Rhodnius prolixus
Rhodnius prolixus és una espècie d'insecte hematófago, que pertany a l'suborden heteróptera, subfamília triatominae. Esta espècie d'interés sanitari, és el segon vector de major importància de la malaltia de Chagas (després de Triatoma infestans) i se li crida vulgarmente chipo o chiulet, especialment en Veneçola i Colòmbia.
Biogeografía i hàbitat
[editar | editar còdic]R. prolixus s'ha adaptat eficientemente a l'hàbitat del domicili humà en el nort de Sudamérica (Perú, Colòmbia, Veneçola, Equador, Brasil, Bolívia, Guyana, Guyana Francesa, Surinam i Trinitat i Tobago) a on també existixen poblacions selvades; la seua distribució comprén igualment América Central (Panamà, Costa Rica, El Salvador, Hondures,(actualment erradicat), Guatemala i Mèxic) a on és exclusivament domèstic.
Este insecte té un ranc d'ecotipos ampli, especialment sabanas i peu de monts (500 a 1.500 m s. n. m.) a on la humitat és variada i les temperatures oscilen entre 16 i 28 °C. Els R. prolixus selváticos, com virtualment tots els membres de la tribu Rhodninni, viuen primordialmente en arbres de palma i tenen diversos hostes incloent aus, rosegadors, marsupials, pereóss i reptils.
Rhodnius prolixus com a model d'estudi en fisiologia d'insectes
[editar | editar còdic]Per l'importància sanitària de R. prolixus i la facilitat en que s'crío en condicions de laboratori, este insecte ha servit per decenes d'anys com a model de diversos estudis bioquímics, moleculars, fisiològics i de comportament. Justament, donada la seua facilitat per a estandardisar els individus en laboratori, Sir Vincent Wigglesworth, va anar un entomólogo anglés que va realisar numerosos treballs pioners a lo llarc de la seua vida que expliquen la fisiologia de R. prolixus. Entre els més destacats es troben els que detallen els mecanismes de regulació del creiximent i la muda, el desenroll i la relació d'estos events en l'ingesta de sanc.[1][2] Va ser en esta espècie que es descriu per primera volta l'existència i funcionament de la Hormona jovenil d'insectes i la seua importància en els cicles de vida. Més encara, l'accés al genoma d'este insecte ha incrementat encara més la seua importància com a model d'estudi.[3]
Fossulae spongiosae
[editar | editar còdic]R. prolixus i atres membres de la tribu Rhodninni, a diferència d'atres triatominos, conten en almohadillas adhesives en les seues pates davanteres (fossulae spongiosae) que els permeten trepar per superfícies planes, una adaptació molt convenient per a triatominos que s'han adaptat a viure en els arbres; de fet T. infestans i atres espècies que viuen entre les roques o atres hàbitats no arbòreus no conten en esta adaptació.[4]
Semblat en R. robustus
[editar | editar còdic]Donat la semblança morfològica de R. prolixus en R. robustus, diversos estudis han debatut la seua divergència d'este últim com a espècie. No obstant existixen marcades diferències genètiques, fisiològiques i de comportament que permeten considerar a estes dos espècies com a poblacions que cursen vies evolutives distintes. La diferència més rellevant des del punt de vista epidemiológico és que R. robustus no s'adapta tan fàcilment com a R. prolixus al domicili humà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. journals.biologists.com. Consultat el 2023-04-08.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. journals.biologists.com. Consultat el 2023-04-08.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.112(48)
- 14936–14941.ISSN 1091-6490.doi:10.1073/pnas.1506226112.Consultat el 2023-04-08.
- ↑ Proceedings: Animal Sciences.89(5)
- 457–466.ISSN 0253-4118.doi:10.1007/BF03179132.Consultat el 2023-04-08.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aldana I, Lizano I, Rodriguez M, Valderrama A (2001) Alimentació i defecación en triatominos del gènero Rhodnius (Hemiptera: Reduviidae) alimentats en sanc humana. Rev Biol Trop 49:693-5
- Aldana I, Otálora F, Abramson CI (2005) A new apparatus to study behavior of triatomines under laboratory conditions. Psychol Rep 96:825-32
- Brenner RR, Stoka AM (1987) Chagas’ disease vectors. I, II and III. CRC Press. Boca Rata
- Dujardin JP, Shcofield CJ, Panzera F (2000) Els vecteurs de la maladie de Chagas: recherches taxonomiques, biologiques et génétiques. Academie Royale dones Sciences d'Ultre-Mer. Belguium.
- Lent H, Wygodzinsky P (1979) Revision of the Triatominae (Hemiptera, Reduviidae), and their significance as vectors of Chagas disease. Bull Am Mus Nat Hist 163:123–520
- Schofield CJ (1994) Triatominae: biology & control. Eurocommunica Publications. West Sussex. UK 80 pp.
- Villegas J, Feliciangeli MD, Dujardin JP (2002) Wing shape divergence between Rhodnius prolixus from Cojedes (Veneçola) and Rhodnius robustus from Merida (Veneçola). Infect Genet Evol 2:121-8
Vore també
[editar | editar còdic]- Malaltia de Chagas-Mazza
- Trypanosoma cruzi
- Triatominae
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhodnius prolixus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.