Dialecte central del vasc

Guipuscoà o central, segons Koldo Zuazo.

El dialecte central o guipuscoà (Plantilla:Lang-eu o gipuzkera) és un dialecte del vasc que es parla en la part central i oriental de Guipúscoa i en La Barranca (Navarra).

El dialecte guipuscoà ha segut un dels més importants històricament i a voltes ha segut considerat un dialecte de prestigi. Existix un corpus lliterari en guipuscoà des de el XVIII. Té una relació estreta en els dialectes navarrés i navarrés-labortano i, en menor mida, en l'occidental o vizcaíno. El vasc batúa es basa en gran mida en el guipuscoà, encara que també té molts elements d'atres dialectes.

Extensió

Pese al seu nom, el guipuscoà no es parla en tota Guipúscoa. En la conca del riu riu Deva, des de Salines de Léniz fins a Elgóibar es parla vizcaíno, i en Oyarzun i en la conca del riu Bidasoa es parla alt-navarrés. No obstant la frontera entre el guipuscoà i l'alt-navarrés està canviant en favor de les traces guipuscoanes, segurament a conseqüència del prestigi que ha tingut durant molt temps i l'influència dels mijos de comunicació en Guipúscoa.

Variants del guipuscoà

El guipuscoà actual té quatre variants principals:

• Variant de Beterri (des de la zona de Tolosa fins a Sant Sebastià).
• Variant del Goyerri.
• Variant de la zona de Urola (des de Zarauz a Motrico).
• Guipuscoà de Navarra (Burunda, Echarri-Aranaz).

Vore també

• Dialectes del vasc
• Vasc batúa