Anar al contingut

Dipetalogaster maxima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dipetalogaster maxima (Dipetalogaster maxima)


Dipetalogaster maxima, també coneguda com Dipetalogaster maximus (p. eix.[1] i[2]), és una espècie d'insectes hematófago de la subfamília Triatominae, dins de la família de les chinches assessines (Reduviidae).[3] Dipetalogaster maxima és l'espècie de triatomino més gran del món i la seua distribució es troba llimitada a l'estat mexicà de Baixa Califòrnia Sur.[4] Esta espècie s'ha recolectat principalment emergint de clavills i baix de roques en hàbitats selváticos i peridomésticos.[4] Este insecte és considerat el transmissor més gran de la malaltia de Chagas.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Dipetalogaster maxima és un insecte hematófago que normalment viu en clavills de roques, a on normalment s'alimenta de la sanc de fardachos.[1] No obstant, pel creiximent urbà en la seua àrea de distribució, esta espècie pot trobar-se en el peridomicilio i el domicili i s'alimenta comunament de la sanc d'humans i animals domèstics.[6]

L'àrea de distribució de D. maxima comprén les regions costeres occidental i sur de la Península de Baixa Califòrnia, encara que es prediu una expansió de la distribució cap al nort pel canvi climàtic.[7]


Dipetalogaster maxima és l'espècie més gran de la subfamília Triatominae, ya que els seus eixemplars poden aplegar a medir fins a 5 cm de llarc màxim. Més allà d'açò, s'assembla al més conegut Rhodnius prolixus.[6] El temps promig de desenroll és de sèt mesos en captiveri i d'al voltant d'un any en condicions naturals, resultant en una única generació per any.[4]

Dipetalogaster maxima i malaltia de Chagas

[editar | editar còdic]

Dipetalogaster maxima sol estar infectat pel paràsit Trypanosoma cruzi, actuant com a vector de la malaltia de Chagas.[1][8][9] La taxa d'infecció en el paràsit varia de 0.9 % al 7.9 % depenent l'àrea de colecta.[4][10] En contrast en este risc, individus de D. maxima conservat en laboratoris es pot utilisar per a extraure mostres de sanc d'animals a on atres métodos són estresantes o riesgosos (com en el cas de certs animals de zoològics i animals salvages), estratègia coneguda com xenodiagnóstico.[11][12]

La mordedura de Dipetalogaster és essencialment indolora per l'aparat bucal molt prim que posseïx (al voltant de 0,02 mm, molt manco que una agulla hipodérmica típica) i l'efecte anestésico de la seua saliva.[11] La sanc es pot extraure del Dipetalogaster sense matar-ho i, en poques excepcions (com en la composició dels ions sodi i potassi), no mostra diferències en comparació a la sanc extreta en métodos convencionals.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Epizootiology of Trypanosoma cruzi in Southwestern North America, Part X: The Biosystematics of Dipetalogaster maximus in Mexico (Hemiptera: Reduviidae) (Kinetoplastida: Trypanosomidae)».Journal of Medical Entomology.4(2)
    180-188.doi:10.1093/jmedent/4.2.180.Consultat el 13 d'abril de 2023.
  2. Philip DavisMarsden. Dipetalogastermaxima ou D. maximus com a agent no xenodiagnóstico. Revista dona Sociedade Brasileira de Medicina Tropical 19:'205-207, Out-Dez, 1986.
  3. (1986).«The Triatominae of South America: A check list with synonymy».Bulletin of the Society for Vector Ecology.11(2)
    199–208.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Life History Data ofDipetalogaster maxima(Hemiptera: Reduviidae)».Journal of Medical Entomology.59(5)
    1519–1524.ISSN 0022-2585.doi:10.1093/jme/tjac095.Consultat el 2024-04-30.
  5. «Apuntes per a l'història de la enfermedadde Chagas en Mèxic».Bolletí Mèdic de l'Hospital Infantil de Mèxic.ISSN 1665-1146.Consultat el 29-04-2024.
  6. 6,0 6,1 (2011).«Insight into the salivary transcriptome and proteome of Dipetalogaster maxima».J. Proteome Res..10(2)
    669–679.doi:10.1021/pr100866h.
  7. «Potential distributions of the parasite Trypanosoma cruzi and its vector Dipetalogaster maxima highlight areas at risk of Chagas disease transmission in Baixa Califòrnia Sur, Mexico, under climate change».Medical and Veterinary Entomology.36(4)
    469–479.ISSN 0269-283X.doi:10.1111/mve.12591.Consultat el 2024-04-30.
  8. (1982).«Growth and development of two Trypanosoma cruzi clons in the arthropod Dipetalogaster maximus».The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene.31(2)
    259–262.doi:10.4269/ajtmh.1982.31.259.
  9. (2003).«Infection rates in Dipetalogaster maximus (Reduviidae: Triatominae) by Trypanosoma cruzi in the Cape Region, Baixa Califòrnia Sur, Mèxic».Journal of Medical Entomology.40(1)
    18–21.doi:10.1603/0022-2585-40.1.18.
  10. «Infection Rate of Trypanosoma cruzi (Trypanosomatida: Trypanosomatidae) in Dipetalogaster maxima (Hemiptera: Reduviidae)».Journal of Medical Entomology.59(1)
    394–399.ISSN 0022-2585.doi:10.1093/jme/tjab147.Consultat el 2024-04-30.
  11. 11,0 11,1 11,2 (2012).«Less invasive blood sampling in the animal laboratory: clinical chemistry and haematology of blood obtained by the Triatominae bug Dipetalogaster maximus».Laboratory Animals.46(2)
    136–41.doi:10.1258/la.2011.011063.
  12. «Dipetalogaster maxima or D. maximus as a xenodiagnostic agent».Revista dona Sociedade Brasileira de Medicina Tropical.19(4)
    205–207.ISSN 0037-8682.doi:10.1590/S0037-86821986000400001.Consultat el 2024-04-30.