Divisió Nort-Sur
La divisió Nort Sur s'utilisa per a fer referència a la divisió social, econòmica i política que existix entre els països desenrollats, també coneguts com a països del «Nort» o «Nort global» i els països menys desenrollats del «Sur» o «Sur global». Encara que molts països que componen este «Nort» es localisen en el hemisferi nort, la divisió no és totalment fidel a la divisió geogràfica. En el nort hi ha quatre dels cinc membres permanents del Consell de Seguritat de Nacions Unides i tots els membres del G8. El «Nort» coincidix en casi tota la geografia denominada com Occident i el cridat Primer món, en alguns del Segon món. El «Sur» coincidix imprecisament en el cridat Tercer món.
El terme és imprecís, perque quan les nacions del Sur, conseguixen un cert desenroll econòmic, es convertixen en «Nort», independentment de la seua posició geogràfica. La divisió es realisa principalment a partir de factors econòmics dels països, encara que combinat en anàlisis més complexos del nivell de desenroll i la calitat de vida de la població en cada país, com els que indica l'Índex de Desenroll Humà (IDH) que, inclouen factors com la longevitat, l'analfabetisme, etc.
Les causes de la Divisió Nort Sur són complexes i objecte de debat. Alguns analistes l'atribuïxen principalment a raons polítiques de dominació i desigualtat globals, originades en el colonialisme europeu, mentres que uns atres l'atribuïxen principalment a deficiències internes de cada país.
Història
[editar | editar còdic]L'idea de classificar els països segons la seua posició econòmica i de desenroll va sorgir durant la Guerra Freda en la diferenciació entre Est i Oest. L'Unió Soviètica i China varen representar l'Est, mentres que Estats Units i els seus aliats varen representar l'Oest. El terme Tercer món es va crear per a països que no estaven en cap bando i aspiraven a mantindre's entre abdós blocs durant la Guerra Freda, la qual cosa finalment va desembocar en el Moviment de Països No Alineats. Estos països estaven menys desenrollats econòmicament que els seus contrapartes del Primer món. Quan alguns països del Segon Món es varen unir als del Primer Món i uns atres als del Tercer Món, va nàixer la necessitat d'una nova classificació més simple i encertada. El Primer Món es va convertir en el «Nort» i el Tercer Món en el «Sur».
Teories que expliquen la divisió
[editar | editar còdic]La disparitat de desenroll entre el Nort i el Sur a voltes s'ha explicat en térmens històrics. La teoria de la dependència mira cap a arrere en els patrons de relacions colonials que varen persistir entre el Nort i el Sur i emfatisa cóm els territoris colonisats tendien a empobrir-se per eixes relacions.[1] Els teòrics d'esta escola sostenen que les economies dels estats ex-colonials seguixen orientades cap al servici de la demanda externa en lloc de l'interna, i que els règims de desenroll mampresos en este context han tendit a reproduir en els països subdesenrollats les pronunciades jerarquia de classes que es troben en els països industrialisats, mantenint nivells més alts de pobrea.[1]
La teoria de la dependència està estretament entrellaçada en l'estructuralisme llatinoamericà, l'única escola d'economia del desenroll sorgida del Sur Global per a afiliar-se a un institut nacional d'investigació i rebre respal dels bancs nacionals i els ministeris de finances.[2] Els estructuralista varen definir la dependència com l'incapacitat de l'economia d'una nació per a completar el cicle d'acumulació de capital sense dependre d'una economia externa.[3] Més específicament, les nacions perifèriques varen ser percebudes com a exportadors de recursos primaris que depenien de les economies centrals per als productes manufacturados.[4] Açò va dur als estructuralista a advocar per polítiques d'industrialisació per substitució d'importacions que tenien com a objectiu reemplaçar les importacions manufacturadas en productes de fabricació nacional.[2]
Els patrons d'immigració desiguals conduïxen a la desigualtat. A fins de el XVIII i durant el XIX, l'immigració era molt comuna en àrees abans menys poblades (Amèrica del Nort, Argentina, Brasil, Chile, Austràlia, Nova Zelanda) des d'àrees ya tecnològicament alvançades (Alemània, Regne Unit, França, Itàlia). Açò va facilitar una difusió desigual de les pràctiques tecnològiques ya que solament es varen beneficiar les àrees en alts nivells d'immigració. Els patrons d'immigració en el XXI continuen alimentant esta distribució desigual de l'innovació tecnològica. La gent està ansiosa per deixar els països del Sur per a millorar la calitat de les seues vides compartint la prosperitat percebuda del Nort. "Els suramericans i centroamericanos volen viure i treballar en Amèrica del Nort. Els africans i els asiàtics del suroest volen viure i treballar en Europa. Els asiàtics del surest volen viure i treballar en Amèrica del Nort i Europa".[5]
La nova geografia econòmica explica les disparitats de desenroll en térmens de l'organisació física de l'indústria, argumentant que les empreses tendixen a agrupar-se per a beneficiar-se de les economies d'escala i aumentar la productivitat, lo que en última instància conduïx a un aument dels salaris.[6] El Nort té més agrupacions fermes que el Sur, lo que fa que les seues indústries siguen més competitives. S'argumenta que solament quan els salaris en el Nort alcancen un cert nivell, serà més rendable per a les empreses operar en el Sur, lo que permetrà que comence l'agrupació.
Vore també
[editar | editar còdic]- Nort global
- Sur global
- Deute ecològic
- Estructura centre-perifèria
- Metabolisme social
- Migració laboral
- Moviment de Països No Alineats
- Teoria de la dependència
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Journal of Third World Studies.29(1)
- 25-56.Consultat el 25 de setembre de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Latin American Research Review.University of Texas Press.Austin:40(3)
- 100-125.ISSN 0023-8791.Consultat el 25 de setembre de 2020.
- ↑ International Organization.International Organization Foundation.34(4)
- 605-628.ISSN 0020-8183.Consultat el 25 de setembre de 2020.
- ↑ Third World Quarterly.Global South Ltd.29(4)
- 819-834.ISSN 0143-6597.Consultat el 25 de setembre de 2020.
- ↑ International Studies Review.The International Studies Association.9(4)
- 556-564.ISSN 1521-9488.Consultat el 25 de setembre de 2020.
- ↑ Oxford Review of Economic Policy.Oxford University Press.Oxford:31(2)
- 242-258.Consultat el 25 de setembre de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «División Norte-Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.