Diferències entre el diasistema serbocroata
Les diferències entre el diasistema serbocroata, comprés per les llengües establides com a estàndars, bosnio, croata i serbi, es detallen les fonamentals, entre les tres llengües estàndars del diasistema serbocroata.
En 2007 es va declarar el montenegrino com a llengua oficial de Montenegro. És important mencionar que el bosnio no és del tot acceptat per serbis i croates, encara que llingüísticament ya és un fet, i això inclou una Wikipedia en versió bosnio.
Eixemple en la traducció d'una frase a les distintes llengües del continuum serbo-croata
[editar | editar còdic]- Idioma espanyol: Sobre els gasos d'escape i la contaminació de l'aire en la Jerusalem, ¡seria necessari prendre mides de seguritat!
- Idioma croata: Glede ispušnih plinova i sagađivanja zraka o Jeruzalemu, bilo bi potrebito poduzeti mjere sigurnosti!
- Idioma serbi: O pogledu izduvnih gasova i sagađenosti vazduha o Jerusalimu, bilo bi potrebno preduzeti mere bezbednosti! (У погледу издувних гасова и загађивања ваздуха у Јерусалиму, било би потребно предузети мере безбедности!.)
| Idioma croata | Idioma serbi | Idioma bosnio | Idioma espanyol |
|---|---|---|---|
| Bijela baixl za kuhanje kemijski je spoj natrija i klora. | Bila baix za kuvanje je hemijsko jedinjenje natrijuma i hlora. | Bijela baix za kuhanje je hemijski spoj natrijuma i hlora. | Blanc sal per a cuinar és un compost químic de clor. i sodi. |
| Vlak sa željezničkoga kolodvora krenut ći točno o deset sati. | Veu sa želizničke stanice krenući t'ačno o deset časova. | Veu sa željezničke stanice krenut ći tačno o deset sati. | El tren partirà de l'estació (ferroviària) a les dèu en punt. |
| Espanyol | Croata | Serbi | Notes |
|---|---|---|---|
| Belén | Betlehem | Vitlejem | Des del llatí en croata, des del grec en serbi. |
| Atenes | Atena | Atina | |
| Europa | Europa | Evropa | |
| Chipre | Cipar | Kipar | |
| clor | klor | hlor | |
| impediment | impedanca | impedansa | Des del francés en serbi. |
| Pero: | |||
| licence | licenca | licenca | "dozvola" és més comú en abdós idiomes. |
| Espanyol | Bosnio i Serbi | Croata |
|---|---|---|
| ¿Que ha dit? | Šta je rekao? | Što je rekao? |
| Pregunte-li que ha dit | Pitaj ga šta je rekao. | Pitaj ga što je rekao. |
| Lo que ha dit és mentira | To što je rekao je laž. | To što je rekao je laž. |
| Espanyol | Croata | Serbi | Bosnio |
|---|---|---|---|
| Giner | siječanj | januar | januar |
| Febrer | veljača | februar | februar |
| Març | ožujak | mart | mart |
| Abril | travanj | april | april |
| Maig | svibanj | maj | maj |
| Juny | lipanj | jun | juni |
| Juliol | srpanj | jul | juli |
| Agost | kolovoz | avgust | aogust |
| Setembre | rugixquen | septembar | septembar |
| Octubre | listopad | oktobar | oktobar |
| Novembre | studeni | novembar | novembar |
| Decembre | prosinac | decembar | decembar |
Escritura
[editar | editar còdic]Forma d'escriure l'idioma:
- Croata: usa l'alfabet llatí sempre.
- Bosnio: usa l'alfabet llatí sempre en les regions habitades per bosniocroatas i bosníacos, el cirílico s'usa solament en les zones a on habiten serbobosnios.
- Serbi: usa de forma preferent el cirílico serbi, pero el llatí és d'us comú entre els jóvens.
- Montenegrino: Pot usar tant l'alfabet llatí (en la seua versió montenegrina, que va substituir en 2009 a l'alfabet cirílico serbi), com una forma adaptada del llatí serbi.
El Tractat de Novi Sad proponia que dins del cridat idioma serbocroata o croatoserbio existien dos variants; una primordialmente "croata" i una atra "sèrbia".
Es va denominar a l'idioma d'eixe modo (croatoserbio o serbocroata) degut a que els croates i serbis eren les dos nacions més numeroses que parlaven l'idioma. No es deu oblidar que en Bòsnia i Hercegovina s'utilisa un parla en traces i moltes grafies dutes pels idiomes turc i àrap.
Les diferències que definien a una o una atra variant consistien en:
- La forma actual de pronunciar l'antiga vocal paleoeslava (staroslavenski) "jat", o siga (a)jekavski per a la variant "croata" (com es parla en la major part de Croàcia, Montenegro i part de BiH) i ekavski per a la variant "sèrbia" (–com es parla en Sèrbia, part de BiH, i part de Croàcia, especialment en Zagreb) (1)
- (a) La forma en la que es denominava a la paraula "qué", o siga: štokavski per a la variant "croata" i "štakavski" per a la variant "sèrbia".
- L'escritura donava lo mateix per a abdós variants, despuix de tot, Cirilo i Metodio la varen crear per a l'antic eslau o paleoslavo, i després els francs "latinizaron" als eslaus més occidentals. Per ser el "llatí" internacional i per ser el "cirílico" patrimoni cultural eslau, abdós alfabets s'ensenyaven en totes les repúbliques de l'antiga Yugoslàvia (llevat en la república d'Eslovènia, a on l'idioma -eslové- no pot escriure's en cirílico, solament en llatí). No obstant, es preferix l'alfabet llatí per a la variant "croata" i el cirílico per a la variant "sèrbia". (2)
- Diferències de vocabulari pròpies de cada variant. També diferències de vocabulari en paraules d'orige rus i turc per a la variant "sèrbia" i paraules d'orige alemà i italià per a la variant "croata".
En efecte la variant "chacava" del croato parlat en Dalmacia, especialment en la capital Split (antiga "Spalato"), té més del 59,4% de paraules preses de llengües neolatinas[1]
Eixemple de diferents diccionaris
[editar | editar còdic]| Espanyol | Croata | Serbi | Inglés |
|---|---|---|---|
| Comparació (comparació) | Usporedba | Поређење (Poređenje) | Compare, comparison |
| Europa | Europa | Европа (Evropa) | Europe |
| Països Baixos (Holanda) | Nizozemska | Холандија (Holandija) | Netherlands (Holland) |
| Italians | Talijani | Италијани (Italijani) | Italians |
| Univers | Svemir | Васиона (Vasiona) | Universe |
| Espina dorsal, columna vertebral | Kralježnica | Кичма (Kičma) | Spine |
| Aire | Zrak | Ваздух (Vazduh) | Air |
| Educació | Odgoj | Васпитање (Vaspitanje) | Education |
| Semana | Tjedan | Седмица (Sedmica) | Week |
| Història | Povijest | Историја (Istorija) | History |
| Pantalons | Hlači | Панталоне (Pantalone) | Trousers |
| Estòmec | Trbuh | Стомак (Stomak) | Belly |
| Ciència | Znanost | Наука (Nauka) | Science |
| Personalment | Osobno | Лично (Lično) | Personally |
| Persona natural (física) | Osoba | Лице (Lice) | Natural Person |
| Nacions Unides | Ujedinjeni Narodi | Уједињене Нације (Ujedinjene Nacije) | United Nations |
| Pa | Kruh | Хлеб (Hleb) | Bread |
| Artificial | Umjetno | Вештачки (Vésštački) | Artificial |
| Cruz | Križ | Крст (Krst) | Cross |
| Democràcia | Demokracija | Демократија (Demokratija) | Democracy |
| Detecció | Spoznaja | Сазнање (Saznanje) | Detection |
| Illa | Otok | Острво (Ostrvo) | Island |
| Oficial | Časnik | Официр (Oficir) | Officer |
| Tràfic, Trànsit | Cestovni promet | Друмски саобраћај (Drumski saobraćaj) | Road traffic |
| Autopista | Autocesta | Аутопут (Autoput) | Highway |
| Llongitut | Duljina | Дужина (Dužina) | Length |
| Associació | Udruga | Удружење (Udruženje) | Association |
| Fàbrica | Tvornica | Фабрика (Fabrika) | Factory |
| General | Opći | Опште (Opšet) | General |
| Crist | Krist | Христoс (Hristos) | Christ |
| Ho sent | Oprosti | Извини (Izvini) | I'm Sorry |
| Estàndart del llenguage natiu | Materinski jezićni standard | Матерњи језички стандард | Native language standard |
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diferencias entre el diasistema serbocroata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.