Dinastia Chaulukya
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La '___protected_title_0___' (Caulukya), també '___protected_title_1___' en la lliteratura vernàcula, va ser una dinastia que va governar parts de lo que ara són Gujarat i Rajasthan en el noroest de l'Índia, entre ca. 940 i 1244. La seua capital estava ubicada en Anahilavada (actual Patan). A voltes, el seu govern es va estendre a la regió de Malwa en l'actual Madhya Pradesh. Pertanyien al clan Solanki dels rajputs.[1][2][3]
Mularaja, el fundador de la dinastia, va suplantar a l'últim governant de la dinastia Chavda al voltant de l'any 940. Els seus successors varen lliurar vàries batalles en els governants veïns, com els Chudasamas, els paramaras i els Chahamanas de Shakambhari. Durant el regnat de Bhima I, el governant gaznávida Mahmud (r. 998-1030) va invadir el regne i pillajeó el temple Somnath en 1024-1025. Els Chaulukyas pronte es varen recuperar i el regne va alcançar el seu cenit baix els governs de Jayasimha Siddharaja i de Kumarapala en el XII. Vàries dinasties menors, com els Chahamanas de Jalor i els Chahamanas de Naddula varen servir com a vassalls de Chaulukya durant eixe periodo. Despuix de la mort de Kumarapala, el regne es va ser debilitant gradualment per rebelions internes, alçament dels seus feudatarios i invasions dels paramaras, els gúridas, els Yadavas i uns atres. Aprofitant-se d'açò, els Vaghelas, que anteriorment havien servit com a generals als Chaulukya, varen usurpar el poder i varen establir una nova dinastia en la década de 1240.
Varen ser varis els governants d'estats principescos del clan Solanki que varen afirmar descendir dels Chaulukyas.
Nom
[editar | editar còdic]La dinastia va usar l'autodesignaació «Chaulukya» en tots els registres que s'han conservat[Mu. 1] llevat en les següents quatre excepcions:[Mu. 2]
- «Chaulukika» en la concessió Kadi de Mularaja
- «Saulkika» en una concessió de Chamundaraja
- «Chaulakya» en l'inscripció Sambhar de Jayasimha
- «Chaullakya» en l'inscripció Jalor de Kumarapala
Hemachandra, un erudit jainista en la cort de Chaulukya, generalment usava els térmens "Chaulukya" i "Chulukya".[Mu. 2] El seu Dvyasraya Mahakavya menciona les variants «Chulakya», «Chalukka» i «Chulukka»; el seu Kumarapala-Charita menciona una atra variant «Chuluga». El poeta de la cort Chaulukya Someshvara descriu la dinastia com «Chaulukya» (en Kirti-Kaumudi ) i «Chulukya» (en l'inscripció en el mont Abu de Vastupala i Tejapala).[4]
«Solanki» o «Solankhi» són formes vernàcules del terme.[5]
Orígens
[editar | editar còdic]Es creu que la paraula «Chaulukya» és una variant de la paraula «Chalukya». Vàries atres dinasties varen ser conegudes en el nom de «Chalukya», incloses les Chalukyas de Vatapi, Navasarika, Vemulavada, Kalyani, Vengi i Clapixca. A voltes es pensa que eixes dinasties són branques de la mateixa família, pero la relació entre totes elles no és segura. A diferència dels Chalukyas de Kalyani i de Vengi, els Chaulukyas de Gujarat mai varen reclamar una descendència compartida o qualsevol atra associació en la dinastia Chalukya més antiga: els Chalukyas de Vatapi. Ademés, mai varen usar el terme "Chalukya" per a descriure's a sí mateixos.[Mu. 1]
No obstant, els chaulukyas de Gujarat compartien un mit d'orige en els Chalukyas de Kalyani i els de els Vengi. Segons eixa llegenda, el progenitor de la dinastia va ser creat per Brahma.[Mu. 1] La versió de la llegenda mencionada en l'inscripció Vadnagar prashasti de Kumarapala és la següent: les deidades li varen demanar al deu creador Brahma que les protegira dels danavas (dimonis). Brahma va crear llavors un héroe a partir del seu chuluka (gorc o palma doblada en sánscrito), que va ser omplida en aigua del Ganges. Eixe héroe va ser cridat «Chulukya» i es va convertir en el progenitor de la dinastia. Abhayatilaka Gani menciona una variació d'esta llegenda en el seu comentari sobre el Dvyashraya-Kavya d'Hemachandra. Segons esta versió, Brahma va crear a el héroe per a sustentar la terra, en acabant de que les seues atres creacions ho decepcionaren. Estos relats òbviament no tenen cap valor històric, ya que era costum que les cases reals contemporànees reivindicaren per a ells orígens mítics i heròics. El Kumarapala-Bhupala-Charita de Jayasimha Suri presenta a Chulukya com un guerrer històric, la capital del qual va ser Madhupadma. Mularaja seria el seu descendent, casi cent generacions despuix.[Mu. 3] Este relat pot ser en part històric: Madhupadma s'ha identificat en vàries localcions fòra de Gujarat, entre unes atres l'actual Mathura.[Mu. 4]
C. V. Vaidya va supondre que els chaulukyas eren diferents dels chalukyas. G. H. Ojha es va opondre a eixa teoria, senyalant que una inscripció de Kirtiraja, gobernant Chalukya de Llanda, descriu a la seua família com «Chalukya», mentres que una inscripció del seu net Trilochanapala descriu a la família com «Chaulukya».[Mu. 5] Segons Asoke Majumdar, encara que eixos noms que sonen similars sugerixen un orige comú per a totes estes dinasties, no hi ha evidències concretes per a aplegar a una conclusió definitiva.[Mu. 1] Majumdar va supondre que els Chaulukyas estarien conectats en els Sulikas o els Chulikas, una tribu mencionada en varis registres antics. Eixa tribu es descriu com vivint en la frontera nort de l'antiga Índia. No obstant, Majumdar va admetre que tampoc hi havia suficients evidències per a considerar eixa teoria com a concloent.[Mu. 6]
En époques posteriors, els chaulukyas varen ser classificats anacrónicamente com ___protected_title_1___, a pesar de que l'identitat rajput ni tan sols existia en eixe moment.[6][7] Els rajputs en realitat es varen originar en el XVI,[8][9] no obstant, varis grups marcials durant les invasions dels gaznávidas i dels gúridas varen ser declarats rajputs per relats llegendaris posteriors..[10][7] Segons el mit Agnikula mencionat en una recensió del llegendari poema épico ___protected_title_0___, de el XVI, quatre clans rajput, inclosos els Chaulukyas, varen nàixer d'un pou de fòc en el mont Abu. Una secció de historiadors de l'época colonial varen interpretar este relat mític per a sugerir que eixos clans eren estrangers que varen aplegar a l'Índia despuix del decliu del Imperi Gupta al voltant de el V i que varen ser admesos en el sistema de castes hindú despuix de realisar un ritual de fòc.[11][12]
Els governants chaulukysa han segut cridats «Gurjararāja» i «Gurjareśvara» ('governant de Gurjara').[14] Basant-se en esta llegenda, D. R. Bhandarkar i atres teorizaron que els chaulukyas eren una branca dels gurjaras, a els qui creïen que era una tribu d'orige estranger.[Mu. 7] Bhandarkar i Augustus Hoernle també creïen que el nom de la regió "Llanda" va canviar a «Gurjaratra» (més tarde Gujarat) durant el regnat de chaulukya, presumiblement perque eren gurjaras.[15]
No obstant, esta teoria de l'orige estranger es veu debilitada per una série de factors. Els chaulukyas no varen reclamar un orige Agnikula per a sí mateixos:[15] varen ser els governants veïns dels paramaras els qui varen usar la llegenda per a explicar el seu propi orige.[16] Les inscripcions del regnat de Bhima II proven que els chaulukyas coneixien la llegenda de Agnikula, pero que l'associaven en els paramaras, no en ells mateixos.[Mu. 8] Les primeres còpies de Prithviraj Ras tampoc mencionen eixa llegenda.[Mu. 8] La llegenda que inclou als chaulukyas entre els clans naixcuts del fòc és mencionada per primera volta pels poetes de el XVI, els qui poden haver ampliat la llegenda dels paramaras per a incloure atres dinasties, en la finalitat de fomentar l'unitat dels rajput contra els mogoles.[17] Ademés, no hi ha evidència de que l'àrea del territori dels chaulukyas aplegara a ser coneguda com «Gurjaratra» durant el regnat dels chaulukya.[15] «Gurjara» i «Llanda» varen ser dos regions històriques distintes en les partixes nort i sur de l'actual Gujarat, respectivament, i el terme «Clapixca» mai es va usar per a descriure la totalitat de Gujarat.[Mu. 9] Els reis chaulukyas varen ser cridats «Gurjararāja» i «Gurjareśvara» perque varen governar el territori que ya es dia Gurjara en la seua época.[14][Mu. 10] Atres reis que tenien epítets similars havien governat anteriorment eixe territori, com els Gurjara-Pratiharas i els Gurjaras de Nandipuri.[Mu. 11] El historiador Asoke Kumar Majumdar senyala que inclús el cap del sur de Ganga, Marasimha II, va assumir el títul de «rei dels gurjaras» despuix de derrotar a un rei del nort en nom dels Rashtrakuta.s[Mu. 10]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Hermann Kulke (2004). A History of Índia (en en), Psychology Press, p. 117. ISBN 978-0-415-32919-4. «"When Gurjara Pratiharas power declined after sacking of Kannauj in early tenth many Rajput princes declared their independence and founded their own kingdoms, some of which grew to importance in next two centuries. The better known among these dynasties were Chaulukyas or Solankis of Gujarat and Kathiawar. The Chahamanas or Chauhans of eastern Rajasthan and Jodhpur"»
- ↑ Brajadulal Chattopadhyaya (2006). Studying Early Índia: Archaeology, Texts and Historical Issues (en en), Anthem, p. 116. ISBN 978-1-84331-132-4. «"The period between seventh and twelfth century witnessed gradual rise of a number of new royal-lineages in Rajasthan, Gujarat, Madhya Pradesh and Uttar Pradesh which came to consitute a social-political category known as Rajputs. Some of the major lineages were Pratiharas of Rajasthan, Uttar Pradesh and adjacent areas, The Guhilas and Chahamanas of Rajasthan, the Caulukyas or Solankis of Gujarat"»
- ↑ David Ludden (2013). Índia and South Àsia: A Short History (en en), Simon and Schuster, pp. 88–89. ISBN 978-1-78074-108-6. «By contrast in Rajasthan a single warrior group evolved called Rajput (Rajaputra-són of kings), they rarely engaged in farming, even to supervise from labour as farming was literally benath them, farming was for their peasent subjects. In ninth century separate clans of Rajputs Cahamanas (Chauhans), Paramaras (Pawars), Guhilas (Sisodias) and Caulukyas were spitting off from Gurjara Pratihara clans»
- ↑ Jai Narayan Asopa, 1976, p. 43.
- ↑ Jai Narayan Asopa, 1976, p. 42.
- ↑ Peter Jackson (2003). The Delhi Sultanate: A Political and Military History, Cambridge University Press, p. 9. ISBN 978-0-521-54329-3.
- ↑ 7,0 7,1 Cynthia Talbot, 2015.
- ↑ Irfan Habib (2002). Essays in Indian History, Anthem Press, p. 90. ISBN 978-1-84331-061-7.
- ↑ David Ludden (1999). An Agrarian History of South Àsia, Cambridge University Press, p. 4. ISBN 978-0-521-36424-9.
- ↑ Jadunath Sarkar, 1960, pp. 32.
- ↑ Ganga Prasad Yadava, 1982, p. 35.
- ↑ N. Jayapalan, 2001, p. 146.
- ↑ Coin of Chaulukyas of Anahillapataka - Kumarapala, Classical Numismatic Group
- ↑ 14,0 14,1 Shanta Rani Sharma, 2012, pp. 7-8.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Durga Prasad Dikshit, 1980, p. 21.
- ↑ Dasharatha Sharma, 1959, p. 4.
- ↑ R. B. Singh, 1964, pp. 17-18.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- A. K. Majumdar (1956). Chaulukyas of Gujarat, Bharatiya Vidya Bhavan. OCLC 4413150.
- Asoke Kumar Majumdar (1956). Chaulukyas of Gujarat, Bharatiya Vidya Bhavan. OCLC 4413150.
- Cynthia Talbot (2015). The Last Hindu Emperor: Prithviraj Cauhan and the Indian Past, 1200–2000, Cambridge University Press. ISBN 9781107118560.
- Dasharatha Sharma (1959). Early Chauhān Dynasties, S. Chand / Motilal Banarsidass. ISBN 9780842606189.
- David P. Henige (2004). Princely States of Índia: A Guide to Chronology and Rulers, Orchid. ISBN 978-974-524-049-0.
- Durga Prasad Dikshit (1980). Political History of the Chālukyas of Badami, Abhinav Publications. ISBN 9780836406450.
- Edward A. Alpers (2014). The Indian Ocean in World History, Oxford University Press USA. ISBN 978-0-19-533787-7.
- Ganga Prasad Yadava (1982). Dhanapāla and His Claves: A Soci-cultural Study Based Upon His Works, Concept.
- Harle, J.C., The Art and Architecture of the Indian Subcontinent, 2nd edn. 1994, Yale University Press Pelican History of Art, ISBN 0300062176
- (2011).Ars Orientalis.45(20191029)ISSN 2328-1286.doi:10.3998/ars.13441566.0045.005.
- Jadunath Sarkar (1960). Military History of Índia (en en), Orient Longmans. ISBN 9780861251551.
- Jai Narayan Asopa (1976). Origin of the Rajputs, Bharatiya. OCLC 483180949.
- (1998) John E. Cort (ed.). Open Boundaries: Jain Communities and Cultures in Indian History, SUNY Press. ISBN 978-0-7914-3785-8.
- Jonah Blank (2001). Mullahs on the Mainframe: Islam and Modernity Among the Daudi Bohras, University of Chicago Press, p. 44. ISBN 978-0-226-05676-0.
- Michell, George, (1977) The Hindu Temple: An Introduction to its Meaning and Forms, 1977, University of Chicago Press, ISBN 978-0-226-53230-1
- Michell, George (1990), The Penguin Guide to the Monuments of Índia, Volume 1: Buddhist, Jain, Hindu, 1990, Penguin Books, ISBN 0140081445
- Krishna Narain Seth (1978). The Growth of the Paramara Power in Malwa, Progress. OCLC 8931757.
- N. Jayapalan (2001). teu1yDpYlu38C&pg=PA146 History of Índia, Atlantic Publishers & Distri. ISBN 978-81-7156-928-1.
- P.B. Udgaonkar (1986). Political Institutions & Administration, Motilal Banarsidass. ISBN 978-81-208-2087-6.
- Romila Thapar (2008). Somanatha, Penguin. ISBN 9780143064688.
- R. B. Singh (1964). History of the Chāhamānas, N. Kishore. OCLC 11038728.
- R. K. Dikshit (1976). The Candellas of Jejākabhukti, Abhinav. ISBN 9788170170464.
- (2012).Indian Historical Review.39(1)
- 1–10.doi:10.1177/0376983612449525.
- Tommaso Bobbio (2015). Urbanisation, Citizenship and Conflict in Índia: Ahmadabad 1900-2000, Routledge. ISBN 978-1-317-51400-8.
- Vinod Chandra Srivastava (2008). History of Agriculture in Índia, Up to C. 1200 A.D., Concept, p. 857. ISBN 978-81-8069-521-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Chaulukya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Mu.", pero no es trobà una etiqueta <references group="Mu."/>