Dialectes del vasc
Els dialectes de l'idioma vasc, també coneguts com euskalki pel seu nom vasc, són cinc: l'occidental més conegut com vizaíno, el central més conegut com a guipuscoà, el navarrés, el navarrés-labortano i el suletino. Encara que cada u d'ells presenta particularitats en la seua fonètica, lèxic i gramàtica, els dialectes occidental i suletino són els més diferents al vasc batúa, mentres que el central i els dialectes navarresos són els més similars. El dialecte en més parlants és l'occidental, en aproximadament 200 000 o 300 000 parlants natius.
Els primers estudis de la dialectologia del vasc es varen fer en el XIX, pero el seu us i extensió han evolucionat des de llavors. En les últimes décades, tots ells han segut influïts per l'alfabetisació dels vascohablantes, l'estandardisació del vasc batúa i l'aument del número de persones que coneixen en el vasc.
Segons una història popular el tall abrupte entre els dialectes viscaí i guipuscoà s'assembla a les fronteres prerromanas entre caristios i várdulos, no obstant la seua distribució es deu a la difusió en direcció nort des de territori alavés en época més tardana.
Alguns llingüistes inclouen també el roncalés —que Resurrecció María de Azkue va incloure dins del suletino— i també consideren dialectes independents l'alavés —el que es va parlar en Alava i que, per lo general, se sol conceptuar com una varietat del dialecte viscaí—, l'aezcoano i el salacenco. No obstant, el roncalés es va extinguir a finals de el XX i, si ben actualment hi ha parlants de vasca en el Roncal, no són parlants de roncalés, sino immigrants interns d'atres dialectes. Es distinguixen històricament entre 6 i 9 dialectes.[1][2]
Història i dialectologia del vasc
[editar | editar còdic]
Un dels primers estudis científics dels dialectes del vasc, en relació les formes verbals auxiliars, va ser feta per Louis-Lucien Bonaparte, un nebot de Napoleón. El seu mapa dialectal original Carte dones Sept Provinces Basques, que es va publicar en 1869 junt en el seu Li Verbe Basque en Tableaux va ser considerada com la guia autorisada en la dialectologia vasca durant un sigle. Bonaparte va arreplegar les seues senyes en el treball de camp entre 1856 i 1869 en cinc visites al País Vasc. Per llavors, el vasc ya era molt escàs en tot el territori a on havia segut comunament parlat. En Àlaba, tots havien desaparegut de les planicies i les terres altes, solament queden en la fortalea d'Aramayona i franges fronterices de Viscaya i Guipúscoa, mentres que en Navarra l'estudiós de les proves recopilades va aplegar fins a les zones que s'estenen fins al sur de Tafalla. En 1998, Koldo Zuazo, professor de Filologia Vasca en l'Universitat del País Vasc, va redefinir llaugerament la classificació dels dialectes: entre atres coses, va canviar el nom del dialecte viscaí a occidental, de guipuscoà a central, va agrupar els dialectes labortano i baix navarrés en el cridat navarrés-labortano, va separar el parlat en l'orient de Navarra com un dialecte independent i va reconéixer vàries zones mixtes:
Molt s'ha estudiat també del dialecte del vasc parlat anteriorment en Àlaba. En 1997, Koldo Zuazo va publicar investigacions realisades sobre el tema basat en la dispersió de proves gravades...) glossari (Landuchio i els documents elaborats sobretot per Koldo Mitxelena. L'expert destaca tres àmbits llingüístics principals de nort a sur, a on les característiques relacionades en la mescla d'occidental i dialectes navarresos fins a diferents graus d'acort a la seua posició geogràfica. Se centra principalment en lèxic, en diferències morfològiques, com les marques de declinació - / - (cas sociativo), - / - (case ablatiu), 'a' / 'i' (= 'nou' ), 'ex' / 'iz' (= 'iglésia'), 'aduraadura (= 'pantà' ), per a mencionar solament uns pocs.[3]
Algunes de les característiques clau que distinguix en la fonologia els dialectes del vasc són:
- la pèrdua de la /h/ i de l'aspiració en els dialectes del sur.
- forta divergència dels històrics: /j/ dins de /j/ /ɟ/ /ʒ/ /ʃ/ /x/ /χ/
- el desenroll en el dialecte suletino de la vocal /i/.
Varietats morfològiques
[editar | editar còdic]Els dialectes moderns del vasc mostren un alt grau de divergència dialectal. No obstant, la creu de la comunicació dialectal sense previ coneiximent de qualsevol usant vasc batúa o un atre dialecte sol ser possible en una mida raonable en la notable excepció del suletino, que és considerat com el dialecte del vasc més divergent.
Els noms per a l'idioma en els dialectes del vasc són un eixemple en certa mida de la fragmentació dialectal de la zona eusquérica. Les formes més divergents es troben generalment en els dialectes orientals.
| Varietat dialectal[4] | Grup dialectal | Àrees a on és documentat |
|---|---|---|
| Auskera | Alt navarrés | Araquil |
| Euskara | Alt navarrés Labortano |
Irún Sant Joan de Llum |
| Euskara | Viscaí | Orozco |
| Euskara | Labortano | Labortano Viscaí |
| Euskara | Viscaí Guipuscoà |
Guernica i Luno, Bermeo, Vergara, Salines de Léniz Goyerri, Burunda, Echarri-Aranaz |
| Euskara | Viscaí | Éibar, Ermua |
| Euskara | Viscaí | Vergara, Salines de Léniz |
| Euskara | Alt navarrés Aezcoano |
Irún, Larráun, Erro |
| Vasc | Viscaí Guipuscoà Alt navarrés |
|
| Euskara | Viscaí | Orozco |
| Vasc | Viscaí | Arrigorriaga, Orozco, Marquina-Jeméin, Vergara, Salines de Léniz |
| Euskara | Alt navarrés | Araquil |
| Euskara | Alt navarrés Aezcoano Suletino |
Irún, Cinc Viles, Ulzama |
| Euskara | Suletino | |
| Euskara | Alt navarrés Suletino |
Ulzama |
| Euskara | Suletino | |
| Euskara | Suletino | |
| Euskara | Viscaí Alt navarrés |
Arratia, Orozco Ulzama, Erro, Olza, Gulina |
El següent mapa mostra les zones a on s'utilisa l'aproximació de cada paraula. El menor tipo de casos són els casos de la denominació que s'està gravant per a un àrea particular; el major tipo de casos mostra un excés de formes regionals comunes en tota la zona dialectal en qüestió:
Comparació de les formes verbals
[editar | editar còdic]Comparant les formes verbals utilisant els diferents dialectes del vasc, també s'obté una bona visió general sobre algunes de les diferències i característiques comunes.
-
Viscaí
-
Guipuscoà
-
Navarro
-
Labortano+Bajonavarro
-
Sulentino
| Vasc batúa | Viscaí[5] | Guipuscoà[5] | Alt navarrés[1][6][7] | Roncalés | Labortano[8] | Baix navarrés[8][1] | Suletino[9] |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| naiz haiz dona gara zara zarete dira |
naz az dona gara zara zarie dira |
naiz aiz dona gera zera zerate dira |
naiz (i)aiz dona ga(r)a za(r)a za(r)nugue vaig donar(r)i |
naz yaz dona gra zra zrei dra |
naiz haiz dona gare zare zaizte vaig donar(r)i |
n(a)iz h(a)iz dona gira zira zirezte dira |
niz hiz dona gira zira zirae dira |
| dut dun duk du dugu duzu duzue dute |
dot don dok dau dogu dozu dozue dabe |
det donen dek du degu dezu dezute dute |
dut dun duk du dugu duzu duzue dute |
dur, dud dun duk du digu tzu tzei dei |
dut dun duk du dugu duzu duzue dute |
dut dun duk du dugu duzu duzue (d)ute |
düt dün dük dü dügü düzü düzie düe |
| nion hion zion genion zenion zenioten zioten |
neutsan euntsan eutsan geuntsan zeuntsan zeuntsoen eutsoen |
nion ion zion genion zenion zenioten zioten |
nio(n) (i)io(n) zio(n) ginio(n) zinio(n) ziniote(n) ziote(n) |
naun yaun zaun ginaun zinaun zinabein zabein |
nion hion zion ginion zinion zinioten zioten |
nakon hakon zakon ginakon zinakon zinakoten zakoten |
neion heion zeion geneion zeneion zeneioen zeioen |
| nindoakion hindoakion zihoakion gindoazkion zindoazkion zindoazkioten zihoazkion |
niñoiakion iñoakion joiakion giñoiakiozan ziñoiakiozan ziñoiakiozen joiakiozan |
ninjoakion injoakion zijoakion ginjoazkion zinjoazkion zinjoazkioten zijoazkion |
nindoakion hindoakion zoakion ginoazkion zinoazkion zinoazkioten zoazkion |
nindoakion hindoakion zoakion gindoazkion zindoakion zindoakioen zoazkion |
Verps quotidians en present:
| Vasc batúa | Espanyol |
|---|---|
| naiz haiz dona gara zara zarete dira |
soc eres (ell / ella) és som (vosté) és (vosatres) sou / (vostés) són (ells / elles) són |
| dut dun duk du dugu duzu duzue dute |
(lo / la) tinc / he ... (lo / la) tens / has ... (interlocutora femenina) (lo / la) tens / has ... (interlocutor masculí) [ell/ella] (lo / la) té / ha ... (lo / la) tenim / hem ... [vosté] (lo / la) té / ha ... [vosatres] (lo / la) teniu / heu ... / [vostés] tenen / han ... [ells / elles] (lo / la) tenen / han ... |
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Allières, Jacques (1979): Manuel pratique de basque, "Connaissance dones langues" v. 13, A. & J. Picard (París), ISBN 2-7084-0038-X.
- Campion, Arturo (1884): Gramàtica dels quatre dialectes lliteraris de la llengua euskara, Tolosa.
- Ibarra, Orreaga (1995): Ultzamako hizkera. Inguruko euskalkiekiko harremanak. Edita Govern de Navarra, Departament d'Educació, Cultura i Joventut. ISBN: 605-3934-2.
- Ibarra, Orreaga (2000): Erroibarko eta Esteribarko hizkera, Editorial Universitat Pública de Navarra, Pamplona. ISBN: 84-95057-46-6. (273 pàgines).
- Ibarra, Orreaga (2007): Erroibarko eta Esteribarko hiztegia, Colecció Mendaur, ISBN 978-84-235-2934-6 Ed. Euskaltzaindia, Acadèmia de la Llengua Vasca, Servici de Publicacions del Govern de Navarra. (280 pàgines).
- Lafitte, Piarres (1962): Grammaire basque - navarrés-labourdin littéraire. Elkarlanean, Sant Sebastià/Bayona, ISBN 2-913156-10-X.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pagola, RM Euskalkiz Euskalki Govern Vasc 1984
- ↑ Trask, Larry The History of Basque Routledge: 1997 ISBN 0-415-13116-2
- ↑ Zuazo, Koldo (1998). Arabako Euskararen Lekukoak; Ikerketak eta Testuak. Arabako Euskara, Vitòria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra/Parlament Vasc, p. 174. ISBN 84-87122-73-6.
- ↑ Mitxelena, Koldo (ed) Diccionari General Vasc - Orotariko Euskal Hiztegia VII Euskaltzandia, 1992
- ↑ 5,0 5,1 Aulestia, G. Basque English Dictionary University of Nevada Press, 1989
- ↑ Camí, I. (ed) Nafarroako Hizkerak Nafarroako Euskal Dialektologiako Jardunaldia 1997 (PDF)
- ↑ Gaminde, Iñaki Aditza Ipar Goi Nafarreraz Udako Euskal Unibertsitatea, Pamplona (1985)
- ↑ 8,0 8,1 Lafitte, Piarres (ed.) Grammaire Basque Pour Tous II - Li Verbe Basque Haize Garbia, 1981
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialectos del euskera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.