Astaroth
Astaroth en demonologia, és el Gran Duc de l'Infern en la primera jerarquia en Belcebú i Lucifer; ell és part de la trinitat maligna. És una figura masculina que provablement du el nom de la deesa Astarté del Próximo Oriente.[1]
Astaroth és un príncip coronat del infern, un àngel que es corrompió quan va visitar el món del home, i la seua caiguda va causar molta controvèrsia puix una volta va ser un serafín i Príncip de l'Orde dels Trons.
Antecedents
[editar | editar còdic]El nom <o>Astaroth</o> es va derivar en última instància del de la deesa fenicia Astarté del segon mileni abans de Crist, un equivalent de l'Ishtar babilònica i l'anterior Inanna sumerio. Li la menciona en la Bíblia hebrea en les formes Ashtoreth (singular) i Ashtaroth (plural, en referència a múltiples estàtues d'ella). Esta última forma va ser transliterada directament en les primeres versions gregues i llatines de la Bíblia, a on era menys evident que havia segut un plural femení en hebreu.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Segons el Pseudomonarchia Daemonum (sigilo número 29 ) (1577), apareix en la forma d'un àngel infecte, assentat en un dragó infernal i duent un escurçó en la seua mà esquerra. S'indica que el invocador deu acostar-se en un anell màgic per a soportar el seu alé pestilente. En l'edició ilustrada del Diccionari Infernal (1818), apareix com un home nuet en ales en plomes, coronat, sostenint una serp en una mà i montant una criatura en ales de dragó i coa de serp.[1]
Segons els demonòlecs de el XVI, els seus atacs contra els hòmens són més poderosos en agost. El seu adversari és Sant Bartolomé, qui protegix d'ell ya que va resistir les seues tentacions. Per a uns atres, ensenya matemàtiques i artesania, pot fer invisibles als hòmens, dur-los a tesors amagats i respondre qualsevol pregunta que se li formule. També es dia que podia otorgar als mortals poders sobre les serps. Segons Francis Barrett (d. C. 1801), és el príncip dels acusadors i inquisidores.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El dimoni Astaroth ‣ Iglésia de Satán» (en és). Consultat el 12 d'agost de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lon Milo DuQuette i Christopher S. Hyatt. Goetia ilustrada de Aleister Crowley (1992). New Falcon: Tempe, Arizona, EE. UU., p. 52.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astaroth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.