Digital Signal 1
| Est artícul o secció sobre tecnologia necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per tecnologia. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
T1-DS1 és un estàndart d'entramat i senyalisació per a transmissió digital de veu i senyes basat en PCM àmpliament usat en telecomunicacions en Norteamérica, Corea del Sur i Japó (E1 és l'esquema preferit en lloc de T1 en el restant del món). Tècnicament, DS1 (Digital Signal 1) és el patró de bits llògic (format de trama) que s'usa sobre una llínea T1 física; no obstant, els térmens "DS1" i "T1" solen usar-se indistintament.
Quan la transmissió digital va escomençar a ser una tecnologia factible front a la transmissió analògica d'informació el CCITT es va mostrar incapaç de conseguir un acort respecte a un estàndart internacional per a la modulació per codificació d'impulsos (PCM). Açò va derivar en l'us de varis esquemes incompatibles en diferents països al voltant del món.[1]
El sistema de el T-Portador (T-Carrier), introduït per Bell System en els Estats Units en els anys 60 va ser el primer sistema exitós que va soportar la transmissió de veu digitalisada. La taxa de transmissió original (1544 kbit/s) en la llínea T-1 és comunament usada hui en dia en conexions de Proveïdors de Servicis d'Internet (ISP) cap a l'Internet. En un atre nivell, una llínea T-3 proporciona 44736 kbit/s, que també és comunament usada pels Proveïdors de Servicis d'Internet. Un atre servici comunament instalat és un T-1 fraccionat, que és el lloguer d'una certa porció dels 24 canals en una llínea T-1, en els atres canals que no s'estan usant.[2]
El sistema T-portador és enterament digital, usant modulació per impulsos codificats i multiplexación per divisió de temps. El sistema utilisa quatre fils i proporciona la capacitat a dos vies (dos fils per a rebre i dos per a enviar al mateix temps). La corrent digital T-1 consistix en 24 canals 64-kbit/s multiplexados (el canal estàndar de 64 kbit/s es basa en l'ample de banda necessària per a una conversació de veu.) Els quatre fils eren originalment un parell de cables de coure trenat, en l'actualitat, poden també incloure cable coaxial, la fibra òptica, la microona digital i atres mijos. Un número de variacions en el número i us de canals és possible.
Ample de Banda
[editar | editar còdic]En el sistema T-1, les senyals de la veu es muestrean 8000 voltes per segon i cada mostra es digitalisa en una paraula de 8 bits. En 24 canals que són convertits a digital al mateix temps, un marc de 192 bits (24 canals cada u en una paraula de 8 bits) s'està transmetent aixina 8000 voltes per segon. Cada marc és separat del següent per un sol bit, fent un bloc 193 bits. El marc de 192 bits es va multiplicar per 8000 i els 8000 bits que emmarquen fan créixer la taxa de senyes de el T-1 fins a 1544 kbit/s. Els bits de senyalisació són els menys significatius per a cada marc. Açò es calcula de la següent forma:
Vore també
[editar | editar còdic]- Portadora-T
- Portadora-I
- Modulació per impulsos codificats
- Codificació: HDB3, AMI
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrew Tanenbaum: "Rets de Computadores" 4a Ed (Cap.2, Sec 2.5, pág 140).
- ↑ «Xsignal is architecting a new era of internet» (en en). xsignal. Consultat el 02 de juliol de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Digital Signal 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.