Diamant d'imitació

L'alt preu dels diamants de grau gema ha creat una gran demanda per materials en característiques gemológicas similars, coneguts com simulantes de diamants, o imitacions. Els simulantes són distints del diamant sintètic, que a diferència dels simulantes és diamant verdader, i en conseqüència té les mateixes propietats materials que el diamant natural. Els diamants millorats també estan exclosos d'esta definició. Un simulante de diamant pot ser artificial, natural, o en alguns casos una combinació d'ells. Encara que les propietats materials diferixen significativament de les del diamant, els simulantes tenen certes característiques desijades —com la seua dispersió òptica i durea— que els fan propensos a l'imitació. Els gemólogos entrenats en equipament adequat poden distinguir els diamants naturals i sintètics de totes les imitacions de diamants, principalment per inspecció visual.
Les imitacions de diamant més comuns són el vidre al plom i la zirconia cúbica (CZ), abdós materials artificials. Des de la década de 1950, han segut desenrollats una cantitat significativa d'atres materials artificials, com el titanato d'estronci i el rútil sintètic, pero estos no són d'us comú. Introduïda a finals de el XX. la moissanita, de creiximent produït en laboratori, ha guanyat popularitat com una alternativa al diamant.
Propietats desijades i diferencials
[editar | editar còdic]Per a que siga considerat per a us com un simulante de diamant, un material deu posseir certes propietats similars al diamant. Els simulantes artificials més alvançats tenen propietats que s'acosten prou a les del diamant, pero tots els simulantes tenen una o més característiques que clara i fàcilment (per a els qui estan familiarizados en els diamants) els diferencien dels diamants. Per a un gemólogo, les propietats més importants entre les propietats diferencials són les d'ensajos no destructius, i la majoria d'estos són de naturalea visual. Els ensajos no destructius són preferits perque molts diamants sospitosos ya estan tallats en gemas i engastats en joyeria, i si un ensaig destructiu (que bàsicament es fonamenten en la fragilitat i blandura relativa dels no diamants) falla, pot danyar el simulante —açò no és un resultat acceptable per a la majoria de propietaris de joyes, ya que inclús si una pedra no és un diamant pot ser de valor—.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante de imitación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.