Diospyros australis
Diospyros australis és el més austral dels 450 ébanos i persimones.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un arbust o arbre menut que creix en el bosc plujós de l'est d'Austràlia. El seu hàbitat és una varietat de diferents formacions de selves i boscs humits, no obstant no li'l veu en freqüència en els boscs frescs. El ranc de la seua distribució natural és des de Durras Lake (35°S) prop de Batemans Bay en el surest de Nova Gales del Sur, fins a la localitat de Atherton (17°S) en el tròpic de Queensland.
Noms comuns inclouen ciruelo negre (black plum), persimón groc (yellow persimmon) i ciruelo gris (grey plum); o Booreerra pels aborigen.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre menut atractiu, rarament alcança una altura de 20 metros i un diàmetro del tronc de 25 cm. El fullage teñir de groc i les bayas negres fan la seua identificació relativament fàcil.
La base de l'arbre no està rebordeada ni eixamplada. La corfa en el tronc cilíndric és gris o negruzca, en arrugues, abolladuras i llínees. Els fulls són grocs o vert groguenques en el envés en una prominent vena central. Els fulls són alternats, planes, en les vores planes, elíptiques o oblongas de 4 a 10 cm de llarc. Els tallos dels fulls medixen de 2 a 5 mm de llarc.
Les flors apareixen entre octubre i decembre; són de color vert cremoso i tenen 4 pétals. Les flors femenines són més grans que les masculines.
El frut madura entre els mesos de febrer a juliol, És una baya negra brillosa elíptica de 12 a 20 mm de llarc. Al voltant de la base de baya hi ha quatre o, a voltes, cinc sàpia-hos verdes lobulados. Hi ha una sola llavor en cada frut, rodejada per un arilo comestible rosa.
La germinació de la llavor fresca és llenta pero confiable. Despuix de tres mesos, germinen la majoria de les llavors.
Usos
[editar | editar còdic]Les bayas són comestibles, similars a prunas, i s'utilisen en el menjar bush food.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Diospyros australis va ser descrita per (R.Br.) Hiern i publicat en Transactions of the Cambridge Philosophical Society 12: 54. 1873.[1]
Diospyros: nom genèric que prové de (διόσπυρον) del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra", "blat" per lo que significa originalment "gra o frut de Zeus". Els autors de l'antiguetat varen usar el vocablo en sentits diversos: Teofrasto menciona un diósp¯yros –un arbre en menuts fruts comestibles de huesecillo dur–, el que segons sembla és el almez (Celtis australis L., ulmáceas), i Plinio el Vell (27.98) i Dioscórides ho varen usar com un atre nom del grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = #sement, llavor, i que habitualment s'identifica en el Lithospermum officinale L. (boragináceas). Linneo va prendre el nom genèric de Dalechamps, qui va cridar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[2][3]
australis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en el sur.[4]
- Annona microcarpa Jacq.
- Cargillia australis R.Br.
- Diospyros cargillia F.Muell.
- Diospyros microcarpa (Jacq.) Gürke
- Maba cargillia F.Muell.[5]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diospyros australis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de giner de 2014.
- ↑ Michael L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
- ↑ Diospyros en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Diospyros australis en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Floyd, A.G., Rainforest Trees of Mainland South-eastern Austràlia, Inkata Press 1989, ISBN 0-909605-57-2 page 107
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Diospyros australis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.