Disocactus heterodoxus
Disocactus heterodoxus, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del surest de Mèxic (concretament en l'estat de Chiapas) fins al suroest de Guatemala.
Descripció
[editar | editar còdic]Disocactus heterodoxus és una espècie de cactus epífito d'hàbit colgante, que es desenrolla sobre arbres. És arbustiu, es ramifica des de la base i té la epidermis de color vert.
Els brots de la planta alcancen una llongitut de 0,5 a 1,5 m i un ample de 2 a 12 cm. Presenten una estructura segmentada de forma irregular i, en ocasions, desenrollen raïls aérees en la regió apical. Els brots jóvens mostren de 3 a 5 costelles de 5 a 7 mm de diàmetro en la seua part més ampla i posseïxen de 4 a 7 espines per areola. En contrast, els brots vells tenen de 2 a 3 costelles d'1,5 a 5,3 cm d'altura i presenten de 0 a 14 espines per areola. La superfície dels brots sol ser aplanada i lobulada, en màrgens que exhibixen formes convexas, sinuoses o ondulades.
Les areolas en els brots més vells estan separades entre sí per distàncies de 3 a 7 cm. La forma de les areolas varia de circular a elipsoide i medixen de 2 a 5 mm de diàmetro. En els brots jóvens, les areolas estan cobertes de llana de color beige o marró clar, que desapareix en l'edat. Les espines de la planta són aciculares, radials i presenten colors que van des del marró obscur fins al marró groguenc. Cada espina pot medir fins a 6 mm de llongitut i aproximadament 0,32 mm de diàmetro.
Les flors apareixen agrupades en la porció apical dels tallos, són fragants i s'òbrin durant el dia. Usualment són estretes, llaugerament zigomorfas i medixen de 8 a 15 cm de llarc. El seu pericarpelo (ovari) va d'elipsoide a llaugerament ovoide, medix de 12 a 23 mm de llarc i de 9 a 11 a mm d'ample. El tubo floral (receptàcul) és recte, encara que a voltes apareix curvat en la base, medix de 4,5 a 7 cm de llarc i és de color vert clar.
El periant presenta de 9 a 12 segments externs que medixen d'1 a 3,5 cm de llarc i són de color vert a vert clar en tons púrpura a rojosos en el marge. També té de 12 a 18 segments interns que medixen de 3,5 a 7,5 cm de llongitut i són de color roig, rosat intens o blanc-crema, donant l'apariència d'una flor rosada. Els estams tenen filaments de 3 a 6 cm de llarc de color blanc a rosat clar i en anteres de blanc-crema a rosat clar. l'estil medix de 6 a 11 cm de llongitut i l'estigma presenta de 4 a 8 lòbuls de color blanc-crema.
Els fruts són ovoides o obovoides, medixen de 7,5 a 12 cm de llarc i 4,5 a 6 cm d'ample. Tenen tubèrculs allargats que s'assemblen a costelles i són de color vert clar en madurar. Presenten areolas semicirculares d'1,2 a 2 mm de diàmetro, en llana beige i espayades unes d'atres de 10 a 20 mm. Cada una d'elles tenen de 0 a 20 espines rectes, aciculares, rígides, de 3 a 9 mm de llarc i color marró clar. En el seu interior conté polpa de color blanc-crema i llavors negres lluentes. Estes medixen fins a 2,1 mm de llarc i 1,2 mm d'ample.[1]
Variació en la coloració floral
[editar | editar còdic]Existix una àmplia variació en el patró de coloració floral de Disocactus heterodoxus, aparentment correlacionada geogràficament:[2][1]
- Les plantes en flors roges s'han observat en la regió sur, prop de la frontera entre Mèxic i Guatemala.
- Les flors blanques es presenten al noroest d'eixa regió, en tota la Reserva de la Biosfera El Triumfo.
- Les flors rosades apareixen en la zona de confluència d'abdós regions, en l'àrea de la Cordonera Pique El Loro-Paxtal i la Reserva de la Biosfera El Triumfo, pero en menor freqüència.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del surest de Mèxic (estat de Chiapas) fins al suroest de Guatemala. Concretament es troba en el surest de Sant Cristóbal de les Cases i en la Serra Mare de Chiapas, des de l'extrem noroest de la Reserva de la Biosfera El Triumfo (surest del municipi de Vila Cabirol) fins als llímits entre Mèxic i Guatemala (poblat de Niquivil i norest del Volcà Tacaná). En el cas de Guatemala, es troba en la Serra dels Cuchumatanes i en les rodalies de Nebaj.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]La planta habita principalment en el bioma tropical humit, entre els 1700 i 2883 metros sobre el nivell de l'mar. Creix sobre arbres com epífita i es troba en boscs mesófilos de montanya i boscs humits de pi-encino. Les seues raïls s'incrusten en la corfa dels arbres hostes per a ancorar-se i fixar-se, per lo que el seu únic accés a la humitat i els nutrients prové de la pluja i els excrements que cauen des de dalt. Ademés, sempre creixen baix el dosel dels arbres i mai estan expostes al sol directe.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Heliocereus heterodoxus, publicada en 1944 pels botànics nortamericans Paul Carpenter Standley i Julian Alfred Steyermark en la revista científica Publications of the Field Museum of Natural History 23: 67.[3]
Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus heterodoxus. Va registrar estos canvis en Cactus-adventures international (Almeria) 32 (1): 52 (2020 publ. 2022).[4]
- Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa 'dos voltes'), isos (que significa 'igual) i kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), en alusió als brots aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- heterodoxus: epítet específic que deriva de la paraula anglesa heterodox (que significa 'distint de l'estàndart'), en alusió al tubo de la corola d'estes plantes, que és relativament llarc en comparació a atres espècies del mateix gènero, en les quals el tubo és molt més curt.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Encara que l'espècie és abundant en la naturalea, les principals amenaces que sofrixen algunes de les seues poblacions es deuen a la pèrdua de l'hàbitat per la deforestación i fragmentació del bosc mesófilo en Mèxic i Centroamérica.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.[7] Ademés, els fruts, coneguts com "pitayas", són consumits per la població local.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Studies on Mexican Cactaceae. VII. Taxonomic Notes on Disocactus heterodoxus».Brittonia.ISSN 0007-196X.doi:10.1007/s12228-022-09732-w.Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «Zwei bermekenswerfe Farbvarianten bei Blüten von Disocactus (Nopalxochia) ackermannii (Haworth) Ralf Bauer.».Interessengemeinschaft Epiphytische Kakteen.76
- 20–23.
- ↑ «Heliocereus heterodoxus Standl. & Steyerm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-02.
- ↑ «Disocactus heterodoxus (Standl. & Steyerm.) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-02.
- ↑ «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Disocactus speciosus subsp. heterodoxus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «Plantes, plantes & més plantes: Cultiu de Epiphyllum, Disocactus, x Epicactus, Schlumbergera i similars.». Plantes, plantes & més plantes. Consultat el 2025-06-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disocactus heterodoxus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.