Anar al contingut

Diospyros lotus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Diospyros lotus 01.jpg
Diospyros lotus (Diospyros lotus)

Diospyros lotus és una espècie selvada del gènero Diospyros àmpliament cultivada. És originària del surest d'Europa i fins a la zona subtropical del suroest d'Àsia. És una de les plantes cultivades des de més antic.


Distribució i ecologia

[editar | editar còdic]

L'espècie s'estén des de l'oest d'Europa fins a l'est d'Àsia. En l'antiga Grècia se li coneixia com «la fruta dels deus», o a sovint citat com a «dolç de la naturalea» o Deu pyros (lliteralment ‘el blat de Zeus’), d'ahí prové el nom científic del seu gènero. En anglés se li crida Dona't-plum (‘dátil-pruna’) a la seua volta derivat del persa, en que es denomina khormaloo خرمالو també en el mateix significat, pel sabor dels seus fruts que recorden a estes dos frutes.

S'ha sugerit que la seua fruta podria ser el loto mencionat en l'obra clàssica la Odissea: «Els varen donar a menjar loto, i quants provaven el frut del mateix, dolç com la mel, ya no volien dur notícies ni tornar-se; abans desijaven permanéixer en els lotòfecs, menjant loto».[1][2]

L'arbre creix en les zones baixes i miges de les zones de montanya, en el Caucas normalment fins a uns 600 m d'altitut. En Àsia Central aplega fins als 2000 m. No és exigent en la calitat del sol a on es desenrolla, pot créixer en pendents rocoses, pero requerix llocs solejats, sol tindre els troncs nets de branques.

Es cultiva dins dels seus llímits naturals de distribució aixina com també en EE. UU. i el nort d'Àfrica.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de fins a 30 m d'altura en una corfa que cau segons va envellint. Els fulls són lluents, coriáceas, de forma ovalada en extrems puntaguts, d'entre 5 i 15 cm de llarc i uns 6,3 cm d'ample. Les flors són menudes i de color verdoso, que florixen entre juny i juliol en l'hemisferi nort. Els fruts són bayas en carn sucosa, groc quan madura, d'1-2 cm de diàmetro. Les llavors tenen la pell fina i un endospermo molt dur.

Els seus fruts són comestibles contenint grans cantitats de sucres, àcit málico, i vitamines. Es consumix en fresca o com a fruta desecada. Al desecarla i congelar els fruts el seu astringencia desapareix.

També s'utilisa com portainjerto en el cultiu del caqui.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Diospyros lotus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1057. 1753.[4]

Etimologia

Diospyros: nom genèric que prové del grec διόσπυρον, un compost de Διός ‘de Zeus’ i πυρός ‘blat, gra’, per lo que significa originalment "blat de Zeus". Els autors de l'antiguetat varen usar el vocablo en sentits diversos: Teofrasto menciona un dióspyros –un arbre en chicotets fruts comestibles de huesecillo dur– que, segons sembla, és l'almez (Celtis australis L., ulmáceas); Plinio el Vell[5] i Dioscórides ho varen usar com un atre nom del grec lithóspermon (de λίθος líthos ‘pedra’ i σπέρμα spérma ‘llavor’), que habitualment s'identifica en el Lithospermum officinale L. (boragináceas). Linneo va prendre el nom genèric de Dalechamps, qui va cridar al Diospyros lotus «Diospyros o fava grega, de full ample».[6][7]

lotus: epítet

Sinonímia
  • Dactylus trapezuntinus Forssk.
  • Diospyros calycina Dippel
  • Diospyros mediterranea Oken
  • Diospyros microcarpa Siebold
  • Diospyros umlovok Griff.[8]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Castellà: guayacana, guayacán africà (2), lodoñero, lodoñero africà, loto africà, pal sant (4), arbre de Sant Andrés (la sifra entre paréntesis indica la freqüència d'us del vocablo en Espanya),[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Homero. .
  2. (2017).«Una reflexió entorn a la flora, vegetació i etnobotánica en Homero».Gayana Bot.Universitat de Chile.(74 (1))
    213,219.ISSN 0016-5301.Consultat el 28 de juny de 2020.
  3. [enllaç trencat]
  4. «Diospyros lotus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de giner de 2014.
  5. Plinio el vell. .
  6. «Diospyros sive Faba Graeca, latifolia». Charters, Michael L.. [1].
  7. Diospyros en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
  8. Diospyros lotus en PlantList
  9. «Diospyros lotus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 8 de giner de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1996) C. I. Wu, P. H. Raven i D. I. Hong (ed.). , Beijing i St. Louis: Science Press & Missouri Botanical Garden Press, pp. 1–387.
  • (1980-2005) , Karachi: University of Karachi.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons