Rajput
Un rajput (en sánscrito raja-putra) és un membre d'un dels clans patrillinials territorials del nort i centre de l'Índia.
Es consideren a sí mateixos descendents d'una de les castes chatría (grups guerrers governants) del subcontinent indi, especialment del nort de l'Índia.[1][2][3]No obstant, esta reivindicació ha segut refutada per varis historiadors i estudiosos, des de l'época medieval fins a l'actualitat.[4]
Varen gojar d'una reputació com a guerrers, entrant molts d'ells al servici dels eixèrcits indis. Durant el domini britànic, el govern els va acceptar i els va reclutar en el seu eixèrcit.[5]
En l'actualitat, la població rajput viu en l'estat indi de Rajastán i allí a on es trobaven els antics estats rajput, és dir, en el nort, oest, centre i est de l'Índia, en els estats d'Himachal Pradesh, Yammu, Punyab, Uttaranchal, Madhia Pradesh, Bijar, Guyarat, Majarastra i Uttar Pradesh. També hi ha presència rajput en el sur i est de Pakistan, al sur de Nepal i en Bangladés.
No hi ha menció al terme rajput en el registre històric com a pertanyent a un grup social abans de el VI.[6]
Els rajputs varen alcançar preeminència entre els VI i XII, i fins a el XX varen governar de manera abrumadoramente majoritària en els estats de Rayastán i Saurastra, a on es varen fundar la majoria dels seus estats principescos.[7]
Estan dividits en tres linajes principals.
Composició
[editar | editar còdic]Els britànics dien que els rajputs eren una «raça marcial». La carrera militar és una denominació creada per funcionaris de la Índia britànica per a incorporar a les "races" (pobles) que es consideraven naturalment bèliques i agressives en la batalla, posseïdores de qualitats com a valor, llealtat, autosuficiencia, fortalea física, capacitat de recuperació, ordenament, treball dur, tenacitat, i estratègia militar. Els britànics varen reclutar en gran mida a estes "races marcials" per al servici en l'eixèrcit colonial.
El cens de la Índia Britànica de 1931 va ser l'última acta en la que es va registrar l'afiliació a les castes, de manera que proporciona informació fiable sobre la demografia dels rajputs. Les estimacions actuals són no solament especulatives, sino que també varien àmpliament. Estes sifres són d'interés, ya que denoten una aproximació a la propagació i composició de la comunitat rajput.
Els rajputs utilisen els idiomes parlats per la població general de les zones en les que viuen. El rayastaní i el hindi són els principals idiomes, ya que la majoria estan situats en els estats de parla hindi, pero el guyaratí i el panyabí també es parlen entre els rajputs residents en la regió de Punyab, Yammu, Cachemira i de Guyarat.
Constituïxen un conjunt específic de 36 clans. En 1829, el coronel James Tod va publicar una llista dels clans rajput, que és la següent:[8][9]
Orígens
[editar | editar còdic]Ya en el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitan del II mileni a. C.) es menciona la paraula sánscrita raja-putra (‘fill de rei’). Més tarde li la menciona en els texts del gramàtic Panini (sigle IV a. C.). També apareix en el Ramaiana i el Majabharata (texts épicorreligiosos del sigle III a. C.) i en els texts budistes. Se supon que la paraula rajput és una derivació de raja-putra.
Inicialment s'utilisava la paraula chatría per a designar a la casta dels guerrers i governants. Despuix del pas de molt temps hi havia molts chatrías; alguns d'ells varen abandonar la seua ocupació tradicional, pero uns atres en canvi varen seguir sent guerrers i governants. Com a costum, estos reis es casaven només en les filles d'un atre rei. Les ocupacions tradicionals dels rajputs, a banda de la de governants eren la guerra i l'agricultura.
Els rajputs no eren originàriament una tribu ni una comunitat simple, sino un conjunt de clans que varen governar diferents regions. Alguns d'ells són ben coneguts (Parmara, Chalukya, Chauhan), mentres que uns atres són difícilment identificables, ya que en perdre els seus dominis i els seus estatus, varen eixir fòra de l'Història.
Linajes
[editar | editar còdic]Els rajputs es consideren a sí mateixos com a descendents dels chatrías, la segona casta de la cultura hinduista. Per a diferenciar-les dels chatrías ordinaris es va utilisar la paraula rajput, que lliteralment significa ‘fill d'un rei’. Els rajputs diuen pertànyer a un dels tres grans linajes (o vanshas) de chatrías, que són:
- suria-vamsa
- soma-vamsa
- agní-vanshi
- nagavanshi
- rishivanshi
Linaje suria vamsa
[editar | editar còdic]El linaje suria vamsa, que alega descendir de Suria (el deu del Sol). És la dinastia de chatrías més antiga. Iksuaku va ser el seu primer rei. Atres importants reis varen ser Jarischandra, Sagar, Dilipa, Bhaguirata, Raghu, Dasharata i el famós rei-deu Branca. El poeta Kalidás va escriure la gran epopeya Raghuvamsa sobre la dinastia de Raghu.
Linaje chandra-vanshi
[editar | editar còdic]El linaje chandra-vanshi alega descendir de Chandra (el deu de la Lluna). Esta dinastia llunar també és antiga, pero més jove que la dinastia solar. Chandra va ser el seu primer rei. Atres importants reis varen ser Pururava, Najush, Iaiati, Dushianta, Bharatá, Kuru, Shantanu i Iudishtir. Iadu va ser el fill major de Iaiati i els iadus descendien d'ell. El deu Krisná també va nàixer d'esta dinastia dels iadus. El Jari-vamsa (‘genealogia de [el deu] Jari’) presenta els detalls d'esta dinastia.
El linaje iaduvanshi, alegant l'ascendència del deu hindú Krisná, és, de fet, una de les principals sectes dels chandravanshi.
Linaje agni-vanshi
[editar | editar còdic]El linaje agní-vanshi, que alega descendir d'Agní (el deu del fòc) a partir de quatre reis que varen nàixer del fòc. Segons el Bhavishya-purana en el mont Abu es va celebrar un iagña (rito sacrificial), a on ―gràcies als poderosos mantras màgics dels Vedas― varen nàixer els quatre fills chatrías de l'emperador Ashoka:
- Pramar (Paramara).
- Chaphani (Chauhan).
- Chu (Chalukya).
- Pariharak (Pratihara).
Alguns estudiosos creuen que esta llegenda deu entendre's com que quatre militars varen ser convertits al hinduismo o que varen revitalisar la lluita contra els invasores. No es creu que anaren d'orige estranger ya que en eixe moment l'Índia estava en lluita contra els reis indogriegos. Púshiamitra Shunga i el seu fill Agnimitra eren brahmanes. Ells són recordats per reviure el hinduismo.
Esta hipòtesis sobre el seu orige ha produït molta controvèrsia, pero solament quatre dels molts clans rajput es consideren Agnivanshi.
Atres linajes
[editar | editar còdic]Alguns escritors també conten entre els linajes principals a nagavanshi i rishivanshi. Un dels més importants clans dels rishivanshi és Dhakare. Es creu que l'orige dels rajput dhakare, va succeir quan Patal ―el cap dels lok daitia― va ser ferit durant la guerra contra Indra, cap dels devas. El seu gurú Shukrá va arreplegar la seua sanc del full d'un dhakh, i en ella ―per mig d'un mantra― va fer un home cridat Dhakare, que va lluitar contra els devas. Els seus descendents, els rajput de Dhakare, actualment viuen en Agra (Utar Pradesh), prop del riu Chambal.
Els mencionats tres linajes (vansha) es varen dividir en 36 clans principals (kulas), que a la seua volta es subdividieron en numeroses branques (shakha), creant el intrincado sistema de clans dels rajputs.
El principi de linaje està fermament adherit a l'hora de determinar el lloc en el sistema i una forta consciència de clan i linaje és una part essencial del caràcter rajput.
Com afirma l'edició de la Enciclopèdia Britànica de 1911, esta tradició de l'ascendència comuna permet a un rajput pobre considerar-se a sí mateixa com ben naixcut i de la mateixa estatura de qualsevol poderós terratinent del seu clan, i superior a qualsevol alt oficial de les classes professionals. Els llistats dels 36 clans rajput es troben en la Kumārpāla Charita de Yaiasimja i la Prithvirāj Rābaix de Chandbardai.
Llegenda del linaje Agnivansha
[editar | editar còdic]Entre les llegendes s'ha mencionat anteriorment la que es referix a la procedència dels rajputs agnivanshi, que és especialment controvertida, encara que no per això menys important, ya que varen ser els primers en l'altura de prominència política. Este relat comença en la llegenda puránica en la que tots els chatrías del món varen ser exterminats per Parashú Branca (un avatar del deu Visnú). Més vesprada, l'sabio Vasishta va realisar un gran yagna, o sacrifici de fòc, per a demanar als deus una providència per a la defensa de la justícia en la terra. En resposta a la seua oració, un o més jóvens varen sorgir de les flames del sacrifici -- la primera agnivanshi rajput. Segons el Bhavishya-purana un yagna es va celebrar en el mont Abu durant el temps dels fills del rei Ashoka. Açò va produir quatre guerrers i un elefant. La llegenda del Agnikunda s'explica en el Agnivansha. Ashoka i els seus fills varen ser budistes, encara que en general els últims reis maurya havien segut ferms bráhmanas.
La llegenda de Agnivansha s'associa en l'sabio Vásista: en intentar salvar al seu áshram del rei Vishuámitra, va contractar un mercenari desconegut per a lluitar contra el rei. A lo llarc dels sigles, els mitógrafos han embellit esta llegenda (per eixemple, que Vásista va crear al chatría a partir d'un fòc de sacrifici).
Història dels rajputs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història dels rajput.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rajput», artícul en la Encyclopaedia Britannica; consultat el 27 de novembre de 2010.
- ↑ UNHCR.org (Refugee Review Tribunal). IND32856, 6 de febrer de 2008.
- ↑ Edward BALFOUR: The Cyclopædia of Índia and of eastern and southern Àsia, (volum 1, pág. 473). Bernard Quaritch, 1885.
- ↑ Muhammad Qasim Hindú Shah Astarabadi Firishtah: History of the rise of the mahomedan power in Índia: till the year A.D. 1612 (pág. 64). Longman, Rees, Orme, Brown, and Green, 1829. Consultat el 15 de febrer de 2011.
- ↑ DeWitt C. Ellinwood: Between two worlds: a rajput officer in the indian army, 1905–1921: based on the diary of Amar Singh of Jaipur (pág. 20). University Press of America, 2005. ISBN 0-7618-3113-4, 9780761831136.
- ↑ M. S. Naravane, i V. P. Malik: The rajputs of Rajputana: a glimpse of medieval Rajasthan (pág. 20). APH Publishing, 1999. ISBN 81-7648-118-1, 9788176481182.
- ↑ Virbhadra Singhji: The Rajputs of Saurashtra (pág. VI) Popular Prakashan, 1994. ISBN 81-7154-546-7, 9788171545469.
- ↑ James TOD: Annals of Rajasthan (volum 1, pág. 175).
- ↑ A. Mason (brigadier): The thirty-six royal races of Rajput. [1] archivat en Wayback Machine. Kipling, 2007. Consultat el 2 d'agost de 2010.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- «Rajput battles», artícul en anglés en el lloc web Hindu Rajput.
- The Historic Mandore of the Pratihara (Parihar) [2]
- «Rajputs», artícul en anglés en la Enciclopèdia Columbia, sexta edició, 2005.
- «Rajput», artícul en anglés en la Enciclopèdia J Rank.
- British Association of Rajputs
- Rajput World, grup en el lloc web Yahoo.
- Rajput Índia.com
- Rajputs en Rajoa (Dadyal), artícul en el lloc web Aqibraja.
- «Rajput», artícul en anglés en The Mewar Encyclopedia.
- «Ek Tha Raja», artícul en anglés en el lloc web Heritage Hotels.
- Kota Chauhan Clan
- Jodhpur Rathore Clan
- Origin of Rajputs
- Rewa Baghel Clan
- Marwari Horse
- Maheronline a resource for Maher community worldwide
- The Mair Rajputs of Punjab
- "Sikh Rajputs" in Punjab and Haryana
- "The Times of Índia" (Newspaper): Índia's 'Rajput diplomacy' in Nepal
- Indian Princely States
- The Salute States
- Vallabh Bhai Integrated states
- el_sigle_XVIII Imàgens de desig i poder: La figura femenina en la pintura Rajput del sigle XVIII
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «rajput» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.