Dinocephalosaurus

Dinocephalosaurus

Dinocephalosaurus és un gènero d'un protorosaurio aquàtic de coll llarc que va habitar les mars del Triásico fa 228 millons d'anys. El seu nom significa "fardacho de cap terrible", degut a que el primer espècimen descobert solament era un cràneu, descobert prop de Xinmin en la província de Guizhou, China en 2002. El segon espècimen va ser trobat prop de la mateixa locación i contenia el cap i la major part de l'esquelet postcraneal, llevat la coa. Dinocephalosaurus és el "primer registre d'un reptil protosáurido (Orde Protorosauria) del Triásico Mig de China".

Descripció

Dinocephalosaurus és majorment comparat en Tanystropheus, sent abdós protorosaurios en colls el doble de llarc que els seus cossos. Mentres que el coll de Tanystropheus es componia de dotze vèrtebres cervicals allargades, el de Dinocephalosaurus es forma de l'adició de vèrtebres cervicals en un mínim de 25, donant-li al coll una llongitut de prop d'1.7 metros, en un cos en una llongitut d'al voltant d'1 metro. Es creu que els colls d'abdós tàxons varen evolucionar convergentemente l'u de l'atre. L'us del coll llarc en Tanystropheus no és totalment entés, encara que provablement s'usava per a capturar les seues preses com en Dinocephalosaurus. Dinocephalosaurus diferix de tots els atres protorosaurios en el fet de que era l'únic completament aquàtic, pero es creu que deixava els seus ous en terra ferma. Molts protorosaurios tenien extremitats molt osificadas adaptades a la vida terrestre, pero el Dinocephalosaurus "retenia característiques jovenils en la seua edat adulta, com en molts atres tetrápodos aquàtics".

Paleobiología

Captura d'assuts

Els científics que han estudiat a Dinocephalosaurus sugerixen que vivia en aigües poc profundes cenagosas de les mars i que tenia una dieta de cefalòpodes i peixos. Per la baixa visibilitat en aigües superficials, el llarc coll de Dinocephalosaurus podria permetre-li aproximar-se als assuts potencials sense que estes veren el seu contorn complet. Dinocephalosaurus també tenia una capacitat única d'atac, en la qual podia incrementar el volum del esòfec expandint els seus costelles cervicals, creant un buit. Es creu que açò era aixina degut a que cada una de les vèrtebres cervicals tenia pronunciats processos travessers per a fixació dels músculs i que totes les costelles cervicals s'articulaven prop de l'extrem anterior de la vèrtebra cervical. Esta acció també hauria evitat que Dinocephalosaurus creara una ona de pressió que alertaria als peixos de que estaven sent atacats. Dinocephalosaurus va poder llavors agarrar els seus assuts i sostindre-les dins de les agudes dents de les seues mandíbules. Es creu que este reptil s'engolia als seus assuts sancers.

Una hipòtesis alternativa va ser proposta en 2005 per David Peters i colegues. Ells varen notar que vàries formes relacionades sense adaptacions aquàtiques tenien costelles cervicals similars, lo que proveïx un sistema de soport passiu per al coll allargat. Peters i colegues varen afirmar que Dinocephalosaurus capturava als seus assuts esperant en les aigües poc profundes térboles, i després alçant ràpidament el seu cap i coll per a atacar als peixos que passaven sobre ell. Ells varen concloure que Dinocephalosaurus era com molt un mal nadador, senyalant que el seu tors extremadament ample i aplanado, el seu cràneu en ulls en la part alta de cap i el seu hocico curvat cap a dalt són indicadors d'un estil de caça a l'aguaite.