Didascalia

En teatre, la didascalia (del grec antic, διδασκαλία «ensenyança») o acotación són les instruccions precises que dona el dramaturc al actor en una obra escrita, advertint i explicant tot lo relatiu a l'acció o moviment dels personages per a la correcta representació de l'escena.

Encara que abdós térmens són sinònims, alguns autors diferencien la didascalia com una referència exclusiva a la posada en escena, mentres que l'acotaació té un significat més ampli. En el teatre modern a voltes s'usa el terme blocking (del anglés, /blɑkɪŋ/) en el mateix significat.

Història

Teatre grec antic

Artícul principal → Teatre de l'Antiga Grècia.

En l'antiga Grècia, generalment era un mateix practicant de teatre qui dirigia i actuava una obra, per lo que l'existència de acotacions era nula. Encara que sí existia la didascalia (del grec antic, διδασκαλία), tenia un atre significat. Didascalia era la «ensenyança» d'un ditiram, comèdia o tragèdia al cor i als actors que anaven a representar una obra, dirigida pel dramaturc (o el seu representant). La paraula es va usar per a designar el registre oficial d'una representació dramàtica, a on constava el nom del festival en el que l'obra es representava i el del arcont epónimo; ("mando" o "dirigencia"), en el cas del teatre, els noms dels dramaturcs en orde d'èxit (el teatre era sempre una competició), i de les obres que cada dramaturc registrava; els noms dels protagonistes, el millor actor i el corego de l'obra guanyadora; en cas de concursos de ditiram el nom de la tribu victoriosa (cada dèu tribus aportaven un cor) i el millor flautiste. És sinònim de acotaació.

Actualitat

Actualment, la paraula s'utilisa per a denominar les acotacions d'una obra de teatre o les instruccions donades per l'autor o pel director als intérprets, sent també un atre dels noms en que es designa a la cartela o cartuig de les historietas.