Cultura de la por

Archiu:JudgeMagazine22Mar1890.jpg

Portada de la revista Judge (22 de març de 1890) mostrant la por a l'immigració. Text: "Senyor Windom, si va a convertir esta illa en un montó de fem, retornaré a França"

Cultura de la por és un terme que fa referència a una percepció comuna de por i ansietat en discursos públics i relacions personals, i cóm esta pot afectar la manera en que les persones interactuen en les demés, cuales individus i com a agents democràtics. Entre aquells que usen esta percepció, existixen diferents varietats d'afirmacions, com els orígens i les conseqüències de la tendència que busquen descriure; no obstant, la majoria coincidix en l'asserció elemental, que la cultura de la por és un fenomen relativament nou relacionat en els mijos d'informació massiva, en importants implicacions amoladores en potència.

Variacions sobre la tesis

Diversos periodistes socials han presentat diferents tesis sobre la cultura de la por, cada u en un émfasis distintiu. Podrien ser categorizadas a lo llarc d'un ranc de variants, des d'aquelles en les quals es considera al fenomen com conscientment dirigit - per eixemple, una política delliberada d'alarmisme -, fins a aquelles en les quals se li tracta com una emanació espontànea de desenrolls històrics, com una resposta reflexiva a atres canvis en la societat.

Por construïda

Entre els que tendixen a argumentar que la cultura de la por està sent intencionadament elaborada, podrien mencionar-se al llingüiste Noam Chomsky, al sociòlec Barry Glassner, a cineaste polítics tals com Adam Curtis i Michael Moore o reporters com Judith Miller. Els motius exposts per a tal pla premeditat d'alarmisme varien, pero depenen del potencial incrementat de control social, que una població desconfiada i recíprocament atemorisada, pot oferir a aquells en el poder. En estos térmens, les pors són cuidadosa i repetidament creats i alimentats per qualsevol que desige infundir temor, freqüentment a través de la manipulació de paraules, fets, notícies, fonts o informació, a fi d'induir certs comportaments personals, justificar accions o polítiques governamentals (en el país o l'estranger), mantindre a la gent consumint, elegir polítics demagogos o distraure l'atenció pública de possibles problemàtiques socials més urgents com la pobrea, la seguritat social, el desocupació, el crim o la contaminació. Dits comentaristes sugerixen que existix una escala de processos culturals que poden considerar-se com "tècniques" delliberades per a alarmar. Per eixemple:

• Cuidadosa selecció i omissió de notícies (alguns fets rellevants són mostrats i uns atres no);
• Distorsió d'estadísticas o números;
• Transformació d'events aïllats a epidèmies socials; (Juïns de Salem)
• Corrupció i tergiversació de paraules o terminologia conforme a objectius específics;
• Estigmatisació de minorias, especialment quan són associades en actes criminals, degradant l'opinió pública o les polítiques d'immigració; (Mur fronteriç EE. UU. - Mèxic)
• Generalisació de situacions complexes i multifacéticas;
• Inversió causal (convertint una causa en un efecte o viceversa);
• Fabricació immediata d'events o afirmacions.
• Selecció de continguts morbosos i relacionats en lo criminal, la guerra, l'armament, la malaltia, lo sobrenatural o lo misteriós en mijos o canals televisius o d'Internet, en lloc de continguts creatius, culturals, científics o artístics.

Por emergent

A l'atre extrem del ranc, una cultura de la por és plantejada com una susceptibilitat que sorgix de cada racó de la societat contemporànea, de forma natural. Frank Furedi, professor de sociologia en l'Universitat de Kent (Gran Bretanya), qui també va fundar el Partit Comuniste Revolucionari, ejemplifica este marge del ranc en els seus llibres, Culture of Fear: Risk-taking and the Morality of Low Expectations (1997) i Politics of Fear: Beyond Left and Right (2005). Furedi situa l'orige del fenomen en lo que ell caracterisa com una 'falla de l'imaginació històrica', un síntoma que identifica com el desvalaïment dels sistemes de significat polític de el XX.

Va ser la meua experiència del pànic a la píndola anticonceptiva de 1995 que em va motivar a escriure Culture of Fear. Vaig portar a terme un estudi global de reaccions nacionals del pànic, i ràpidament vaig caure en el conte de que les respostes diferencials varen ser culturalment instruïdes. Algunes societats, com la britànica i l'alemana, varen reaccionar d'una manera confusa, a modo de pavor - mentres que països com França, Bèlgica i Hong Kong, varen adoptar un enfocament més mesurat. [1]

Des del punt de vista de Furedi, una percepció universal de horror pre-existix i apuntala les expressions d'alarma dels mijos d'informació i els polítics. Mentres els mijos i els governants poden amplificar i traure profit d'esta sensibilitat, les seues activitats no són decisives en la seua producció cultural. Furedi nivella la càrrega en vàries veus 'anti institucionals' o 'lliberals', afirmant que ells són a lo manco còmplices en l'explotació de ansietat com limplantació' (de catàstrofe ecològiques, per eixemple), que és el asimiento més comunament benèfic a partir de la cultura de la por.

Falta de por

Alguns analistes, també apunten que un procés similar al de crear por, pot ser usat per a desalentar a qualsevol trivializando o ignorant categòricament el problema, un tipo de mort per apatia. És difícil esglayar-se d'alguna cosa que no existix. Eixemples d'açò són les emissions d'asbesto i cigarrets: fins que les persones poden concluyentement provar el dany, tots estos problemes són normalment tractats com si foren inexistents. Una atra mostra pot ser l'idea de no informar sobre les guerres per a donar l'apariència de que no existixen o per a intentar minimisar la seua transcendència.

Casos d'estudi

Cada u dels dalt mencionats, han seleccionat eixemples de discursos públics recents per a ilustrar la seua causa. En cada cas, l'argument general és que la naturalea de l'amenaça descrita en dites dissertació governamentals, està fòra de proporció segons els reals riscs i danys implicats. Diferents investigadors fixen la seua atenció en diversos aspectes de tals events - per eixemple, alguns es concentraran en cóm les històries poden ser distorsionades en ser difoses a nivell nacional, mentres que uns atres se centraren sobre la receptivitat de l'audiència o la seua conformitat per a alterar el seu comportament o preferències de vot. Per a cada cas, pot haver varis experts i organisacions que disputen l'implicació que l'assunt és excessivament exagerat.

• Resistència antibiótica - ¿Es tornaran els germens immunes als fàrmacs? (com el SARM)
• Implantes de pit - ¿S'eixiran del seu lloc?
• Telefonia mòvil - ¿Causen càncer cerebral i incendis en les gasolineres?
• Indústria farmacèutica - ¿Quins són els efectes secundaris de les medicines en prescripció?
• Prohibició de drogues - ¿Poden els estupefaents ser llegals?
• Dungeons & Dragons, League of Legends, música i videojocs - ¿Poden corromper la ment dels chiquets?
• Aliments transgènics i Aliments contaminats - ¿És este menjar segur per a menjar?
• Calfament global - ¿Quin és l'impacte global dels creixents nivells de CO₂?

• Google - ¿L'acumulació de térmens en busca, compromet potencialment la privacitat de l'usuari?
• Hackers - ¿Poden conseguir accedir a la meua computadora?
• Alarma antirrobo - ¿Estan segurs d'intrusos els inquilins?
• VIH - ¿Qué tan contagiosa és la malaltia?
• Usurpació d'identitat - ¿Algú tindrà l'intenció de destruir la meua vida al personificarme?
• Immunisació - ¿Són segures les vacunes aun cuando estan fetes d'ous de gallina i contenen mercuri?
• Abella africanizada - ¿Qué tan letals són?
• Seqüestre - ¿Cóm pugues un protegir a la seua família?
• Energia nuclear - ¿Quins són els efectes a llarc determini de l'exposició a la radiació?
• Tràfic d'òrguens - ¿Hi ha gent que en ser narcotizada desperta sense un renyó?
• Forat d'ozon - ¿Causarà el forat d'ozon gran incidència de càncer?
• Paganisme i Bruixeria - ¿Poden sorgir cults que reemplazen o destruïxquen la moral tradicional?
• Pandèmia - ¿Existix una malaltia en algun punt del planeta que puga escampar-se incontrolablement i matar a tots?
• Pederàstia - ¿Pot un confiar d'estranys junt a chiquets?
• Pobres - ¿Tot pobre és capaç de furtar per necessitat?
• Anticomunismo - En EUA centenars de persones varen ser encarcerades, identificades com a sospitoses o deportades per por al anarquisme i comunisme.
• Rituals satànics
• Fumador passiu - ¿Pot un mateixa contraure càncer d'esta forma?
• Films snuff
• Ret social - ¿Pot ser usada la nostra informació personal per a fins que desconeixem?
• Estabilitat de la Seguritat social - ¿Conten els treballadors en un respal per a quan es retiren?
• Terrorisme - ¿Realment vivim en un país segur?

Bibliografia

• Culture of Fear: Risk taking and the morality of low expectation, Frank Furedi, ISBN 0-8264-7616-3
• The Culture of fear: The assault on optimism in America, Barry Glassner ISBN 0-465-01490-9
• Manufacturing Consent: The Political Economy of the Mass Mija, Edward S. Herman i Noam Chomsky ISBN 0-09-953311-1
• Politics of Fear: Beyond Left and Right, Frank Furedi, ISBN 0-8264-8728-9
• State of Fear, Michael Crichton, ISBN 0-06-621413-0
• Urban Nightmares: The Mija, the Right and the Moral Panic over the City, Steve Macek,ISBN 0-8166-4361-X

Audiovisuals

• Bowling for Columbine (2002), película dirigida per Michael Moore.
• Outfoxed - bitàcola de guerra de Rupert Murdoch (2004), dirigida per Robert Greenwald.
• The Power of Nightmares - série de films documentals de la BBC, escrits i produïts per Adam Curtis. Descarregar el DVD (en idioma original) o Vore en Google Videos (partix I) i Vore part II