Súcubo

Súcubo

Talla de súcubo alado en l'exterior d'una antiga taverna anglesa, lo que sugerix que dins poguera haver un bordell.

Els súcubos (del llatí succŭbus, de succubare, «yacer davall»), segons les llegendas medievals occidentalés, són uns dimonis que prenen la forma de dònes atractives para seduir als hòmens, sobretot als adolescents i als monges, introduint-se en les seues somis i fantasies. En general són dònes de gran sensualitat i d'una extrema bellea incandescent. El mit dels súcubos va poder haver sorgit com a explicació del fenomen de les polució nocturnes i la paràlisis del somi. Segons atres perspectives, les experiències de visites sobrenaturals clares poden ocórrer de nit en forma d'alucinació hipnagógica. En el XVI, una talla o escultura d'un súcubo fòra d'una posada indicava que també funcionava com bordell.

Etimologia

La paraula «súcubo» prové d'una alteració de la paraula succuba; la pròpia paraula deriva del prefix sub- que significa ‘baix de’, i del verp gaveta, cubare, que significa «yacer». Per lo tant, el súcubo és algú que yacer baix d'una atra persona, mentres que un íncubo (llatí in-, prefix que significa «damunt de») és algú que yacer damunt d'una atra persona.

Apariència

L'apariència dels súcubos varia, en general, com a dònes de cabell negre o roig. No obstant, se solen pintar casi universalment com a seductores dònes nuetes o en robes molt chicotetes i reveladores, en una bellea no terrenal, a sovint en ales demoníaques. De tant en tant, se'ls donen atres traces demoníaques, com poden ser les banyes, una coa en una punta terminada en triàngul, ulls de serp, claus, serps enrolladas al seu cos, etc. A sovint, simplement apareixen en els somis com una dòna atractiva i nueta de la que la víctima no pot desfer-se ni oblidar-la, inclús despuix de despertar.