Disocactus aurantiacus
Disocactus aurantiacus, coneguda comunament com nopalillo de Jinotega,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des d'Hondures fins a Nicaragua.
Descripció
[editar | editar còdic]Disocactus aurantiacus és una espècie de cactus epífito d'hàbit colgante, que es desenrolla sobre arbres. És arbustiu, es ramifica des de la base i pot alcançar fins als 3 m de llongitut (o inclús més). Els tallos poden tindre de 2 a 5 costelles o ser aplanados en forma de full. Inicialment són erectos, encara que en el temps es tornen colgantes. Medixen fins a 1 m de llarc i tenen els màrgens dentados o lobulados.[2]
Els brots angulosos medixen d'1 a 2 cm de diàmetro i els aplanados d'1,5 a 3 cm d'ample. Sobre ells s'assenten areolas en fins a 6 espines (que poden faltar) de tipo pelut. Són de color crema, medixen fins a 1,5 cm de llongitut i poden estar separades entre sí de 4 a 7 cm de distància.[3]
Les flors són grans, apareixen de forma individual en la mitat superior dels brots i medixen de 12,5 a 15,5 cm de llarc, en fins a 10-11 cm de diàmetro. Tenen forma d'embut, estan curvades cap a dalt i són de color groc clar a taronja mig, en un llauger to magenta L'estil medix de 9 a 13 cm de llarc i la seua época de floració generalment és a finals de la primavera o principis de l'estiu.[4]
Els fruts són elipsoidales, de color vert groguenc en to rosat i de 7 cm de llarc.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Hondures fins a Nicaragua i habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, entre els 1500 i 1850 metros sobre el nivell de l'mar.[5][6]
La planta creix sobre arbres com epífita i es troba en els boscs núvols de la selva tropical. Les seues raïls s'incrusten en la corfa dels arbres hostes per a ancorar-se i fixar-se, per lo que el seu únic accés a la humitat i els nutrients prové de la pluja i els excrements que cauen des de dalt. Ademés, sempre creixen baix el dosel dels arbres i mai estan expostes al sol directe.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Heliocereus aurantiacus, publicada en 1974 pel botànic nortamericà Myron William Kimnach en la revista científica Cactus and Succulent Journal 46: 67.[7]
Més vesprada, el botànic alemà Wilhelm Barthlott va traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus aurantiacus. Va registrar estos canvis en les revista científica Bradleya 9: 87, publicada en 1991.[6]
- Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa 'dos voltes'), isos (que significa 'igual) i kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), en alusió als tallos aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- aurantiacus: epítet específic que prové de la paraula llatina aurantĭăcus (que significa 'taronja'), en alusió al color taronja de les flors de l'espècie.[9]
Usos
[editar | editar còdic]Disocactus aurantiacus es cultiva principalment com planta ornamental pels seus atractius tallos colgantes i flors cridaneres. Preferix un substrat ben drenado, similar a l'utilisat per a cactus. Requerix recs moderats, deixant que la terra se seque completament entre cada aplicació d'aigua, ya que l'excés d'humitat pot danyar-ho.
Necessita llum lluenta i indirecta. Tolera una miqueta de sol directe en les primeres o últimes hores del dia, pero una exposició prolongada al sol intens pot provocar cremades. Es desenrolla millor en temperatures càlides, entre 15 °C i 27 °C. No soporta les gelades i convé protegir-ho de la fredor. La baixa humitat ambiental resulta favorable per al seu creiximent, lo que ho convertix en una opció adequada per a interiors.
La forma més comuna de propagació és per esquejes. Per a això, es talla un segment sà del talle i es deixa secar durant uns dies abans de plantar-ho en un substrat en bon drenage.
Entre els problemes més freqüents es troben les plagues de cochinillas i àcars, per lo que revisar la planta en regularitat i assegurar una bona ventilació ajuda a previndre la seua aparició. Ademés, el rec excessiu també pot favorir infeccions per fongos.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nopalillo de Jinotega (Disocactus speciosus subsp. aurantiacus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ 2,0 2,1 «Notes on miscellaneous genera of Cactaceae».Bradleya.9(9)
- 81–92.ISSN 0265-086X.doi:10.25223/brad.n9.1991.a2.Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus lodei a new Cactaceae from Guatemala».CACTUS-AVENTURES Internationa.(104)Consultat el 3-6-2025.
- ↑ 4,0 4,1 «Disocactus Aurantiacus Plant Care & How to Grow, Water» (en en). Plantiary - Plant Identifier. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ 5,0 5,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, p. 183. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 6,0 6,1 «Disocactus aurantiacus (Kimnach) Barthlott | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Heliocereus aurantiacus Kimnach | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Disocactus aurantiacus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disocactus aurantiacus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.