Anar al contingut

Disocactus speciosus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Disocactus speciosus (Disocactus speciosus)


Disocactus speciosus, coneguda comunament com pitajaya de cerro,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

Disocactus speciosus és una espècie de cactus que pot créixer tant de forma epífita (sobre arbres) com litofíta (sobre superfícies rocoses). És arbustiu, es ramifica des de la base i té la epidermis de color vert en tons rojosos. Els tallos inicialment són erectos, encara que en el temps es tornen colgantes. Medixen fins a 1 m o més de llongitut, té de 4 a 5 cm de gruixa i presenten de 3 a 5 costelles dentadas d'1,5 a 2,5 cm d'ample.[2]

Sobre les muescas de les costelles s'assenten les areolas. Inicialment posseïxen de 5 a 8 espines, aplegant a tindre fins a 25 o més en l'edat. Són puntagudes, medixen d'1 a 1,5 cm de llarc i encara que inicialment són groguenques, es tornen marrons en el temps.[3]

Les flors apareixen lateralment, són àmpliament acampanadas i de color roig escarlata en un matís azulado o blanquecino, o rarament completament blanques. Medixen d'11 a 17 cm de llarc i de 8 a 13 cm d'ample. Els fruts són ovoides i medixen de 4 a 5 cm de llarc.[2][4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya). Habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, a altituts que oscilen entre els 1600 i els 2700 metros sobre el nivell de l'mar.[5][6]

La planta pot créixer sobre arbres com epífita o sobre superfícies rocoses com litófita. Es troba en boscs humits de montanya i en boscs de Quercus i Pinus. Les seues raïls s'incrusten en les roques o en la corfa dels arbres hostes per a ancorar-se i fixar-se, per lo que el seu únic accés a la humitat i els nutrients prové de la pluja i els excrements que cauen des de dalt.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus speciosus, publicada en 1803 pel botànic espanyol Antonio José Cavanilles en la publicació periòdica Anals de Ciències Naturals 6 (17): 339-340.[7]

Més vesprada, el botànic alemà Wilhelm Barthlott va traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus speciosus. Va registrar estos canvis en les revista científica Bradleya; Yearbook of the British Cactus and Succulent Society 9: 87, publicada en 1991.[5]

Etimologia
  • Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa 'dos voltes'), isos (que significa 'igual) i kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), en alusió als tallos aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[8]
  • speciosus: epítet específic que prové de la paraula llatina spĕcĭōles seues (que significa 'epléndido', 'bell'), en alusió a les flors de l'espècie.[9][10]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Actualment es distinguixen tres subespecies:[11]

Image Subespecie Descripció Distribució
Disocactus speciosus subsp. bierianus

Ralf Bauer

Flores de color anaranjado i de 9 a 15 cm de llarc. Suroest de Mèxic (Guerrero)
Disocactus speciosus subsp. cinnabarinus

(Eichlam ex Weing.) Ralf Bauer

Flores de roig a taronja i de 12 a 16 cm de llarc. El Salvador, Guatemala, Hondures i surest de Mèxic
Disocactus speciosus subsp. speciosus Flores de color roig escarlata i d'11 a 17 cm de llarc. Guatemala i Mèxic
Sinonímia

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)”. La principal amenaça que sofrix l'espècie es deu a la degradació de l'hàbitat causada per la deforestación.[6]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través d'esquejes. És una de les espècies principals (junt en Disocactus crenatus i Disocactus phyllanthoides) que han contribuït al desenroll dels híbrits coneguts com «cactus orquídea», àmpliament cultivats per les seues flors ornamentals.[12][13]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Els noms comuns d'esta espècie són: ahuahuaxochitl, junc, junc gran, junc roig, nopalillo, pitahaya d'aigua, pitahaya de roca, pitahaya del cerro, pitahaya roja, pitajaya, pitajaya de cerro, pitajaya del cerro, pitaya d'aigua, pitaya de pedra, pitaya de roca, pitaya del cerro, pitaya roja, pitayita, santa Martha, santa María, tuna d'aigua, tuna verda i xoalacaxóchitl.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Pitajaya de cerro (Disocactus speciosus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-06-07.
  2. 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, p. 187. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  3. Cavanilles, Antonio José. [2], Madrit 1803: Anals de Ciències Naturals, pp. 339–340.
  4. «Disocactus lodei a new Cactaceae from Guatemala».CACTUS-AVENTURES Internationa.(104)Consultat el 3-6-2025.
  5. 5,0 5,1 «Disocactus speciosus (Cav.) Barthlott | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-07.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Disocactus speciosus: Arreola, H., Ishiki, M. & Terrats, T.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151970A121452011».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151970a121452011.en.Consultat el 2025-06-07.
  7. «Cactus speciosus Cav. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-07.
  8. «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-29.
  9. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 224. ISBN 978-3-642-05597-3.
  10. «Disocactus speciosus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-07.
  11. «Studies on Mexican Cactaceae. VII. Taxonomic Notes on Disocactus heterodoxus».Brittonia.ISSN 0007-196X.doi:10.1007/s12228-022-09732-w.Consultat el 2025-06-01.
  12. «Disocactus phyllanthoides». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-07.
  13. «Disocactus speciosus | Botanico Hub». www.botanicohub.com. Consultat el 2025-06-07.