Dialecte suletino del vasc
El vasc suletino (Plantilla:Lang-eu) és un dialecte del vasc que es parla en Soule o Zuberoa, el territori més chicotet i menys poblat dels que componen Euskal Herria, a l'est del País Vasc francés.
Té vàries particularitats llingüístiques i fonètica que ho fan singular. La seua fonètica ha estat marcadament influenciada pel occità gascó. Aixina, per eixemple, la ü es pronuncia de forma pareguda a l'o francesa, encara que es pot convertir en i per dissimilació vocàlica (vasca batúa: gaua; suletino: gaüa, /gaia/, ‘la nit’). Esta ü és una característica única de la fonètica suletina respecte al restant de les varietats del vasc. També posseïx sibilants sonores. Té grans característiques comunes en l'extint vasc roncalés, fins al punt de que apareixen junts en algunes classificacions.
El suletino també té particularitats lèxiques i en la declinació.
| Espanyol | Vasc batúa | Suletino | |
|---|---|---|---|
| Adverbis : | mai | sekula(n) | sekülan |
| a sovint | maiz, usu | üsü | |
| Adjectius : | be | ongi, ontsa | honki, ontsa |
| bell | eder | eijer | |
| Verps : | succeir | gertatu, agitu | agitü |
| haver | ukan | üken | |
| terminar | bukatu, urrendu | ürrentü | |
| vindre | etorri, jin | jin | |
| Noms : | cuina | sukalde | sükalte |
| flor | lore, lili | lili | |
| lloc | alde, leku | atze, lekü | |
| montanya | mendi, bortu | bortü, borthü | |
| pluja | euri | ebi | |
| poeta | bertSouleri, koblakari | koblakari | |
| sol | eguzki, eki | eki, ekhi | |
| eixida | irten, atera, ilki | elki | |
| Soule | Zuberoa | Xiberoa |
Actualment, més del 60 % dels 16 000 suletinos són vascófonos, pero la disminució del número dels que ho parlen entre els jóvens i la falta d'ocupacions poden ser, a llarc determini, un risc per al manteniment de la llengua en Soule. No obstant, el treball efectuat per les associacions culturals en les que molts jóvens estan implicats permet que el dialecte es mantinga a pesar de l'estandardisació de la llengua en el batúa. L'arraïlada tradició del teatre popular s'ha utilisat en estos últims anys com una forma de cohesionar a les comunitats (pastorals i mascaradas), que sofrixen un preocupant descens demogràfic. Les obres es representen en vasca i es convertixen en actes de reafirmación de l'identitat suletina.
Seguixen publicant-se obres en la forma lliterària d'esta varietat, sent els escritors més célebres Itxaro Broda i l'acadèmic i dramaturc Jean Louis Davant. Els músics Niko Etxart i el grup Guk, entre molts uns atres, canten en vasc suletino. Posseïx una riquíssima tradició lírica de gran prestigi entre els vascs, recopilada i donada a conéixer en el País Vasc peninsular a partir dels anys 1960 i 1970. Vore, aixina, el Cantar de Bereterretxe.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dialecto suletino del euskera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.