Ret social

Archiu:Moreno Sociogram 2nd Grade.png

Ret social

Archiu:Sna large.png

Estructura d'una ret social representada com grafo.

Una ret social (en plural, rets socials, abreviat com RR. SS.) és una estructura social composta per un conjunt d'actors i un o més llaços o relacions definits entre ells. El seu estudi es remonta als anys 1930, en la creació dels sociogramas per part de Jacob Levy Moreno i Helen Hall Jennings, que varen donar orige a la sociometría, precursora de l'anàlisis de rets socials i bona part de la psicologia social. Des de finals dels anys 1940, s'han estudiat ademés en profunditat per mig de la teoria de grafos. l'anàlisis de rets socials és un estudi interdisciplinari en el que confluïxen les ciències socials i del comportament, aixina com matemàtiques i estadísticas.

Actualment, les rets socials representen un dels majors paradigmes de la sociologia contemporànea i del comportament organizacional. La creació de rets socials en llínea ha derivat en rets complexes, que són l'objecte d'estudi de la ciència de rets. Pels grans volums de senyes d'este tipo de rets, per al seu estudi se solen utilisar ademés ferramentes i tècniques de les ciències de la computació.

Definicions bàsiques

Varis investigadors atribuïxen l'acunyament del terme «ret social» al antropòlec social John Arundel Barnes, qui ho va començar a utilisar sistemàticament a partir d'un artícul publicat en 1954, per a aünar conceptes tradicionals de les ciències socials, com són els grups socials delimitats (per eixemple, tribus o famílies) i les categories socials (per eixemple, el gènero o ètnia).

Les principals components d'una ret social són un conjunt (normalment finito) de actors, que poden ser individus o organisacions, i un conjunt de relacions (llaços o vínculs) entre parells d'actors. A una relació d'un actor conseguixc mateixa també se li coneix com a llaç reflexiu. Una relació pot ser dirigida (asimètrica) o no dirigida (simètrica), i dicotòmica (i.g., la relació d'amistat, «és amic de») o valorada (i.g., la relació «grau de parentesc»). A les propietats de cada actor (i.g., el seu nom, gènero, ubicació, etc.) se'ls coneix com a atributs.

La manera en cóm els actors estan relacionats correspon a la estructura de la ret. Un sistema social relacional és la colecció de senyes d'una ret social formada pel conjunt d'actors, les seues relacions i els seus atributs. Els actors deuen entendre's com a unitats interdependents dins de la ret, mentres que els llaços, com a propietats relacionals, canals de transferència o fluix de recursos entre actors. Un grup és un subconjunt d'actors de la ret que permeten construir una subred a partir de dits actors junt en totes les relacions existents entre ells. Una díada és un parell d'actors i les relacions existents entre ells (que podrien ser més d'una), mentres que una tríade és un grup de tres actors i les relacions entre ells. Els grups de més de tres actors, junt en les seues relacions, es coneixen com a sistemes majors.

A partir del concepte de grup social provinent des de la sociologia, en una ret social es definixen també els cliques o caçoles, les comunitats interaccionales, els círculs socials i les estructures d'afiliació.

Notació matemàtica

Les principals formes de representació de rets socials són la notació de grafos, que prové de la teoria de grafos, la notació de sociomatrices o matrius de adyacencia, que prové de la sociometría, i la notació algebraica.

Notació de grafos

En esta notació, una ret social de representa com un grafo, de modo que els actors de la ret són els vèrtiços o nodos del grafo, i les relacions o llaços, les arestes entre parells de nodos. Depenent de si les relacions són simètriques o no, el grafo resultant serà no dirigit o dirigit, respectivament. Els llaços reflexius es representen com bucles. Una ret en relacions múltiples, açò és, en més d'un tipo de relacions, es pot representar com un multigrafo (visualment, les arestes de cada relació es poden distinguir per un color o forma de llínea diferent). Per a relacions valorades, es poden usar grafos en signes o grafos ponderats. Ademés, en esta notació les díadas, tríades i grups corresponen a subconjunts de vèrtiços que formen subgrafos induïts.

Notació de sociomatrices

Les sociomatrices són les matrius de adyacencia dels grafos de la notació anterior. Para rets unimodales, corresponen a matrius quadrades en els mateixos actors en les files i columnes, de modo que una posició és no nula sempre i quan els actors respectius estiguen relacionats. Para rets bimodales, la matriu serà rectangular, en el conjunt de nodos emissors en les files, i el conjunt de nodos receptors en les columnes. Ademés una ret en relacions múltiples es pot representar com una super-sociomatriz, açò és, una matriu tridimensional, la tercera component de la qual referix a quin relació s'està considerant. Estes matrius tridimensionals també poden servir per a representar rets temporals, a on la tercera matriu representa el temps o les capes temporals de la ret.

Notació algebraica

Esta notació es basa en el concepte de relació matemàtica. És especialment útil per a l'estudi de relacions múltiples i dicotòmiques (és dir, no valorades) en rets socials unimodales. Facilita ademés la manipulació de relacions compostes. Baixe esta notació, daus dos actors $i$ i $j$ pertanyents a un conjunt d'actors $V$, $iRj$ significa que $i$ està relacionat en $j$ a través de la relació $R$, a on $R$ és un subconjunt del producte cartesiano del conjunt $V$ en si mateixa, és dir, $R\subseteq V\times V$, i per tant $(i,j)\in V\times V$. Tant esta notació com les sociomatrices són les més útils per a estudiar les propietats de reflexividad, simetria, antisimetría i transitividad en rets socials.

Bibliografia

• (2013) Anàlisis de rets socials: Métodos i aplicacions, Madrit: Centre d'Investigacions Sociològiques. OCLC 871814053. ISBN 978-84-7476-631-8.