Diccionari infernal
El Diccionari Infernal (en francés: Dictionnaire Infernal) és un diccionari de demonología.
Va ser escrit per Jacques Auguste Simon Collin de Plancy i publicat per primera volta en 1818, en París.[1][2] Décades despuix Louis Li Breton va crear un conjunt de 69 ilustracions dels dimonis descrits en el llibre i les va afegir al treball de Collin de Plancy publicant-les junt en descripcions breus en la nova edició de 1863.[3] El llibre es va publicar en francés en abdós edicions.
Història
[editar | editar còdic].png){kind=link}
El llibre es va publicar per primera volta en 1818 i després es va dividir en dos volums, en sis reimpressions i molts canvis, entre 1818 i 1863. Este llibre intenta donar conte de tot el coneiximent sobre les superstició i la demonologia.
Una revisió en 1822 dia:
La portada de l'edició de 1826 diu:
Influenciat per Voltaire, Collin de Plancy inicialment no creïa en la superstició. Per eixemple, el llibre tranquilisa als seus contemporàneus sobre els tormentos de l'infern: "Negar que hi ha pesares i recompenses despuix de la mort és negar l'existència de Deu, ya que Deu existix, deu ser necessàriament aixina. Pero solament Deu podia conéixer els castics imposts al culpable, o el lloc que els conté. Tots els catàlecs fets ací són només el frut d'una imaginació més o menys desordenada. Els teòlecs deurien deixar als poetes la representació de l'infern, i no buscar esglayar a les ments en pintures espantoses i llibres espantosos" (p.164).[4]
L'escepticisme de Collin de Plancy va disminuir cada volta més en el temps. A fins de 1830 era un entusiasta catòlic, per a consternació dels seus antics admiradors. En anys posteriors, De Plancy va rebujar i va modificar els seus treballs anteriors, revisant minuciosament el seu Diccionari Infernal per a conformar-se en la teologia catòlica. Esta influència es veu més clarament en la sexta i última edició de 1863 del llibre, que està decorat en molts gravats i busca afirmar l'existència dels dimonis. De Plancy va colaborar en Jacques Paul Migne, un sacerdot francés, per a completar un Diccionari de les ciències amagades o Enciclopèdia teològica, que es descriu com una autèntica obra catòlica.[5][6]
Molts artículs escrits en el Diccionari Infernal ilustren la vacilació de l'autor entre el racionalisme, la fe i la voluntat de creure sense evidència.[7] Per eixemple, admet la possible efectivitat de la quiromancia, a el hora que rebuja la cartomancia: Plantilla:Quotation
Llista de dimonis
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michelle Belanger. The Dictionary of Demons: Names of the Damned, Llewellyn Worldwide, pp. 109. ISBN 978-0-7387-2745-5.
- ↑ (1863) Dictionnaire infernal: répertoire universel dones êtres, dones personnages, dones livres, dones faits et dones choses qui tiennent aux esprits ..., H. Plon, pp. 11.
- ↑ «El Diccionari Infernal, de Collin de Plancy ‣ Iglésia de Satán» (en és). Consultat el 2025-04-15.
- ↑ «XLII/KWS 37/Dictionnaire infernal». Quarante-deux.org. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 19 de juny de 2012.
- ↑ «Dictionnaire infernal – Chroniques Livre». L'Horde Noire. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2011. Consultat el 30 de març de 2018.
- ↑ «Exorcisme catholique». Atheisme.free.fr. Consultat el 30 de març de 2018.
- ↑ de Plancy, J Collin (2015). Infernal Dictionary Deluxe Edition, Abracax House, pp. 764.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Plancy, Collin (2021). Dicionário Infernal (en portugués), Clube d'Autors.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diccionario infernal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.