Dictyochophyceae
Dictyochophyceae o axodines és una classe d'algas unicelulars que s'enquadra en el brot Ochrophyta del regne Protista.[1][2][3] Es caracterisen per ser esfèrics (alguns estan fixos al substrat per un pedúncul) i dispondre de tentàculs o axopodios soportats per tríades de microtúbuls que partixen de la superfície del núcleu celular i que irradian al voltant de la cèlula. Una atra característica distintiva és la presència d'un únic flagelle soportat per un eix intern que s'estén en forma d'ala i la raïl de la qual carix de l'estructura trobada en atres grups en els que estan relacionats. Viuen tant en aigües continentals com a marines i en el sol. Alguns tenen cloroplastos i són fotosintéticos, mentres que uns atres són heterótrofos o mixotrofos, alimentant-se de menuts protistas. Es coneixen unes 15 espècies en este grup.[4]
Grups
[editar | editar còdic]Dictyochophyceae comprén els següents órdens:
- Dictyochales (= Silicoflagellata). És el grup més notable, puix són fotosintéticos i formen part del fitoplàncton marí. Els seus membres formen esquelets silíceos i són ben coneguts com a fòssils.
- Pedinellales. Es troben en aigua dolça o marina i la majoria dels gèneros són sésilés, fixant-se al substrat per uns brots posteriors. Inclou tant gèneros en cloroplastos com uns atres que els han perdut i la seua alimentació es realisa enterament per fagocitosis. Els gèneros coloreados són Pedinella, Apedinella, Pseudopedinella i Mesopedinella, mentres que els que carixen d'ells són Palatinella, Actinomonas, Pteridomonas i Ciliophrys. El flagelle està situat en part anterior de la cèlula rodejat pels tentàculs, que a sovint són utilisats per a capturar a menuts assuts que són atretes per la corrent que generen.
- Rhizochromulinales. Per últim, el ameboide marí Rhizochromulina s'inclou en esta classe sobre la base de l'estructura de les seues zoosporas.
Els pedineleales coloreados originalment varen anar originalment una família d'algues dorades, la seua relació en els silicoflagelados va aplegar a ser evident una miqueta més tart i Patterson els va agrupar, mentres que Cavalier-Smith va definir la classe Actinochrysophyceae per a incloure a tots ells. Anteriorment Actinophryida s'incloïa ací, pero ara constituïx un grup independent.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cavalier-Smith T., Chao I. I., Allsopp M. T. I. P. (1995) Ribosomal RNA evidence for chloroplast loss within Heterokonta: pedinellid relationships and a revised classification of ochristan algae. Arch. Protistenkd. 145: 209-220.
- ↑ (1995) [1], Cambridge University Press, p. 49. ISBN 9780521462600.
- ↑ Mikrjukov K.A., Patterson D.J. (2001) Taxonomy and Phylogeny of Heliozoa. III. Actinophryids. Acta Protozoologica 40: 3-25
- ↑ Ald, S.M. et al. (2007) Diversity, Nomenclature, and Taxonomy of Protists, Syst. Biol. 56(4), 684–689, DOI: 10.1080/10635150701494127.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dictyochophyceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.