Triatoma infestans

Triatoma infestans (Triatoma infestans)

Triatoma infestans és un insecte heteróptero de la família Reduviidae. És hematófago i considerat un dels vectores responsables de la transmissió del protozoo Trypanosoma cruzi (T. cruzi) que pot ocasionar la malaltia de Chagas. Se li denomina chiulet (en Colòmbia), vinchuca o chichã guazú (en Paraguay), vinchuca (en Argentina, Chile, Uruguai i Bolívia), chipo (en Veneçola), chirimacha i lavandera (en Perú), chinchorro (en Equador), chinche besadora (Mèxic), ademés de barbeiro palança, percevejo-do-sertão (Brasil), entre atres noms coloquials que compartix en atres espècies de triatominos.

Este insecte es troba majorment domiciliat i peridomiciliado, lo que ho convertix en un vector d'importància epidemiológica.

L'hoste natural de T. infestans provablement ha segut des de fa millons d'anys la cobaya (Cavia porcellus). En Perú, la cobaya s'ha reconegut com un important reservorio de Trypanosoma cruzi, el paràsit causant de la malaltia de Chagas, i causant de gran cantitat d'infeccions per T. infestans per la seua àmplia presència com a animal domèstic. En Bolívia s'ha observat a T. infestans fora del domicili humà, associat a cobayas selvats. No obstant, s'alimenta principalment a conte del ser humà, i donada la seua àmplia distribució geogràfica i capacitat d'adaptar-se a viure en zones domiciliessis i peridomiciliares, esta espècie és la major causant de casos d'infecció en Amèrica del Sur.

No es deu confondre en la chinche de llit, un atre hemíptero hematófago pertanyent a la família Cimicidae, també vector del Trypanosoma cruzi.

Distribució

T. infestans és una espècie endèmica del Con Sur Americà, a on hi ha una transmissió activa del paràsit Trypanosoma cruzi, i a on es presenten nous casos d'infecció cada any. L'insecte habita en zones seques i càlides, principalment en Argentina, Chile, Uruguay, Paraguay, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia i Brasil. És possible trobar-la en el 70% del territori argentí, des del llímit nort, fins a la província del Chubut, i un 50% del territori bolivià, en les regions de clima sec i càlit. En les regions de Cochabamba i Chuquisaca de Bolívia, la vinchuca és responsable d'una de les més altes prevalences del continent americà. Estes regions bolivianes són considerades el lloc d'orige i epicentre de dispersió de T. infestans.

Hàbitat

Li la classifica com una espècie domèstica i peridoméstica, per la seua capacitat per a colonisar fàcilment la vivenda. En preferència habita vivendes en parets sense reboçat, sostres de palla no alisados, i en llocs pròxims al domicili, com galpones, gallinero i/o corrals d'animals. No obstant, també es poden trobar eixemplars d'este insecte en vivendes de rajoles en #reboçat, sempre i quan trobe refugis per a amagar-se (quadros, roba apilada, etc.). Algunes causes principals de el "transport passiu" d'esta espècie poden deure's: a) a que les persones viagen a zones endèmiques del vector i poden transportar-ho inadvertidamente en el seu equipage o robes; i b) pel transport i acumulació de materials com quebracho, llenya, etc., provinents d'eixes zones.

Característiques

Cicle de vida i Morfologia

De la mateixa manera que el restant de triatominos, esta espècie presenta diferents formes d'acort a l'etapa de creiximent en que es troba (exopterigotas hemimetábolos), en un tamany que evoluciona des dels 2 mm (ou) fins als 2 cm o 3 cm en l'estat adult. Des de que ix de l'ou fins que alcança l'estat adult (formes aladas), pansa per cinc etapes de creiximent (estats ninfales), en canvis graduals de tamany i sense ales. Les nimfes, de la mateixa manera que els adults, són hematófagas.

Esta espècie és de color pardo negruzco, en un vorell de bandes travesseres (conexivo) que s'alternen en colors pardos i grocs. El cap és de forma esmolada en dos llaugeres protuberàncies que són els ulls; té, com tots els insectes, sis pates i un parell d'antenes. El seu cos és chato, pero quan s'alimenta el seu abdomen s'unfla i s'alcen les seues ales, que normalment estan plegades. Esta espècie es caracterisa per tindre pates obscures, llevat el trocànter i la base dels fèmurs que són clars.

Fisiologia i comportament

Esta espècie pot desenrollar-se en zones de temperatures fredes del sur d'Argentina i Chile. No obstant, és un insecte que predomina en climes càlits i secs, i pels seus hàbits domiciliaris, l'ambient més propici per al seu desenroll és el de la vivenda. Per lo tant, la tibieza de les habitacions favorix la seua supervivència.

No és comú vore-ho durant les hores del dia ya que es tracta d'un insecte d'hàbits nocturns, preferentment a partir de la mijanit i durant la matinada, per ad açò té una vista especialisada. Durant les hores diürnes la vinchuca permaneix amagada.

La resistència al dejuni d'este insecte és molt gran. La nimfa de quint estadi (estadi previ a l'adult) soporta més de 6 mesos de dejuni. Es diu que en certs casos, menja atres insectes paràsits, com la puça.

De la mateixa manera que Rhodnius prolixus, T. infestans servix com a model d'innumerables estudis fisiològics i de comportament, per la facilitat de la seua crío.

Malaltia de Chagas

Artícul principal → Malaltia de Chagas.

La malaltia de Chagas es manifesta en les zones més empobrides d'Amèrica Llatina. Inclou a varis components: el paràsit, com a responsable de la patologia; el vector, que no és una atra cosa que l'insecte (els denominats Triatominos); i el hospedante, que pot ser qualsevol mamífer, inclós el ser humà. L'hàbitat de les vinchucas té que reunir determinades condicions, com a vivendes en rajaduras en les parets, sostres de palles o fanc, a on generalment anidan.

Les espècies de vinchucas són més d'un centenar, encara que bàsicament poden reduir-se a quatre les que tenen importància epidemiológica. En Argentina predomina l'anomenada T. infestans.

Transmissió de la malaltia de Chagas en ser humà

Una de les característiques d'este insecte és que no deposita el paràsit en el teixit humà, sino que, en picar a una persona i succionar la sanc, generalment de sectors propencs a la boca com els llavis, el seu intestí s'unfla i l'obliga a defecar, depositant paràsits en la pell de la seua víctima. Per la picazón, les persones es rasquen, i són elles mateixes les que incorporen el paràsit en els teixits per mig d'esta acció. Este model de transmissió vectorial va ser preponderant en tota Amèrica Llatina fins a la década del 80.

Control

S'han realisat estudis per a intentar eliminar el vector de domicilis i peridomicilios de zones rurals en el nort d'Argentina. L'us d'insecticida ha disminuït momentàneament el número de triatominos, ya que les estructures peridomiciliares, principalment aquelles associades en el criadero de gallines, actuen com a focs residuals per a la reinfestación de T. infestans. La baixa eficàcia dels insecticida utilisats s'ha atribuït a la falta d'acció ovicida, i la degradació i el llavat dels insecticida utilisats, aixina com la presència de gran cantitat de possibles hospedadores en els animals domèstics. A la seua volta, els piretroides generen canvis en els cicles biològics de les vinchucas i les fan resistents als mateixos, convertint a l'estratègia de control molt ineficiente.

Galeria d'imàgens

• 
  Detall d'ous ya eclosionados
• 
  Primeres etapes de desenroll de T. infestans
• 
  Nimfa de Triatoma infestans alimentant-se.
• 
  Detall de l'ull de Vinchuca
• 
  Adult, vista dorsal

Vore també

• Malaltia de Chagas-Mazza
• Trypanosoma cruzi

Principals triatominos que afecten en ser humà:

• Triatominae
  • Rhodnius prolixus
  • Triatoma dimidiata
  • Triatoma brasiliensis
  • Panstrongylus megistus

Bibliografia

• Bastien WJ (1998). The kiss of death: Chagas' disease in the Americas. The University of Utah Press. Salt Lake City.
• Brenner RR, Stoka AM (1987) Chagas’ disease vectors. I, II and III. CRC Press. Boca Rata
• Dujardin JP, Shcofield CJ, Panzera F (2000). Els vecteurs de la maladie de Chagas: recherches taxonomiques, biologiques et génétiques. Academie Royale dones Sciences d'Ultre-Mer. Belguium.
• Lent H, Wygodzinsky P (1979). Revision of the Triatominae (Hemiptera, Reduviidae), and their significance as vectors of Chagas disease. Bull Am Mus Nat Hist 163:123–520
• Reisenman CE, Insausti TC, Lazzari CR (2002). Light-induced and circadian changes in the compound eye of the haematophagous bug Triatoma infestans (Hemiptera: Reduviidae). The Journal of Experimental Biology 205:201–210
• Schofield CJ (1994). Triatominae: biology & control. Eurocommunica Publications. West Sussex. UK 80 pp.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Triatoma infestans.

• Estudi de la vinchuca en l'Universitat Nacional de Còrdova per a combatre el mal de Chagas