en la que demanaven a "els governs de tots els països europeus que brinden respal moral i material a l'investigació històrica en curs dels règims totalitaris. De manera concertada, podem contrarrestar en major eficàcia les campanyes de desinformació i els intents de manipular els fets històrics. Devem unir-nos contra el totalitarisme".[31][32] David Sassoli, president del Parlament Europeu, va senyalar el 23 d'agost de 2019 que "en este dia del recort les nostres ments es tornen cap a les víctimes del nazisme i l'estalinismo, ya que el passat mai està realment mort i no oblidem la nit obscura del totalitarisme. En este recort trobem la força i el valor de la pau i la prosperitat que ha dut la nostra Unió".[33]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Black Ribbon Day: An International Day of Remembrance». Ràdio Free Europe/Ràdio Liberty.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «European Parliament resolution of 2 April 2009 on European conscience and totalitarianism». Europa.eu. Consultat el 10 de mayto del 2011.
  3. ↑ «Texts aprovats - Consciència europea i totalitarisme - Dijous 2 d'abril de 2009» (en és). www.europarl.europa.eu. Consultat el 2024-09-14.
  4. ↑ «P6_TA(2008)0439 - Dia Europeu Commemoratiu de les Víctimes de l'Estalinismo i del Nazisme». www.europarl.europa.eu. Consultat el 204-09-14.
  5. ↑ 5,0 5,1 «EU begs citizens to reject extreme nationalism on European Day of Remembrance for Victims of Stalinism and Nazism».
  6. ↑ 23. August, Special occasió, Remembrance Day of the Victims of Communism and Nazism (International Commemoration Day of the Victims of Communism and Nazim)
  7. ↑ «EU Calendar: Remembrance Day for Victims of Stalinism and Nazism». Europa.eu. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 10 de maig del 2011.
  8. ↑ Daniel Proussalidis. Victims of totalitarianism remembered. Recuperate le 23 de agost 2011.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Statement by Vice-President Viviane Reding, EU Justice Commissioner on the Europe-wide Day of Remembrance for the victims of all totalitarian and authoritarian regimes». europa.eu. Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2012. Consultat el 23 d'agost del 2011.
  10. ↑ Annual European Day of Remembrance For Victims of Stalinism, Nazism, Ràdio Free Europe/Ràdio Liberty. Recuperate le 23 d'agost del 2011.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Vilnius Declaration of the OSCE Parliamentary Assembly and resolutions adopted at the eighteenth annual sessió» (PDF). Parliamentary Assembly of the Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCEPA). Consultat el 14 de maig del 2011.
  12. ↑ 12,0 12,1 Anti-Soviet protest planned, Medicine Hat News, p. 9.
  13. ↑ 2013 National Black Ribbon Day Commemoration events announced, eesti.ca
  14. ↑ Janis Škapars, The Baltic Way to Freedom: Senar-violent Struggle of the Baltic States in a Global Context, Zelta Grauds, 2005, ISBN 9984986306
  15. ↑ «European hearing on crimes committed by totalitarian regimes». Europa.eu. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 10 May 2011.
  16. ↑ (2008) Peter Jambrek (ed.). Crimes Committed by Totalitarian Regimes. ISBN 978-961-238-977-2.
  17. ↑ «Prague Declaration – Declaration Text». Institute for Information on the Crimes of Communism. Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2020. Consultat el 28 de giner del 2010.
  18. ↑ «Baltic States opened Western Europe's eyes on Soviet Union totalitarianism – EP chairman in Vilnius». BNS. Archivat des d'el original, el 22 de juliol del 2011. Consultat el 10 de maig del 2011.
  19. ↑ «A day to condemn Communism». New Europe. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2011. Consultat el 16 de maig del 201.
  20. ↑ «EU newcomers demand ban on communist crime denial». EUbusiness. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 2011-05-10.
  21. ↑ Valentina Pop. «Six states urge EU ban on denial of Communist crimes». EUobserver. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 2011-05-10.
  22. ↑ «Czech Foreign Minister: Denial of communist crimes like denial of Nazi crimes». Romea.cz. Archivat des d'el original, el 14 de maig del 2011. Consultat el 2011-05-10.
  23. ↑ «Council conclusions on the memory of the crimes committed by totalitarian regimes in Europe». Council of the European Union. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2011. Consultat el 12 de juny del 2011.
  24. ↑ «Conference – The European Day of Remembrance of the victims of the totalitarian regimes». Presidency of the European Union. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2011. Consultat el 23 d'agost del 2011.
  25. ↑ «Statement by Vice-President Viviane Reding, EU Justice Commissioner on the Europe-wide Day of Remembrance for the victims of all totalitarian and authoritarian regimes», European Commission. Consultat el 30 de giner del 2016.
  26. ↑ «Europe remembers victims of Stalinism and Nazism». TODAYonline. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2012. Consultat el 23 d'agost del 2011.
  27. ↑ «Warsaw declaration against totalitarianism signed». thenews.pl. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2011. Consultat el 23 d'agost del 2011.
  28. ↑ «Statement by Martine Reicherts, EU Justice Commissioner on the Europe-wide Day of Remembrance for the victims of all totalitarian and authoritarian regimes». europa.eu. Consultat el 20 de setembre del 2015.
  29. ↑ Tallinn hosts the International Conference on the European Day of Remembrance for Victims of Communism and Nazism, New Europe.
  30. ↑ «8 EU countries agree to step up investigation of communist crimes».
  31. ↑ «Joint Statement by Estònia, Latvia, Lithuania, Poland and Romania on the occasió of 80 years since the signing of Molotov-Ribbentrop Pact». Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland.
  32. ↑ «Totalitarian crimes must not be forgotten, say Poland and regional neighbours». Polskie Ràdio.
  33. ↑ Sassoli, David. European Day of Remembrance for Victims of Stalinism and Nazism, European Parliament.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dia_Europeu_de_Commemoració_de_les_Víctimes_de_l%27Estalinismo_i_el_Nazisme&oldid=883957»