Dicksonia antarctica
Balantium antarcticum, la Dicksonia,[1] és un falaguera arborescente natiu de certes parts d'Austràlia, específicament Nova Gales del Sur, Tasmania, i Victoria.
Anatomia i biologia
[editar | editar còdic]Estes falagueres poden créixer fins a 15 m d'altura, pero creixen més típicament en uns 4.5-5 m, i consistixen en un rizoma erecto formant un tronc. Són molt vellosos en la base del estipe (tronc). Les frondas són grans, verda-obscures i de textura rugosa, s'expandixen en una copa de 2-6 m de diàmetro. Les formes dels brots varien ya que alguns creixen curveados i hi ha alguns en varis caps. Les frondas ixen en #fluix, en frondas fèrtils i estèrils en freqüència en capes alternades.
El "tronc" d'esta falaguera està format purament de material morta del creiximent més primerenc de la planta i forma un mig a través del com les raïls poden créixer. El tronc és usualment solitari, sense cuchilles, pero pot deixar marques. Estos poden ser tallats i, si es mantenen humits, les parts de dalt poden ser replantadas i formar noves raïls. El tocón, no obstant, no es regenerarà perque és material orgànica morta. En la naturalea, els troncs fibrosos són hostes d'un ranc de plantes epifitas incloent atres falagueres i verdets.
La falaguera creix de 3.5 a 5 cm per any i produïx esporas a l'edat d'aproximadament 20 anys.
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció de l'espècie és primordialmente per espores, pero també pot ser cultivat per plantones que es desenrollen en la base del rizoma.
En cultiu, se li pot fer créixer com "estaca", un método que no deu ser estimulat a menos que l'arbre-falaguera estiga condenat a morir en la seua actual posició. Açò involucra plantar el tronc, en forma usual a nivell del terreny i removent les frondas; la part de dalt formarà raïls i rebrotarà, pero la base morirà.
Hàbitat
[editar | editar còdic]La falaguera creix en tossals ben abrigats dels boscs i en barrancas humides, i ocasionalment es desenrollen en elevades altituts en boscs d'ombra i. Dicksonia antarctica és el més abundant arbre falaguera en el surest d'Austràlia.
La planta pot créixer en sols àcits, neutrals i alcalinos. Pot créixer en la semi-ombra. Es resent marcadament per la sequia o sequetat en les raïls, pero es desenrolla millor en sols humits.
Cultiu
[editar | editar còdic]És particularment convenient per a plantacions de jardí i propòsits paisajista. Com planta ornamental, és junt a la Alsophila smithii, unes de les espècies de falaguera arbòrea més tolerant a la fredor. Balantium antarcticum soporta sense problemes temperatures d'al voltant de –5 °C; desenrollant-se en èxit a l'aire lliure en les parts menys fredes de la Gran Bretanya a on prospera i s'auto-reproduïx en els jardins de Cornualles.
És millor deixar les velles frondas en la planta per a protegir el tronc de la fredor i dessecació. Protecció contra l'hivern en el tronc es recomana durant periodos d'hivern prolongats o clima fret.
Creixen millor en àrees en pluges superiors als 1,000 mm per any pero en àrees en més baixa pluja es desenrollen be en barrancas humides. Són tolerants d'incendis i rebroten ràpidament en canviar-les de lloc. Esta planta pot proveir hàbitat per a epífitas i dona refugi a espècies de falagueres més delicades per a que puguen prosperar baix la seua protecció.
Plantes en sol orgànic abundantment i regularment cobertes de palla i regades. Dicksonia antarctica generalment requerix una cantitat mínima de pluges de 500 mm. En climes secs la irrigación per goteig o el sistema d'esprai aplicat des de dalt és el método més efectiu de rec.
Reproducció
[editar | editar còdic]Les Balantium antarcticum disponibles en el Mercat vénen dels boscs de Tasmania de creiximent llent, i podrien tindre centenars d'anys d'antiguetat. Les pràctiques de brot i transport per la companyia Gunns, que efectivament tenen un monopoli estatal en explotació forestal i fer possible eixes plantes disponibles, han segut criticades per grups ecologistes durant vàries décades.[2]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]L'arbre falaguera suau pot usar-se com a font de menjar, en la mèdula de la planta podent ser menjat cuinat o cru. És una bona font d'almidó.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Balantium antarcticum va ser descrita per (Labill.) C.Presl i publicat en Tentamen Pteridographiae 134. 1836.[3]
- Sinonímia
- Dicksonia antarctica Labill.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà. Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Out of control: the tragedy of Tasmania's forests».23
- 20-31.
- ↑ «Balantium antarcticum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 d'octubre de 2014.
- ↑ «Balantium antarcticum». The Plant List. Consultat el 27 d'octubre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Braggins, John I. and Large, Mark F. Tree Ferns. Timber Press (2004). ISBN
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Balantium antarcticum.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Balantium antarcticum.
- Plants For a Future: Dicksonia antarctica
- Australian National Botanic Gardens: Dicksonia antarctica – the soft tree fern
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balantium antarcticum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
