Dinomischus

Dinomischus

Dinomischus (del gr. digues-nos, «copa» i mischos, «talle») és un gènero extint d'animals del periodo Cámbrico. Era un organisme sésil d'al voltant de 20 mm de tamany, unit al substrat marí a través d'un talle. Provablement era un organisme filtrador.

Descobriment i investigació

Va ser descobert en les primeres excavacions en l'esquisto de Burgess, realisades pel paleontòlec Charles D. Walcott en la década de 1910, pero no va ser fins a en 1977 que Simon Conway Morris va descriure a l'animal.

Posteriorment es varen trobar dos espècimen més, arreplegats per expedicions dels equips d'Harvard i del Museu Real de Ontario, lo que va permetre produir una reconstrucció. Des de llavors atres eixemplars han segut trobats en jaciments de China, específicament en els esquistos de Maontianshan, Chengjiang.

Morfologia

La morfologia de Dinomischus consistia en un cos de simetria radial en forma de cáliz, rodejat de 18 estructures en forma de pétal denominades «bràctees», en referència a un tipo de full que posseïxen certes plantes. El cos es troba unit al fondo marí a través d'un talle prim que finalisava en una estructura bulbosa, la qual servia de fixació al substrat. Les 18 bràctees representaven al voltant de 2/3 de la llongitut del cáliz. La base del cáliz consta d'una estructura cònica de soport en l'interior del qual s'estagen uns elements interpretats com l'aparat digestiu de l'animal, composta per un chicotet sac estomacal seguit d'un intestí en forma de "O".

No obstant nous estudis des de 2019 han redefinit la morfologia de Dinomischus, en particular per més eixemplars millor conservats ara s'interpreta com un organisme semblat a un pòlip en una única obertura en un sistema digestiu tancat en lloc d'un tubo digestiu en forma de "O", perdent la seua afinitat en entoproctos.