Íncubo

Íncubo (ilustració de 1807).

Els íncubos (del llatí Incubus, in, ‘sobre’ i cubare, ‘yacer’, ‘gitar-se’) són dimonis en la creència i mitologia popular europea de l'Edat Mija, que se supon que es posen damunt de la víctima durmiente, per a tindre relacions sexuals en qui dorm, d'acort en una àmplia cantitat de tradicions mitològiques i llegendàries. El seu contraparte femenina es diuen súcubos.

Un íncubo pot buscar tindre relacions sexuals en una dòna per a convertir-se en el pare d'un chiquet, com en la llegenda de Merlín. Algunes fonts indiquen que pot ser identificat pel seu antinatural fret pene; en atres cultures, és tot lo contrari, ya que eixa part del seu cos és lo únic que manté calent. La tradició religiosa sosté que tindre relacions sexuals en un íncubo o súcubo pot provocar una deterioració en la salut, o inclús fins a la mort. Les víctimes viuen l'experiència com un somi sense poder despertar d'este. Este ser també pot prendre la forma d'un home aposte, a voltes fins a enamorar a les seues víctimes. Mentres tot això pansa va consumint l'energia de la dòna seduïda.El fi és la mort.

La llegenda de Der Erlkönig :

Variacions regionals del íncubo

Se li coneix per diferents noms al voltant del món d'acort en el folclore popular i la mitologia regional.

• En Bolívia és conegut com La Sajra, en apariència de gat. Encara que no copula, mentres la dòna dorm, puja des dels peus i es posa sobre el pit de la víctima impedint el seu moviment. Si té èxit, esta mor; si no, malalta.

• En Brasil és conegut com Bote, perque es diu que el delfí rosat de riu en les nits de lluna plena es transforma en un jove i bell, en trage i sabates blanques i el seu característic capell blanc en que busca tapar el forat que no pert en la part alta del seu cap. S'acosta a festes i balls per a seduir chicones.

• En la província chilena de Chiloé és conegut també com el Trauco, representat com un nano que seduïx a les jóvens en pubertat. De la mateixa manera que el bote brasiler, algunes voltes el trauco és usat per a explicar embaràss no desijats o súbits, especialment en les dònes no casades. Per un atre costat, el seu contraparte femenina es coneix en el nom de Fiura.

• En Colòmbia en algunes regions se li crida "El mohán", i ho descriuen com de curta estatura i de cabell llarc; seduïx a les dònes d'ulls grans i pèl llarc mentres es banyen o es pentinen a la vora d'un riu; ho caracterisen també per tocar la flauta o el tambor. En atres zones, com en el nororiente colombià se li coneix com Zángano.

• En Equador se li crida "Tintin", i ho descriuen a sovint com un donyet, de curta estatura i que seduïx a les dònes mentres es banyen o dormen, que comunament viu en arbres grans o antics, una atra raó per la que s'explicaven embarassos de jóvens fadrines. Una atra versió és el cridat "Chusalongo", una entitat vestida de negre, un home alt i aposte que merodea en els páramo, seduïx a les chiques i després canvia a la forma d'un nano pelut en garres. Esta llegenda també era amprada per a explicar els embarassos no desijats, principalment en el sector de la província de Chimborazo i Cotopaxi.

• En Mèxic, Guatemala, Colòmbia i Argentina és conegut com El Sombrerón o Sombrerudo, un ser de reduïda estatura, galant, que vares vore de negre, utilisa minúscules botes i un enorme capell (d'ahí el seu nom), seduïx a les dònes jóvens, enamorant-les en belles cançons.

• En Hondures se li coneix com el Donyet, és de baixa estatura i seqüestra a les dònes dels pobles per a casar-se en elles, ataca als esposos o nóvios de les dònes tirant pedres o aigua per la finestra.

• En Hongria era cridat Liderc i pot ser un amant satànic que vola per les nits, i sembla com una llum arrolladora o com un pardal de fòc.

• En Alemània i Regne Unit, se li coneix com el Nixe, el qual és descrit com un ser que pot canviar de forma, encara que normalment apareixen com a home, peix o serp. Est és un ser que seduïx a les dònes estant en els estanys. A sovint és també descrit com un ser deforme, rencoroso i despreocupado de les seues dònes a els qui solen maltractar a la menor provocació.

• En Paraguay és conegut com Kurupí, un ser mitològic en un membre viril jagantesc, que seqüestra dònes per a violar-les; també en la mitologia guaraní, el Pombero -home nano, flac, d'abundant vellositat- seqüestra i viola a dònes a les que deixa generalment embarassades.

• En El Salvador, Mèxic i Guatemala, és conegut com Cipitío, nano i panzón que enamora a les dònes.

• En Martinica (i en alguns països africans) rep el nom de Dorlis o marit de la nit. A voltes utilisa un gran pal per a violar a les dònes.

• En Mèxic se li crida "jarel", i ho descriuen a sovint com de curta estatura. Seduïx a les dònes mentres es banyen o dormen sostenint el seu sen dret, convencent-les de que lo que fan està ben perque és plaenter, persuadint-les. Ho caracterisen també per ser responsable de violacions de pares a les seues filles.

• En Panamà se li denomina "Zángano"; pero en el cas del seu mit local, a les dònes no les embarassa: solament les molesta al no accedir estes a les seues peticions.

• En Veneçola se li denomina "Zangaretón" o "Seretón, o Ceretón", que és el home que es fa valdre de qualsevol forma animal per a viajar d'un lloc a un atre, per a despuix violar a la dòna que desija. Es diu que estos sers són transformacions de hòmens que es valen de la màgia negra.

• En la serra del Perú existix la llegenda del Machu, un esperit procedent de la mitologia inca que acossa de nit a les dònes que dormen soles. En alguns casos conseguix el seu comés, i engendra en elles a uns bebés d'aspecte malaltiç que moren als pocs dies de haver naixcut. l'antídot a esta presència consistix que la dama dorga en una penyora masculina, preferentment del nóvio o espós.

• En Cuba i República Dominicana, li diuen el Ciguapo, esta volta és descrit com una espècie de gall tornat d'esquena en el seu llom emplumado i en el seu pit té sens de dòna; apareix en els ranchos, boscs i/o selves. El seu crit s'assembla al crit d'un bebé. A pesar del seu aspecte, es diu que seduïx a les dònes llauradores per a tindre fills.

• En Filipines es parla sobre el Tikbalang, un ser monstruoso que habita les montanyes i boscs de les Filipines; el qual, segons algunes versions, vaga de nit buscant dònes per a violar-les i que aixina puguen donar a llum a nous Tikbalang.

• En la zona arqueològica de Cobá, se li coneix com el "Ah tabai" que és, segons la llegenda, un espectre o dimoni que habita en els yaxché i/o les ceibas, el qual es materialisa baix la forma d'un natiu indígena, guapo i musculoso; que seduïx a les chicones, excitant a que s'acosten o a tindre relacions sexuals. Quan se li acosten, es transforma en una criatura demoníaca i molt horrenda. Molt poques sobreviuen. També se li coneix com el Uay Chup, donyet lúbrico o lujurioso que es fica en les cases per a tindre relacions sexuals en chicones i chicons.

Vore també

• Súcubo
• Trauco