Esquistos de Maotianshan
Els esquistos de Maotianshan són una formació geològica del Cámbrico Inferior en una antiguetat de 522 Ma, que està situada en la província chinenca de Yunnan, prop de Kunming. També es coneixen com biota de Chengjiang. Prenen el seu nom del tossal de Maotianshan (en chinenc tradicional i en chinenc simplificat: 帽天山. En pinyin: Màotiānshān).
Descripció
[editar | editar còdic]Els esquistos de Maotianshan formen part de la secció de Qiongzhusi del membre Yu'anshan de la formació de Heilinpu, i comprén un gran aflorament d'estrats arcillosos, d'uns 50 metros de gruixa. El jaciment s'estén per decenes de mils de quilómetros quadrats de la província oriental de Yunnan, i per lo tant la biota de Chengjiang es coneix de vàries localitats de la regió, encara que conserva el nom de la localitat de la seua primera troballa. Una d'estes localitats, cridada Eriacun, conserva els fòssils de vertebrats més antics coneguts en el món.
Les troballes de Chengjiang són extremadament variats, incloent multitut d'organismes blans perfectament conservats en forma fòssil, formant un jaciment fosilífero de gran importància. De fet, una de les característiques més sobreixents dels esquistos de Maotianshan és que conserven numerosos teixits blans fosilizados, proporcionant molta informació de gran interés perque les parts blanes dels organismes fosilizan en molta major dificultat que les dures.
En el periodo Cámbrico, quan estos sediment varen ser depositats,[1][2] esta secció de la replanell de Yangtze es trobava en la zona equatorial. Les troballes d'alguns braquiópodos, aixina com el contingut estomacal d'alguns animals que s'alimentaven de fango, indiquen que es tractava d'una mar càlida en un fondo fangoso.
Estos esquistos varen ser descoberts sobre 1984 per Xianguang Hou i els seus fòssils han segut estudiats tant per paleontòlecs chinencs com a occidentals. Els esquistos contenen una fauna molt variada i prou ben conservada, incloent molts dels tàxons que es troben en l'esquisto de Burgess, en la Columbia Britànica, o l'esquisto de Emu Bay, en Austràlia.
La biota de Chengjiang és un jaciment molt sobreixent, no només com a conseqüència de la diversitat i la seua primerenca aparició en el registre fòssil, sino també considerant l'exquisita calitat de preservació dels seus eixemplars. Oferix una oportunitat única per a extraure coneiximents sobre estes interessants criatures tan pròximes a la radiació inicial de la vida en lo que hui es coneix com l'explosió cámbrica. Com a conseqüència, es considera un dels jaciments fòssils més importants trobats en el XX. Pel seu valor irremplazable per a la ciència, en 2001 la Biota de Chengjiang va passar a integrar la primera llista de la classe A de els Parcs Geològics Nacionals de China i s'està considerant la seua inclusió en el Patrimoni Natural Mundial.
Chengjiang és un districte pobre en térmens econòmics, pero que posseïx rics depòsits de fosfat que precisament es troben per damunt i per baix d'esta formació de esquistos. En 2003, l'explotació dels depòsits de fosfat varen supondre 2 /3 dels ingressos del districte. Evidentment, l'explotació dels fosfat posa en risc el jaciment fosilífero. Es generen tensions entre conservació i desenroll econòmic que s'espera que es puguen resoldre en un adequat equilibri entre abdós.[3]
Ademés de Anomalocaris, Opabinia, Hallucigenia, i moltes atres espècies, ben conegudes ya pel esquisto de Burgess, els esquistos de Maotianshan inclouen a lo manco quatre possibles tipos de cordados, dels quals semblen peixos autèntics: Haikouella, Haikouichthys, Yunnanozoon i Myllokunmingia. També existix una gran cantitat d'organismes com trilobites, braquiópodos, o esponges.
En febrer de 2011, la revista Nature reporta la troballa en estos esquistos d'una nova espècie d'extraordinari interés: es tracta de Diania cactiformis, un lobópodo que podria contindre les claus de l'orige dels artròpodes, que en l'actualitat constituïxen el tàxon més divers del planeta.[4]
Els esquistos de Maotianshan han donat clares evidències d'una explosió cámbrica en l'aparició d'un gran número d'estructures corporals molt diferents en un espai de temps asombrosamente curt.[3]
La fauna de Chengjiang és bàsicament bentónica. S'han conservat pocs animals que vivien en nivells superiors al fondo marí, tal volta perque varen poder escapar a les periòdiques tormentes que originaven corrents fangosas que se supon que varen enterrar els espècimen que varen quedar fosilizados. Molts d'ells varen ser arrastrats per estes corrents, com va succeir en numeroses esponges i cucs, mentres que uns atres varen permanéixer fixos en el lloc en el que havien vixcut, com succeïx en els braquiópodos.
De les més de 100 espècies d'organismes s'han descrit ací, aproximadament el 65% són artròpodes. Entre ells, abunda un chicotet bivalvat conegut com Bradoriids, en exoesquelet flexible. Entre els pocs artròpodes (el 3%) de Chengjiang en exoesquelets o closques dures es troben els trilobites. No obstant, la majoria dels artròpodes del Cámbrico primerenc tenien exoesquelets relativament flexibles, no mineralizados, similars als dels insectes de hui en dia. Els òrguens digestius plens de fango d'alguns artròpodes indiquen que la seua alimentació consistia en deglutir fango per a digerir els nutrients que es trobaven en el mateix, com succeïa en Fuxianhuia protensa. Uns atres, com l'enorme Anomalocaris saron eren depredadors actius que nadaven lliurement.
Els escassos artròpodes de closca dura, els trilobites estan representats per Eoredlichia, Kauyangia i Yunnanaocephalus. S'han trobat eixemplars de tots estos gèneros en chafades de pates, antenes, i atres detalls.
Les esponges o Porifera són el segon grup més divers despuix dels artròpodes, sent les demosponjas (esponges tubulars) el tipo dominant. Alguns eixemples són Leptomitus, Leptomitella i Choialla. També hi ha hexactinélidas (esponges de cristal), encara que són molt més rares. Haliochondrites i Quadrolaminella són eixemples d'este tipo.
Els cucs estan representats per numerosos eixemplars en la biota de Chengjiang. El gènero Cricocosmia, que té una llarga probòscide armada en espines, tendix a adscriure's al phylum Nematomorpha. També hi ha científics que encaixen este gènero entre els priapúlidos, i encara uns atres en els paleoescolécidos, lo que indica que la sistemàtica dels components d'esta fauna està encara en una etapa molt preliminar.
Atres eixemples són Maotianshania i Paleoscolex. Els priapúlidos, que eren un component comú de les fauna del Cámbrico marí del món. Estan representats ací per Paleopriapulites, Acosmia, Paraselkirkia, entre uns atres.
El phylum Chordata és que al que pertanyen tots els vertebrats. En la biota de Chengjiang es troben interessants eixemples se de ells. De fet són els vertebrats més antics coneguts en el món. D'ells, el més famós és Myllokunmingia, descobert en 1999. Es coneixen uns 500 eixemplars. La majoria mostren paquets musculars en V o en forma de W, sí com l'aleta dorsal. En l'extrem anteroventral del tronc hi ha un conjunt de sis o sèt brànquias plumosas que contenen filaments branquiales. Totes estes característiques distinguixen a este tàxon com un vertebrat en provables afinitats en les lampreas de hui en dia.
Es coneixen també varis tàxons enigmàtics. Per eixemple, Allonia, que és un chancelloriideo que es va interpretar inicialment com una esponja, encara que per a atres investigadors té afinitat en els tunicados i per a uns atres en els halkeriidos. Batofasciculus, en forma globular en una punta, constituïx un verdader misteri. Dinomischus s'assembla molt a un típic crinoideo, pero la majoria d'investigadors no estan segurs de la seua posició taxonómica. Eldonia dona lloc a una nova classe: Eldonoidea. Es tracta d'un gènero que es veu en freqüència en la biota, a voltes associat a diverses espècies. Inicialment es va descriure com un nou gènero, pero va passar a adscriure's a este gènero ya conegut dels esquistos de Burgess. La seua forma medusoide sugerix que Eldonia va ser un animal pelágico, pero atres investigadors han advocat per una existència totalment diferents: un organisme bentónico, adherit al fondo, pel que es desplaçava pasivamente.
Alguns dels membres més inusuals de la fauna són els lobópodos, que s'han conegut generalment com "cucs de vellut". Els seus cossos vermiformes tenen apèndixs, d'ahí l'atre nom comú de "cucs en pates". La majoria dels lobópodos fòssils marins són del Cámbrico. Sèt gèneros provenen del Cámbrico de la província de Yunnan, lo que fa d'ella és la font més rica d'estes rares criatures. Són Luolishania, Paucipodia, Cardiodictyon, Hallucigenia (també trobat en el jaciment de Burgess), Microdictyon i Onychodictyon, als que en 2011 s'afig un nou gènero, Diania.
Llista de gèneros trobats en els esquistos de Maotianshan
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Biota de Chengjiang.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gondwana Research.14(1-2)
- 255–262.doi:10.1016/j.gr.2007.06.008.(- en anglés)
- ↑ Paleontological Journal.42(4)
- 441–446.doi:10.1134/S0031030108040151. - (en anglés)
- ↑ 3,0 3,1 http://www.fossilmall.com/science/sites/chengjiang/chengjiang.htm
- ↑ Liu, J. et al.(2011). «An armoured Cambrian lobopodian from China with arthropod-like appendages». Nature, 470: 526–530 - (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esquistos de Maotianshan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.