Discurs de metafísica

El Discurs de metafísica (en francés: Discours de métaphysique) és un breu tractat de Gottfried Leibniz escrit en 1686 en el que desenrolla una filosofia sobre la substància física, el moviment i la resistència dels cossos, i el paper de Deu en l'univers. És un dels pocs texts que presenta de forma consistent la primera filosofia de Leibniz.

Contingut

El Discurs està estretament relacionat en la discussió epistolar que va portar a terme en Antoine Arnauld. No obstant, Leibniz es va abstindre d'enviar el text complet i va permanéixer inèdit fins a mediats de el XIX. Arnauld va rebre solament una versió abreviada en 37 punts que resumia paràgrafs complets i canalisava la seua discussió.

Les consideracions metafísiques procedixen de Deu cap al món substancial i retornen al regne espiritual. El punt de partida per al treball és la concepció de Deu com «un ser absolutament perfecte» (I), que Deu és bo, pero la bondat existix independentment de Deu (un rebuig de la teoria del voluntarisme teològic) (II), i que Deu ha creat el món d'una manera ordenada i perfecta (III-VII).

En el moment de la seua escritura, el Discurs va fer la controvertida afirmació de que «les opinions de ... els filòsofs escolàstics no deuen ser totalment despreciades» (XI). Els primers treballs de la filosofia moderna durant el XVII es varen basar en el rebuig de molts dels preceptes de la filosofia medieval. Leibniz considerava els fracassos de l'escolàstica merament falta de rigor. «[Si] alguna ment cuidadosa i meditativa es prenguera la molèstia d'aclarir i dirigir els seus pensaments a la manera dels geómetras analítics, trobaria un gran tesor de veritats importants, totalment demostradores».

Leibniz va afirmar que l'omnipotencia de Deu no estava de cap manera impugnada per l'idea del mal, sino que més be l'afiança. Va respalar l'idea de que Deu va elegir el millor de tots els móns possibles. En atres paraules, Leibniz creïa que este món (o realitat) era lo millor que podia haver, tenint en conte tots els fets, no es podia imaginar un món millor, inclús si creíem que podíem pensar en alguna cosa més perfecte.

La concepció de Leibniz de la substància física s'amplia en la Monadología.

Bibliografia

• Leibniz, Gottfried Wilhelm (1918). Discourse on Metaphysics and the Monadology (en en), Prometheus Books, 1992 (publicat per primera volta per Open Court, 1902).
• Sleigh, R. C. (1990). Leibniz & Arnauld a Commentary on Their Correspondence (en en), Yale University Press. ISBN 9780300045659.