Anar al contingut

Abella africanizada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Apis mellifera scutellata.jpg
Abella africanizada

Les abelles africanizadas (comunament cridades abelles assessines o incorrectament abelles africanes) són híbrits procedents del cruzament de la subespecie natural africana Apis mellifera scutellata en abelles domèstiques pertanyents a vàries subespecies de A. mellifera, com Apis mellifera mellifera, Apis mellifera iberica i possiblement atres.

La particularitat d'estos híbrits és el seu accentuat comportament defensiu, descrivint-se com molt agressius davant molèsties. Ataquen en cantitat, molt veloçment i seguixen a la seua víctima fins a a quatrecents metros del seu colmena o eixam. Este comportament ha provocat la mort d'al voltant de mil persones en Estats Units, al infligir dèu voltes més picadures que les abelles comunes.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Killerbees ani.gif
Mapa que mostra el creiximent de l'extensió de l'abella africanizada en els Estats Units entre els anys 1990 i 2003.
Archiu:Apis mellifera scutellata 1355021.jpg
Abelles africanes.

En el propòsit d'incrementar la collita de mel en Brasil, es varen introduir en 1956 prop de São Paulo, quarantasset abelles regnes d'Apis mellifera scutellata originàries de Tanzània; desenrollar un programa de millora genètica a càrrec de Warwick Kerr. Accidentalment, algunes d'estes abelles varen escapar i es hibridaron en abelles domèstiques. A partir d'eixe moment, es varen expandir per tot el continent de manera constant. Varen alvançar entre 150 i 300 km per any, aplegant a América Central, Mèxic, i després als Estats Units en 1985, als estats de Nou Mèxic, Nevada, Texas, Arizona i Califòrnia.[2]

Picadures

[editar | editar còdic]

El verí està format per una mescla complexa: fosfolípit; hialorunidasa; melitina; fosfatasa àcida; alérgeno C; ademés d'histidina, histamina i atres components menors.

La gravetat de l'enverinament depén de la sensibilitat individual i del número de picadures infligidas. Aixina, en un subjecte hipersensible pot ocórrer la mort en una sola picadura com a resultat de choc anafiláctico. Hi ha hagut supervivents de cinccentes picadures. El verí causa reaccions alèrgiques i efectes tòxics.[3]

  • Tractament: Control del dolor en aspirina i atres analgésicos, comprimides fredes i extracció cuidadosa dels aguijones per a no esprémer la bossa venenífera, lo que podria aumentar el dany; per al cas s'usa una targeta de cartó o plàstic per a retirar el aguijón sense tocar la bossa. Donada l'emergència són útils els antihistamínics i corticosteroides per via intravenosa. L'us d'epinefrina és necessari en els casos severs de choque anafiláctico. D'acort a l'evolució el pacient pot requerir de respal vital alvançat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2016. Consultat el 17 de maig de 2016.
  2. «[1]».
  3. Erickson i Márquez (2011). «50», Arthropod envenomation and parasitism., 6th edició (en anglés), Philadelphia: PA: Elsevier Mosby.