Dividix i venceràs
_01.jpg){kind=link}
En política i psicologia, dividix i venceràs o dividir per a regnar (del grec: διαίρει καὶ βασίλευε, diaírei kaì basíleue) és guanyar i mantindre el poder per mig de la ruptura de les concentracions més grans, en fraccions que tenen menys energia en la seua aïllada individualitat. El concepte es referix a una estratègia que trenca les estructures de poder existents i evita la vinculació dels grups de poder més menuts. Podria ser utilisada en tots els àmbits en els que, per a obtindre un millor resultat, és en primer lloc necessari o ventajós trencar o dividir lo que s'opon a la solució o a un determinat problema inicial.
En este sentit, sol ser estratègia de molts governs intentar generar controvèrsia i problemes en l'oposició, el fragmentar-la en blocs diferents que s'enfronten entre sí. D'esta manera, al moment de celebrar-se eleccions, l'oposició dividix els seus vots totals entre tots els blocs que es varen generar prèviament producte d'eixe enfrontament. Este escenari facilitaria un triumfo del Govern que es presenta com una única coalició electoral, ya que no dividix els seus vots (aglutinant tots els vots de filiació oficialista) i aixina termina obtenint el triumfo per ser primera minoria.[1][2] Inclús pot aplegar a usar-se per a obtindre una victòria més abultada en els comicis i poder aixina establir una hegemonia o domini polític.
Posteriorment les màximes llatines dividix et impera (pronunciat: dívide et ímpera, «dividix i domina»), i les seues variants: dividix et vinces, dividix ut imperes i dividix ut regnes,[3] varen ser utilisades pel governant romà Juliol César i l'emperador de França, Napoleón.[3][4][5]
Tècnica política
[editar | editar còdic]En política i sociologia s'utilisa per a definir una estratègia orientada a mantindre baix control un territori i/o una població, dividint i fragmentant el poder de les distintes faccions o grups existents, de tal manera que no puguen reunir-se darrere d'un objectiu comú. De fet, esta estratègia ajuda a previndre la formació d'una série d'entitats tal volta més chicotetes i al mateix temps en menys contradiccions internes, cada una titular d'una fracció de poder, i en possibilitats d'unir-se entre sí, formant un sol centre d'autoritat, o siga, una nova i única entitat més rellevant i perillosa. I precisament, per a evitar unions i enteniments, el poder central tendix a dividir i a crear disensiones i desconfiances entre les distintes faccions, a fi de disminuir les possibilitats d'unions i enteniment en contra de sí mateixa.[5]
En resumides contes, la tècnica permet a un poder central, que pot ser un govern despótico, o una governació colonial-imperialista, composta per un número relativament menut, governar i dominar a una població molt més numerosa, i d'una forma relativament simple.[6][7]
La característica típica d'esta tècnica, consistix puix en crear o alimentar disputes i controvèrsia entre les faccions originals. En procedir d'esta manera, es contribuïx al carpiment i posterior deterioració de les relacions entre les faccions o tribus dominades, fent impossible o dificultant les aliances o coalicions entre elles, lo que si s'aplegara a concretar podria qüestionar l'orde establit.[8]
Una atra característica que pot ser utilisada, és la de promoure la cooperació financera no reembossable, i aixina mateix recolzar qualsevol assunt o tendència que siga fidel a esta regla, puix una forma de llevar autonomia és creant dependència. Esta forma d'acció convé aplicar-la només si es disponen de capacitats polítiques i coneiximents rellevants en àrees específiques: ciència política, història política, psicologia, etc.
Que la tècnica "dividix i venceràs" és aplicable proporcionant resultats satisfactoris, està ben documentada per l'història, particularment en el cas de societats fragmentades i en poques tradicions comunes, front al poder d'un gran imperi.[9]
Roma i la seua política[10]
[editar | editar còdic]En el temps dels romans esta era la manera de dirigir el territori i d'evitar disturbis i tumults per part dels pobles itálicos.
En l'any 338 a. C. Roma va derrotar al seu major enemic de l'época, la Lliga Llatina, una confederació d'unes 30 llogarets i tribus aliades per a bloquejar l'expansió romana. No obstant, despuix de la victòria, els romans s'enfrontaven a un nou problema, relatiu a cóm governar la regió evitant que el buit de poder deixat per la caiguda de la lliga, aplanara el camí a un atre enemic encara major.
La solució que varen adoptar va ser la que més vesprada es denominaria dividix et impera, lo que es va convertir en el fonament estratègic sobre el qual es forjaria l'imperi.
En lloc de tractar d'engolir i controlar totes les ciutats, la qual cosa haguera diluït el poder en una zona massa gran, varen crear un sistema per mig del qual algunes ciutats es varen incorporar a la república i els seus habitants varen adquirir els privilegis que otorgava la ciutadania romana, mentres que atres ciutats varen obtindre l'independència total pero li les va privar de gran part del seu territori, i mentres que unes atres varen ser dividides i colonisades. Ademés, si alguna ciutat independent es mostrava lo prou lleal i presta a lluitar en favor de Roma, llavors podia guanyar el dret a convertir-se en part de la república romana.
L'idea era que Roma ocupara una posició central i les ciutats tingueren que competir per guanyar-se el favor romà.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Locucions llatines
- Agent provocador
- Argument ad hominem
- Astroturfing
- Cultura de la por
- Discurs d'odi
- Estratègia de la tensió
- Guerra sicològica
- L'unió fa la força
- Operació de bandera falsa
- Organisació frontera
- Política identitària
- Pork barrel
- Promoure a l'adversari
- Propaganda negra
- Ret herring
- Tàctica del salami
- Història de la Monarquia Romana (c. 753 a C. a c. 509 d. C.)
- Història de la República Romana (c. 509 a. C. a 44 a. C.)
- Història de l'Imperi Romà (c. 31 d. C. a 476 d. C.)
- Raj britànic
- Llínea Durand
- Contrainsurgencia
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1]
- ↑ «a-aplegar-competitiu-a-les-presidencials-de-2024/ ».
- ↑ 3,0 3,1 Cites en llatí de Juliol César, lloc digital 'Frases i cites en Llatí - Essència chilena i en general hispana - DeChile'.
- ↑ Latin quotes by Julius Caesar [2] archivat en Wayback Machine., lloc digital 'Top Word'.
- ↑ 5,0 5,1 Dividix et Impera (orige de la locució, i aggiornamento del concepte), lloc digital 'El Sindical', 17 de març de 2011.
- ↑ David G. Chandler, The Campains of Napoleon, donar&hl=és-419&sa=X&ei=Qqn3UqPsEsegkQelpYCIDg&vore=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=dividix%20et%20impera%20napole%C3%B3n&f=false cita "Dividix et Impera".
- ↑ David G. Chandler, On the Napoleonic Wars: Collected Essays, Greenhill Books / Lionel Leventhal, 1999, ISBN 1853673498 i 9781853673498.
- ↑ Significat i Orige d'Expressions Famoses: Dividix i venceràs, lloc digital 'Significat i Orige / WordPress', 29 d'abril de 2010.
- ↑ Ricardo López Göttig, "Dividix i venceràs: El repartiment d'Àfrica, 1880-1914", de Henri Wesseling, lloc digital "Llectures RLG', 18 de febrer de 2012.
- ↑ Sergio Montoro, Dividix et Impera, lloc digital 'La Pastilla Roja', 27 d'octubre de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Divide y vencerás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.