Dinamo (generador elèctric)
Un dinamo o dínamo és un generador elèctric destinat a la transformació de fluix magnètic en electricitat per mig del fenomen de l'inducció electromagnètica,[1] generant una corrent contínua.
Història
[editar | editar còdic]Disc de Faraday
[editar | editar còdic]Durant els anys 1830 i 1832, Michael Faraday va descobrir que un conductor elèctric movent-se en un camp magnètic generava una diferència de potencial. Aprofitant açò, va construir el primer generador electromagnètic, el disc de Faraday, un generador homopolar, amprant un disc de coure que girava entre els extrems d'un iman en forma de ferradura, generant-se una menuda corrent contínua. El dinamo va ser el primer generador elèctric apte per a l'us industrial, puix va anar el primer basat en els principis de Michael Faraday. Construït en 1832 pel fabricant francés de ferramentes Hippolyte Pixii, amprava un iman permanent que girava per mig d'una manivela. Este iman estava colocat de manera que els seus pols nort i sur passaven en girar junt a un núcleu de ferro en un cable elèctric enrollado (com un núcleu i una bobina). Pixii va descobrir que l'iman giratori produïa un pols de corrent en el cable cada volta que un dels pols passava junt a la bobina; cada pol induïa una corrent en sentit contrari, açò és, una corrent alterna. Afegint a l'esquema un commutador elèctric situat en el mateix eix de gir de l'iman, Pixii va convertir la corrent alterna en corrent contínua.
En 1860 Antonio Pacinotti, un científic italià, va idear una atra solució al problema de la corrent alterna: va reemplaçar la bobina axial giratòria dipolar en una bobina toroidal multipolar que ell va crear enrrollando un anell de ferro en un bobinado continu conectat al commutador en molts punts equidistants al voltant de l'anell, estant el commutador dividit en molts segments. Açò va significar que algunes parts de la bobina passava contínuament a través dels imans, suavisant la corrent.
En 1871 Zénobe dissenya la primera central comercial de plantes d'energia, que operava en París en la década de 1870. Una de les seues ventages va ser la d'idear un millor camí per al fluix magnètic, reblint l'espai ocupat pel camp magnètic en forts núcleus de ferro i reduir al mínim les diferències entre l'aire immòvil i les peces giratòries. El resultat va ser el primer dinamo com a màquina per a generar cantitats comercials d'energia per a l'indústria.
Dinamo de Gramme
[editar | editar còdic]- Artícul principal → dinamo de Gramme.
Els dissenys de Faraday i Pixii sofrien del mateix problema: induïen picos repentins de corrent només quan els pols N o S de l'iman passaven prop de la bobina; la major part del temps no generaven res.
Antonio Pacinotti, un científic italià, va resoldre el problema reemplaçant la bobina giratòria per una de forma toroidal, enrollada al voltant d'un anell de ferro. Aixina, sempre una part de la bobina estava influïda magnéticamente pels imans, suavisant les variacions de corrent.
Posteriorment Zénobe Gramme va reinventar el disseny i va idear els primers generadors comercials a gran escala, que operaven en París entorn a 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.
A partir de llavors s'han realisat noves versions millorades, pero el concepte bàsic de bucle giratori sense fi permaneix en totes les dinamos modernes.
Dinamo en l'automòvil
[editar | editar còdic]Un dels usos més comuns que se li va donar a la dinamo va ser el de generador d'energia elèctrica per al automòvil. A mida que, des de principis d'el XX, els automòvils s'anaven fent més complexos, es va demostrar que els sistemes de generació d'energia elèctrica en els que es contava (principalment magneto) no eren lo suficientment potents per a les necessitats del vehícul. Encara que es tractava d'un element que proporcionava l'energia necessària en relativament poc pes, presentava certs problemes. El més important era que la velocitat de rotació que se li suministrava mai era constant, ya que les revolucions del motor estan contínuament variant, sent requisit el que tenia que ser capaç de suministrar la mateixa corrent en ralentí, moviment llent, aun cuando el motor estiguera a ple rendiment. Açò es va solucionar en els reguladors que, encara que són senzills en el seu disseny, requerixen d'un reglage molt delicat. Estos dispositius devien ser capaços de regular el voltage i l'intensitat. Ademés deuria evitar que la dinamo funcionara com un motor elèctric quan el vehícul estiguera al ralentí, que és quan pràcticament no produïx energia, per a que el fluix de corrent no s'invertira (ya que les dinamos tenen un disseny molt semblat al dels motors elèctrics, en l'automòvil aplegaven a funcionar com a tals quan s'invertia el fluix de corrent en ser major el potencial que suministrava la bateria que el potencial que suministrava la dinamo).
Des dels anys 1970 han segut substituïts progressivament pel alternador, no quedant cap vehícul en producció en l'anterior sistema actualment. La corrent generada és produïda quan el camp magnètic creat per un iman o un electroimant fix, inductor, travessa una bobina, induït, colocada en el seu centre. La corrent induïda en esta bobina giratòria, en principi alterna, és transformada en contínua per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat colector, constituït per uns electrodos denominats delgas. D'ací és conduïda a l'exterior per mig d'atres contactes fixos cridats graneretes que conecten per fregada en les delgas del colector.
Usos comuns
[editar | editar còdic]Les denominades dinamos han segut àmpliament utilisades pels ciclistes durant anys. Gràcies al dinamo, que genera energia elèctrica, els ciclistes han pogut circular per les nits per la carretera en un mínim allumenament. En realitat, les denominades dinamos de bicicleta són alternadors, ya que consistixen en un iman, solidari a l'eix de gir, i una bobina estàtica, sense delgas, ni graneretes, que rectifiquen la corrent. La corrent aixina produïda és alterna i no contínua, a pesar d'això, tradicionalment, se'ls ha cridat dinamos.
En les dinamos tradicionals, o de botella, l'extrem de l'eix de la dinamo porta un cabezal que es recolza a voluntat en el neumàtic d'una de les rodes, de modo que en girar la roda gira a la seua volta la dinamo. El sistema és prou rudimentari i produïx un apreciable rozamiento que obliga a pedalear en força. Per açò este tipo de dinamos ha anat sent substituït per atres models sense fricció, com la dinamo de buje o la d'orella.[2] Ademés, l'aparició de nous métodos d'allumenament en llànties de leds i de millors bateries, en gran potència i autonomia, ha reduït l'us d'estes dinamos en general.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «archive. org/web/20111114164949/http://www. terra. org/articulos/art01600. html Dinamos de buje, la bicicleta sense piles». Fundació Terra. Archivat des d'el terra. org/articulos/art01600. html original, el 14 de novembre de 2011. Consultat el 26 de novembre de 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinamo (generador eléctrico)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.